Les eleccions generals del 23 de juliol passat ja van denotar un canvi de tendència al País Basc. Bildu, amb 6 diputats, va superar per primer cop a la història el seu principal adversari polític, el PNB, que va assolir 5 escons. Això es podria traslladar a les eleccions al Parlament Basc que s'han de dur a terme el juliol de l'any que ve. I és que Bildu (27) superaria per dos diputats el PNB (25), i el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) seria la clau amb els seus 13 diputats, segons una enquesta de Sigma Dos encarregada per El Mundo. D'aquí ve la importància de les converses sobre una possible investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, i l'enduriment del discurs del PNB, que exigeix a Sánchez transformar l'estat espanyol en un "estat plurinacional".
La investidura de Sánchez com a punt de partida
Les converses amb el PSOE i els seus fruits podrien ser una de les claus de cara a les eleccions al Parlament Basc, i més encara si el PSE és la clau de la governabilitat i ha de decantar la balança entre Bildu o el PNB. Segons l'enquesta citada, el PNB del lehendakari Iñigo Urkullu perdria sis diputats, i passaria dels 31 als 25, els mateixos sis que guanyaria Bildu, que passaria de 21 a 27 escons. I és que la tendència a l'alça de l'esquerra independentista basca ja es va notar a les passades eleccions del 2020, quan va augmentar de 18 diputats a 21.
Tot i la reunió d'aquest dilluns entre el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, i la mà dreta de Feijóo, Cuca Gamarra, el PNB ja ha subratllat en més d'una ocasió que no tenen pensat investir el líder del Partit Popular i, encara menys, si Vox entra en aquesta equació. D'aquesta manera, els nacionalistes bascs aposten per mantenir la fidelitat a Sánchez, malgrat que el líder socialista hagi donat peixet a Bildu durant la passada legislatura. De fet, aquesta aliança entre socialistes i nacionalistes bascs s'ha vist reflectida en els pactes postelectorals de les passades eleccions municipals, com, per exemple, a la Diputació de Guipúscoa, on va guanyar Bildu, però el pacte entre el PNB i el PSE va evitar que la formació d'Otegi governés.
De fet, l'enquesta reflecteix que l'augment de Bildu sorgeix arran de les negociacions a Madrid. "El socialisme basc radical", que és com Urkullu defineix Bildu, ha provocat que 6 de cada 10 bascs reconeguin que el partit d'Ortuzar ha perdut influència a Madrid. Fins i tot, un 52,7% dels afins als nacionalistes bascs assumeixen la debilitat del partit que durant 40 anys ha estat negociant amb tots els presidents espanyols.
El PNB presumeix de líders
Tot i això, l'enquesta fa palès un gran actiu del PNB, que és la figura del lehendakari Urkullu, que se situa com el líder més ben valorat entre els bascs, amb una nota de 5,3. Fins i tot, Andoni Ortuzar és el segon polític més ben valorat del país, amb un 4,9. Per la seva banda, Arnaldo Otegi és el segon líder polític pitjor valorat, amb una nota de 4,2. El superen el candidat del PSE, Eneko Andueza (4,8), i la líder de Sumar, Miren Gorrotzategi (4,8).
Malgrat que la coalició del PNB amb el PSE data del 2016, l'enquesta esmentada obriria la porta a una coalició d'esquerres, que és el que està reclamant l'esquerra independentista basca els últims anys. Precisament, Sumar, inclosa en l'equació proposada per Bildu, passaria de 6 a 3 escons. Per la seva banda, el Partit Popular mantindria els seus 6 diputats, mentre que Vox mantindria el seu únic diputat.