La decisió del govern espanyol de prioritzar l'oficialitat del català a la UE, per davant del basc i el gallec, ha provocat reaccions entre els partits nacionalistes bascos i gallecs. EH Bildu ha acusat el govern espanyol aquest dimarts d'afavorir al català en detriment de les altres dues llengües en el seu intent per assegurar la seva oficialitat a la Unió Europea. Aquesta acusació ha estat formulada per l'europarlamentari d'EH Bildu Pernando Barrena, qui ha expressat el seu desconcert enfront quelcom que ell titlla de "tacticisme" per part de l'executiu central. Barrena ha emès un comunicat en el qual ressalta la importància de l'oficialitat del basc en l'àmbit europeu i la necessitat d'una "voluntat política" per a aconseguir-ho. Afirma que la posició del Govern espanyol ha pres per sorpresa al seu partit, i ha afegit: "És obvi que aquesta Europa dels estats ve posant excuses tècniques per a no enriquir-se amb la realitat que aglutina en el seu si. Això evidència, al seu torn, la necessitat d'una Europa dels pobles".

L'europarlamentari ha mostrat la seva esperança en què el govern espanyol no s'escudi en les mateixes excuses que la UE per demorar l'oficialitat del basc, recordant que aquesta llengua compta amb un nombre significatiu de parlants i una important tradició cultural. A més, ha destacat que la UE ja reconeix com a llengües oficials alguns idiomes amb una menor implantació, com el maltès, el gaèlic i el luxemburguès, la qual cosa, al seu judici, reforça la legitimitat de la reclamació basca. Barrena conclou el seu comunicat afirmant: "Això ens reafirma en la idea que si volem que el basc sigui oficial i que els bascoparlants tinguin salvaguardats els seus drets a la Unió Europea, necessitem un estat propi". Les seves declaracions van subratllar la profunda convicció d'EH Bildu en la importància de l'oficialitat del basc com un mitjà per a protegir la identitat i els drets lingüístics dels bascos en l'esfera europea.

El BNG també alça la veu contra la "prioritat" de l'oficialitat del català a la UE

El BNG també ha lamentat la decisió anunciada aquest dimarts pel govern espanyol de prioritzar l'oficialitat del català a la Unió Europea respecte al basc i al gallec amb l'objectiu de "salvar reticències". "Per nosaltres no hi ha llengües de primera i llengües de segona", ha apuntat l'eurodiputada de la formació, Ana Miranda, a través d'un comunicat. Per altra banda, la dirigent gallega ha criticat l'absència de terminis per implementar l'oficialitat de les tres llengües i ha demanat que el procés no s'allargui de forma perpètua. "Esperem que sol·licitar un dictamen jurídic sobre les conseqüències de l'oficialitat del gallec, el català i l'eusquera i una anàlisi del seu impacte econòmic no sigui una maniobra que allargui 'sine die' la seva implementació", ha conclòs. Per altra banda, el diputat del BNG Luis Bará ha advertit que serà "bel·ligerant" per a defensar que es permeti l'ús del gallec en el Parlament Europeu i que no permetrà "cap rebaixa de l'estatus de reconeixement" de la llengua pròpia de Galícia.