El País Basc es prepara per votar el nou lehendakari el pròxim 21 d'abril. Els nous comicis prometen un escenari molt favorable per a EH Bildu, que es disputa la primera posició amb el PNB. Segons la darrera enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, els independentistes bascos trepitgen els talons al PNB, que mantindria la primera posició per molt poc. Els nacionalistes bascos aconseguirien mantenir-se com a primera força, amb 26-28 diputats, però perdrien entre 3-5 escons. Mentre ells perden força, Bildu en guanya, i passa de 22 representants a 26-27. Totes dues formacions estan frec a frec, però cap de les dues assoleix els 38 diputats que marquen la majoria.
Com a tercera força es consolida el PSOE, que fins i tot millora lleugerament els seus resultats respecte al 2020. Els socialistes bascos passarien de 10 a 11 diputats. Qui també millora el seu resultat seria el PP, que tenia 6 escons i escalaria fins als 7 o 8, una millora més significativa que la dels socialistes.
Pel que fa a formacions més recents, Sumar no podria igualar el resultat d'Unidas Podemos de l'any 2020, quan la formació morada va obtenir 6 diputats. El projecte encapçalat per Yolanda Díaz que pretén representar aquest espai d'esquerres, cauria fins als 3 diputats. Només una formació més podria treure el cap a l'hemicicle, amb menys representants encara: Vox. L'extrema dreta revalidaria els resultats de les darreres eleccions i aconseguiria un únic escó. Finalment, Unidas Podemos es quedaria fora de l'hemicicle basc.
Canvis al Senat per les eleccions basques i catalanes
Les eleccions els pròxims mesos al País Basc i Catalunya afectaran també el Senat, ja que aquests dos parlaments autonòmics hauran de repartir un total d'onze senadors per designació, en funció dels resultats. Això sí, no alterarà la majoria absoluta que té el PP a la cambra alta, encara que sí que influirà en l'estructura d'alguns grups com ERC, Junts, PNB i Bildu.
El Senat té 208 senadors elegits pels ciutadans a les eleccions generals i 57 més de designació autonòmica, dels quals onze estan pendents de renovació en aquestes eleccions: vuit de Catalunya i tres del País Basc.
El repartiment per partits és proporcional al resultat que aconsegueixen a les eleccions, així que el que passi als comicis bascos i catalans determinarà a qui pertany cada nou senador. D'aquests onze, ara mateix el PSOE en té quatre, ERC en té tres, Junts en té dos, mentre que el PNB i Bildu en tenen un cadascun. En qualsevol cas, cap d'aquests canvis no alterarà la majoria absoluta que té el PP a la cambra alta amb fins a 144 senadors, tot i que sí que pot afectar la composició d'altres grups.