Davant la puixança de Ciutadans, el Partit Popular i el PSOE intueixen que la màxima garantia de continuïtat del bipartisme és un cordó sanitari a Albert Rivera, alhora que la unitat en qüestions d'Estat. El PP necessita un final de legislatura tranquil per remuntar. I els socialistes veuen en la pugna en la dreta espanyola una oportunitat per obrir-se pas. Per això, els dos vells partits fa dies tanquen files en conflictes com el sobiranista, la dispersió dels presos després de la dissolució d'ETA, a més de pensar una potent ofensiva en matèria de finançament autonòmic, l'aigua o les pensions.
"Aprovechategui" va deixar anar Mariano Rajoy al líder de la formació taronja al Congrés, minuts abans que aquest donés per trencat l'acord per mantenir el 155. Tanmateix, des de files populars insisteixen a denunciar que Cs capitalitzi les accions de la Moncloa contra el procés: la intervenció de la Generalitat, les càrregues policials o els recursos al Tribunal Constitucional. "Impulsem mesures i ells se les apropien", denunciava un membre de la direcció popular, fa setmanes, assumint de forma implícita alguns errors de comunicació en la política del govern espanyol.
El fet és que el gabinet ministerial atribueix l'auge de Cs a costa del procés a una manca de "lleialtat", com va explicar El Nacional amb l'affaire de la presumpta malversació. "Sigui lleial com el PSOE", va carregar Rajoy aquesta setmana. El mateix passa amb la crítica de Cs sobre per què l'executiu no recorria els vots delegats de Carles Puigdemont i Toni Comín. Fonts del Govern central al·leguen que els seus serveis jurídics alerten que només ho podria fer un partit, com Cs o PP –ara bé, les impugnacions de l'Executiu sí suspenen la vigència de l'acord, però les altres, en canvi, no.
Per tant, s'esvaiex una oportunitat de posar pedres a la investidura catalana en un moment en què, precisament, la legislatura penjava d'un fil i Rajoy necessitava aprovar els pressupostos abans del 26 de maig amb el vot del PNB. Aquests comptes i les inversions que els acompanyen són essencials en la lluita amb Cs per a les eleccions autonòmiques i municipals de 2019. És més: l'executiu espanyol s'ha fixat la seva aprovació per rellançar una ofensiva per remuntar la puixança de Cs, almenys, als sondejos.
El suport del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, serà essencial per pactes que afecten les autonomies i on la formació taronja no pot competir perquè no en governa cap, encara. El primer és sobre l'aigua, que els populars esperen presentar aviat; el segon podria ser relatiu a una reforma del sistema de pensions a la comissió del Pacte de Toledo, i el tercer, el projecte finançament autonòmic ara que Catalunya podria tenir govern. Aquí, els socialistes saben que els ha afavorit comportar-se com a "partit d'Estat" per mantenir-se per sobre Podemos.
De rebot el PNB també sortiria beneficiat de la puixança del bipartidisme. Els bascos intueixen que la quota basca estarà en perill si governa Ciutadans, que els acostuma a acusar "d'insolidaris" amb la resta dels espanyols. També són coneguts els enfrontaments entre Rivera i Aitor Esteban, portaveu de la formació al Congrés. Per aquest motiu, els jeltzales van admetre a tràmit els pressupostos de Rajoy la setmana passada, quan encara no es coneixia si hi hauria candidat efectiu o pla D a la investidura, amb la idea de no deixar el PP en escac i alimentar l'auge de Cs.
Quant el conflicte basc, el bipartidisme tampoc preveu conflictes amb qüestions com l'acostament dels presos d'ETA, dissolta la setmana anterior. El govern espanyol es nega per activa i passiva a acabar amb la dispersió, per bé que amb algunes fissures discursives al si del PP basc –que avisa de les trompades judicials. Els socialistes, però, advocarien per l'acostament "amb discreció", com va dir el portaveu Patxi López. Tanmateix, no forçaran Rajoy a fer-ho, en un moment en què la formació taronja destaca per un posicionament nítidament en contra.
I quant a l'aplicació del 155, socialistes i populars advoquen per la seva supressió, un cop hi hagi Govern, tot i que mantenint la "vigilància" de la Generalitat, com la Moncloa va advertir en un comunicat. Però Rivera ha trobat el filó en acusar el PP de "laxitud" amb els independentistes, mentre reivindica la intervenció fins que no "s'acati" la Constitució. "No ens ha agradat el que hem vist, però caldrà jutjar-lo pels seus actes" va avisar Rajoy. "Ni aprovechategi, ni amarrategui [conservador], es tracta de ser responsable" va sentenciar Sánchez.