El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha reflexionat sobre la presó preventiva en la qual es troben els presos polítics en la seva glossa dominical, i s'ha preguntat si l'acusació de rebel·lió sostinguda per Fiscalía, "respon, almenys en part, a fer possible que s'apliqui la presó preventiva i així, com diu el Sant Pare, es procuri, de forma abusiva, una anticipació de la pena".

A la glossa, Novell cita paraules del Papa Francisco d'octubre de 2014, quan en un discurs va dir que la presó preventiva, quan suposa un avançament abusiu de la pena o bé s'aplica davant de la sospita més o menys fundada d'un delicte, "constitueix una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d'un vernís de legalitat."

El bisbe relata que ha visitat en diverses ocasions als presos: "Sempre m'ha sorprès, fins i tot quan alguns es trobaven en vaga de fam, la seva fortalesa psicològica i, en alguns casos, el seu creixement espiritual." Novell reflexiona sobre que la societat catalana està dividida en les seves opinions sobre independència, així com passa pel model econòmic i altres aspectes socials, davant de la qual cosa ha cridat a acceptar aquesta divisió, en la qual l'Església ha d'aportar un model de convivència fraternal: "Ha de ser possible conviure malgrat pensar diferent".

La Diada, una festa que convida a acceptar les diferències

També s'ha referit a la fraternitat en la seva glossa dominical l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que ha dedicat la carta a la Diada, una festa que agermana i que convida a acceptar les diferències: "La Diada és una invitació a descobrir tot allò que compartim i que ens uneix".

"La Diada és una crida a la fraternitat. Avui aquest ideal cristià és més viu i necessari que mai", ha afirmat, i ha dit que només l'autèntica fraternitat justifica que totes les persones són iguals i lliures amb independència de les seves creences, forma de pensar i lloc de naixement.

Possibilitat de decidir

Per la seva part, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, s'ha referit també a la Diada i l'ha definit com una jornada de reflexió, en la qual crida a repensar sobre l'actitud cap als catalans i la resta de ciutadans d'Espanya: "La pregunta que ens fa falta respondre és com volem Catalunya en aquest moment històrica, des de l'experiència de la història més llunyana, la més propera i pensant en el futur".

Pardo assegura que cal defensar el que es cregui sincerament que és millor, sent justos i respectuosos cap a les persones i grups amb posicions diverses en relació amb Catalunya i al conjunt d'Espanya, encara que afegeix: "Conèixer el que desitgem els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur". "Fa falta sempre el discerniment, la informació, el racionament i la possibilitat de decidir, malgrat que això signifiqui plantejar-se canviar o aprofundir lleis fonamentals", observa.

Ha assenyalat que sovint sent que els cristians han de voler tothom i no reduir l'actitud a un territori determinat, a la qual cosa ha dit que tenen raó, però malgrat això les persones se senten ciutadanes del món des d'un lloc determinat pel seu naixement.

"Ens fa falta preservar la convivència sabent que la diferència és un patrimoni col·lectiu", alhora que ha cridat a ser conscients que ningú no és propietari d'un territori, ni hi ha una sola cultura ni una sola forma de voler-ho.