L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo, encaren la Diada d'aquest any amb tons diferents en les seves cartes d’aquest diumenge. Els dos recorden el missatge de “cohesió social” i “convivència” emès pels bisbes catalans en anteriors notes conjuntes, com avança Catalunya Religió. Així, mentre Omella se centra en "una crida a la concòrdia" i "bastir ponts", Pardo esmenta expressament presos i exiliats per a recordar que "no podem oblidar el sofriment i l’angoixa d’ells mateixos i de les seves famílies".

Omella escriu que "només en un clima de concòrdia és possible avançar cap a una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots". El cardenal es mostra esperançat perquè "darrerament hem viscut fets i signes positius en aquesta línia [de concòrdia]" i espera que "n’arribin d’altres i puguem crear un clima nou".

Aquest 11 de Setembre pot ser "un bon dia per fer present l’esperit franciscà, tan arrelat a la cultura catalana", diu tot recordant l'oració de Sant Francesc: "Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau. Que on hi hagi odi, hi posi amor. On hi hagi ofensa, perdó. On hi hagi discòrdia, unió. On hi hagi error, la veritat".

"Cal bastir ponts", afegeix, "i fomentar una convivència vital i confiada. L’Església catòlica cal que sigui un factor de cohesió social, una instància que cerqui i promogui camins de bona voluntat, camins d’esperança i pau, camins de comunió i no de confrontació".

Ningú no és propietari del país

Pardo explica (pdf) que "el manament de l’amor als altres com a exigència evangèlica també inclou l’amor al propi país i a la seva gent, i compartir els seus goigs, sofriments i esperances", en al·lusió als presos i exiliats, pels que "vivim sentiments de dolor i preocupació". El bisbe de Girona no s'està de dir que estan sotmesos a "acusacions que gran part de la ciutadania rebutja".

"Com a cristians, sempre ens cal ser molt a prop de les persones que sofreixen, i per això en aquesta diada ens hem de sentir propers a totes elles, no per opcions polítiques, sinó per exigències de la nostra fe i de les obres de misericòrdia", afegeix.

Mentre Omella dona per sobreentés de què parla, Pardo ho explicita: "ens ha de preocupar la tensió que es viu, en algunes situacions, entre grups de diverses opcions polítiques amb relació a Espanya. Aquesta tensió provoca enfrontaments que dificulten la convivència". Avisa també que "ningú no és propietari del país, i que el país no acull una sola cultura ni admet una sola manera d’estimar-lo", per a concloure que "ens cal ser respectuosos, justos, amables envers les persones i grups que tenen diferents opcions en relació amb el present i el futur de Catalunya".