Fi de la treva nadalenca si és que mai n'hi va haver. Fa una setmana, els catalans van humiliar a les urnes el govern de Mariano Rajoy i els partits del 155 en renovar a les urnes la majoria absoluta independentista. Un escenari políticament terrorífic al qual el Govern espanyol i els seus socis han respot les últimes hores renovant la pressió sobre els independentistes als fronts judicial, polític -amb el punt de mira posat en la incerta investidura del president o presidenta- i financer. 

Les eleccions del 21-D, convocades pel president del govern espanyol per “resoldre” la qüestió catalana, han suposat que el PP fos relegat a un paper testimonial, amb el seu pitjor resultat de la historia, 4 diputats en un Parlament de 135; que Ciutadans, tot i ser primera força en vots i diputats, no pugui forjar un govern alternatiu i que el PSC només aconseguís guanyar un escó.

Un fiasco en tota regla que, lluny de motivar una reflexió a les més altes instàncies de l’unionisme, ha servit per fer un pas de rosca més en la repressió de l’independentisme. La qual cosa constitueix tot un avís especialment al president Carles Puigdemont i al vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers i líders socials empresonats o a l’exili brussel·lès sobre el seu esdevenidor processal immediat.

Si la nit de Nadal era el rei Felip VI qui, en el seu tradicional missatge, feia el sord a la petició de Puigdemont perquè rectifiqués la seva duríssima posició sobre Catalunya, tots els aparells de l’Estat semblen haver-se alineat de nou les últimes hores per mantenir a ratlla l’independentisme relegitimat a les urnes.

D’entrada, la justícia espanyola ha reprès les detencions de polítics. En aquest cas, els dos regidors de la CUP de Reus, Marta Llorens i Oriol Ciurana, detinguts pels Mossos  per haver-se negat a comparèixer en relació amb el referèndum de l’1-O.

Artadi i Rovira

En paral·lel, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ampliava el focus sobre  possibles noves accions judicials ni més ni menys que contra les diputades electes de Junts per Catalunya i d’ERC, Elsa Artadi i Marta Rovira, les “dones fortes” de Puigdemont i Junqueras. El motiu: la seva intervenció en el procés d’elaboració de les respectives candidatures per al 21-D. Tant Artadi com Rovira estan entre les alternatives dels seus partits per a la investidura si la situació processal impedeix d’assolir-la als seus líders, Puigdemont i Junqueras.   

L'unionisme prova de curar-se les ferides construint Catalunyes imaginàries a la xarxa però ni tan sols no és clar que Inés Arrimadas pogués ser elegida presidenta de Tabàrnia. Malgrat tot, el president de la patronal catalana, Joquim Gay de Montellà, ha animat la lideressa taronja a fer el pas, jugar-se-la i provar sort. Però una cosa són els desitjos i l'altra l'aritmètica parlamentària: Cs, el PSC i el PP sumen només 57 diputats, 11 per sota dels necessaris per forjar una majoria alternativa. Potser per això, el govern del PP i els partits del 155 han decidit continuar jugant les seves cartes més abrasives, les de la repressió, en un escenari de terra (re)cremada.

El front econòmic

En el front econòmic, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que es va avançar a l’aplicació del 155 amb la intervenció de les finances de la Generalitat, ha ampliat les mesures de control sobre les arques públiques catalanes que ell mateix administra. De fet, la decisió es va prendre el mateix dia de les eleccions.

I, seguint la línea traçada en relació amb els responsables de la consulta del 9-N del 2014, entre els quals l’expresident Artur Mas, a qui s'ha embargat una part dels béns, el Tribunal de Comptes torna a la càrrega per investigar ara els números de la diplomàcia exterior catalana, les “ambaixades” del Diplocat. Una decisió impulsada pel bloc del 155, el PP, el PSOE i Cs.

La bala del 155

En aquest marc, l’aixecament de les mesures de l’article 155 les properes setmanes sembla una entelèquia. Pel que pugui ser, la Diputació Permanent del Parlament, que es va tornar a reunir ahir després del parèntesi electoral, va aprovar recórrer al Tribunal Constitucional les mesures de suspensió de l’autonomia aprovades al Senat després de la proclamació de la República catalana. El recurs el van tirar endavant JxSí i els comuns de CSQEP. La CUP es va abstenir, perquè no pensa reconèixer els tribunals espanyols. Els primers contactes entre JuntsXCat i ERC per pactar la nova Mesa de la cambra van ser això: mers contactes informals. 

Gràficament, el portaveu del PSOE José Luis Ábalos va aclarir des de Madrid que els socialistes són partidaris de no allargar el 155, la suspensió de l'autonomia. Però, no obstant això, va advertir que el 155 “no té només una sola bala”. És a dir, que, un cop trencats tots els tabús sobre la seva aplicació, res no impedeix tornar-hi. O prorrogar el càstig. De fet, Rajoy va situar l’aixecament en la formació d’un nou govern a Catalunya, una pantalla que a hores d'ara sembla tan llunyana com els boscos de Brussel·les i el páramo d'Estremera.