Marcel Vivet, l’activista de Badalona, condemnat a cinc anys de presó per haver provocat una lesió lleu a un agent dels Mossos d’Esquadra en la protesta Holi contra la manifestació del sindicat policial Jusapol, a la Via Laietana de Barcelona el 2018, té el seu recurs contra la sentència bloquejat des de l’estiu passat. La secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que va condemnar-lo a dos anys de presó per un delicte de desordres públics i a tres anys més per atemptat contra l’autoritat, vol expulsar el Departament d’Interior del procediment perquè l’agent dels antiavalots a qui defensava va marxar amb un advocat privat, en acabar el judici. Interior ha informat ElNacionalcat que ha presentat un recurs a l’Audiència perquè vol continuar en el procediment en considerar que la Generalitat està obligada a vetllar pels agents de la policia catalana. Així, mentre l’Audiència no resolgui aquest escull, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no podrà revisar els recursos d’apel·lació contra la condemna de Vivet.
Els serveis jurídics de la Generalitat van presentar, el juliol passat, un recurs contra la condemna de Vivet. Inicialment, sol·licitava quatre anys de presó i ara, sis mesos. Aquesta modificació, per mantenir els acords amb la CUP, no va agradar a ningú. L’agent de la Brigada Mòbil (Brimo), a qui Vivet hauria donat un cop al dit amb un pal d’una bandera, va deixar la representació de la Generalitat per anar amb l’advocat José Antonio Bitos, que porta els casos del sindicat USPAC. Per la seva part, Vivet i el seu advocat, el penalista Carlos Hurtado, esperaven que Interior demanés l’absolució del jove en el recurs d’apel·lació al TSJC.
Veracitat policial
Quan es va donar a conèixer la condemna, l’advocat de Vivet va assegurar que l’única prova de càrrec contra l’activista era la declaració del mosso ferit. “S’està donant la presumpció de veracitat a un testimoni quan això no existeix”, sostenia Hurtado, a més d’assegurar que era una sentència amb “un greu biaix ideològic”. Abans de la condemna, Vivet també va expressar que des de la Generalitat “l’havia pressionat” a ell, a la seva mare i al seu advocat perquè acceptés una condemna de dos anys de presó. En el judici, Vivet va explicar que ell era a primera fila i amb la bandera es protegia dels cops policials, i que va ser-hi poca estona.
A més, en saber-se la sentència condemnatòria, el juny passat, Vivet va declarar que l’agent pel qual el van condemnar d’haver-lo ferit lleument en un dit, és el mateix que suposadament va rebre un cop al cap d’un altre jove, l’Adrià, per al qual demanen elevades penes de presó. Un fet il·lògic, ja que l’agent indica que només va rebre un cop. A més, Marcel i l’Adrià no estaven junts a la protesta. L’organització Alerta Solidària va assegurar que aquest fet demostra que els atestats policials estan “falsificats” i reclamaven que s’assumissin responsabilitats. Interior, però, no va modificar la seva petició de condemna a Vivet.
El precedent d’Adrián Sas
La revisió de la condemna de Marcel Vivet per part del TSJC no és sinònim d’una absolució o de rebaixa de la condemna, malgrat totes les irregularitats denunciades. El precedent més recent és el cas de l’activista de Vilafranca del Penedès Adrián Sas, a qui el novembre passat el TSJC va ratificar la seva condemna de tres anys i mig de presó per haver colpejat amb un bastó un agent dels Mossos i un altre cop a un segon policia en el primer aniversari de l’1-O al Parc de la Ciutadella. L’Audiència de Barcelona va considerar Sas autor d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat i lesions lleus, mentre que el va absoldre del delicte de desordres públics. Inicialment, la fiscalia demanava que fos condemnat a set anys de presó i la Generalitat a cinc anys i mig de presó. L'advocat de Sas, el penalista David Aranda va anunciar que ara presentarà recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC).
Els judicis contra ciutadans per haver participat en manifestacions de caràcter independentista han estat setmanals en els darrers mesos, i en seguiran més l’any que ve. La fiscalia els demana penes elevades sense que hi hagi persones greument ferides, i a voltes aplicant l’agreujant d’haver provocat desordres públics dins d’una manifestació, un supòsit que per a certs juristes és inconstitucional perquè coarta el dret de protesta.