Les negociacions per aprovar l'estatus d'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea no només han fet despertar reticències entre els estats membres, sinó que ja comencen a fer saltar espurnes dins l'estat espanyol. El BNG ha lamentat la decisió anunciada aquest dimarts pel govern espanyol de prioritzar l'oficialitat del català a la Unió Europea respecte al basc i al gallec amb l'objectiu de "salvar reticències". "Per nosaltres no hi ha llengües de primera i llengües de segona", ha apuntat l'eurodiputada de la formació, Ana Miranda, a través d'un comunicat. Per altra banda, la dirigent gallega ha criticat l'absència de terminis per implementar l'oficialitat de les tres llengües i ha demanat que el procés no s'allargui de forma perpètua. "Esperem que sol·licitar un dictamen jurídic sobre les conseqüències de l'oficialitat del gallec, el català i l'eusquera i una anàlisi del seu impacte econòmic no sigui una maniobra que allargui 'sine die' la seva implementació", ha conclòs.
Per altra banda, el diputat del BNG Luis Bará ha advertit que serà "bel·ligerant" per a defensar que es permeti l'ús del gallec en el Parlament Europeu i que no permetrà "cap rebaixa de l'estatus de reconeixement" de la llengua pròpia de Galícia. Així ho ha dit responent a preguntes dels mitjans en les compareixences de premsa després de la junta de portaveus d'aquest dimarts, jornada en la qual el govern espanyol, a través del ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, prioritzés aconseguir primer l'oficialitat a Europa del català i, més tard, prosseguir amb la del gallec i el basc.
El PP titlla de "lamentable" que el govern espanyol prioritzi l'oficialitat del català
Per al Partit Popular de Galícia, que s'oposa a permetre que les llengües cooficials puguin ser emprades al Congrés i a l'Europarlament, el PSOE "dona més importància a una llengua sobre una altra en funció dels vots per la investidura" de Pedro Sánchez, que requerirà el suport de Junts i ERC en l'àmbit independentista. "És lamentable", ha asseverat el portaveu popular en la Cambra autonòmica, Alberto Pazos Couñago, que ha dit desconèixer les paraules del portaveu nacional del seu partit, Borja Sémper, en les quals afirmava que no emprarien les llengües cooficials en el Congrés perquè seria "fer el canelo". Per a Pazos Couñago, "fer el 'canelo' és entrar al debat" en qüestions que "no ocupen" a la societat com, al seu judici, és l'ús de les llengües cooficials en les institucions de l'estat espanyol. "No admetrem que s'usi la llengua com a eina de confrontació i com a element d'ús partidista", ha asseverat el popular.
La decisió del govern espanyol: "prioritzar" el català per "salvar reticències"
Espanya prioritza l'oficialitat del català a la UE per davant del gallec i l'euskera per tal de superar les reticències que han expressat els 27 a la incorporació de cop de tres noves llengües oficials. Així ho ha anunciat el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en comparèixer després de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE. El Consell ha debatut el tema, però davant dels dubtes que suscita la iniciativa entre alguns dels socis, s'ha decidit ajornar la votació. "Hem proposat iniciar el seu desplegament primer amb el català i seguidament amb la resta de llengües", ha explicat el ministre en acabar la reunió. Albares ha argumentat que un dels punts que ha provocat reticències entre els socis era el fet d'incorporar de cop tres noves llengües, per la qual cosa s'ha decidit fer-ho de manera gradual i començar amb el català, l'idioma que ho havia demanat amb més insistència i que parlen més de deu milions de persones. El ministre ha evitat concretar quan es materialitzarà una decisió i s'ha limitat a assegurar que es farà "al més ràpidament possible".