Hi va haver una època que el Butlletí Oficial de l’Estat es podia llegir en català. Era un suplement que es publicava cada dia i que oferia la traducció al català de totes les lleis que quedaven plasmades negre sobre blanc al BOE. Havia sigut així des del 1998, però just demà farà tres anys que va deixar d’estar disponible. El conveni de col·laboració que van signar originàriament el govern espanyol i el Govern de la Generalitat tenia una vigència de cinc anys, però es va anar prorrogant “tàcitament” any a any fins que el 2 d’octubre del 2020 va quedar extingit. Durant uns mesos, el Govern va assumir els costos en solitari i els textos es van continuar traduint fins que, el mes de maig del 2021, veient que el nou pacte amb la Moncloa no arribava i que l’Estat tenia la voluntat d’implementar instruments de traducció automàtica, el suplement en català del BOE va desaparèixer. Ara, un futur conveni entre el Govern i la Moncloa, que només està pendent de la signatura del govern espanyol perquè quedi rubricat, hauria de permetre reprendre les traduccions en els pròxims mesos.

El motiu que explica que el 2020 el conveni original no es renovés automàticament, com havia estat passant durant dues dècades, rau en una llei que va aprovar el PP el 2015 quan tenia majoria absoluta: la Llei de règim jurídic del sector públic. La seva disposició addicional vuitena va fixar que els convenis que estiguessin en vigor haurien d’adaptar-se, en un termini de tres anys a contar des de l’octubre del 2016, al que establia la nova norma. I això és el que mai va arribar.

Tot i això, sembla que ara s’albira llum al final de túnel. I és que el 14 de novembre del 2023, trenta mesos després de l’extinció del conveni, el Govern de la Generalitat va aprovar la subscripció d’un nou conveni de col·laboració amb l’Administració General de l’Estat per reprendre la publicació de normes estatals en llengua catalana. El Consell Executiu va autoritzar-ne la signatura, però l’acord encara no s’ha segellat definitivament, a l’espera de la firma del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, capitanejat per Félix Bolaños. Així ho confirmen a ElNacional.cat fonts del Departament de la Presidència de la Generalitat. El conveni estableix que la traducció al català anirà a càrrec de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat, però fixa que l’Agència Estatal Butlletí Oficial serà qui assumirà el cost per un import màxim anual de 273.000 euros.

 

“És voluntat de totes dues administracions recuperar la col·laboració desenvolupada, ja que es va mostrar com un instrument útil per difondre i estendre el coneixement de la legislació de l’Estat mitjançant la utilització de les altres llengües que també tenen el caràcter d’oficials a les diferents comunitats autònomes”, resa el quart punt del nou conveni. Així mateix, els dos governs es comprometen a “adoptar conjuntament les mesures necessàries” per fer-ho possible i fixen que, mantenint el procediment que se seguia abans, l’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat facilitarà els textos originals en castellà a l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, que serà l’encarregada de traduir-los. Posteriorment, el BOE procedirá a “l’edició i maquetació” dels textos, que es publicaran amb “caràcter immediat”. Sobre el pressupost, el nou conveni també estableix que durant el primer any de vigència els costos “es calcularan aplicant l’import de 0,030 euros per paraula traduïda”.

El conveni original, amb Pujol al Govern i Aznar a la Moncloa

Tot plegat es remunta al 1998, quan l’Estat i la Generalitat van signar el conveni que va donar lloc al suplement del BOE en català. El que es traduïa eren les lleis, els reials decrets llei, els reials decrets legislatius, les transposicions de les directives de la Unió Europea i els reglaments executius sotmesos a consulta del Consell d’Estat. A més, també es van publicar de manera retrospectiva els suplements del període 1979-1997, amb la traducció de les lleis no derogades. L’origen va ser el Reial decret sobre publicació de les lleis en les llengües cooficials de les comunitats autònomes, que establia nítidament que les lleis, els reials decrets llei i els reials decrets legislatius “poden ser publicades en les altres llengües oficials de les diferents comunitats autònomes” si així ho decideixen els òrgans competents.

El conveni inicial el van signar el 21 d’abril del 1998 l’aleshores vicepresident primer del govern espanyol, Francisco Álvarez-Casco, i qui en aquell moment era conseller de la Presidència, Xavier Trias. El govern espanyol el liderava José María Aznar des de feia dos anys, mentre que el govern català feia divuit anys que estava presidit per Jordi Pujol. Entre altres qüestions, el text preveia que el cost seria assumit a parts iguals pel BOE i per la Generalitat i establia que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya seria l’encarregat de traduir els textos i enviar-los al Ministeri de la Presidència per a la seva “verificació i confrontació”. Posteriorment, el BOE realitzaria “amb caràcter immediat, la impressió i distribució de les disposicions traduïdes”. Tot aquest procés no es podia allargar més d’un mes.

Durant el temps que va estar en funcionament, el suplement del BOE en català va anar millorant l’operativa. El punt d’inflexió va arribar el 2008. Si el 2007 la mitjana de temps entre l’aparició del BOE en castellà i el suplement en català se situava al voltant dels tres mesos, aquest lapse de temps es va reduir a gairebé vuit dies laborables el 2008. Un any més tard, va passar a sis dies, i el 2008 i el 2009 es va situar al voltant dels tres dies.

 

Els deures que tenia el govern espanyol: aplicar la IA el 2023

Abans que el Govern de la Generalitat plantegés el nou conveni, el govern espanyol ja s’havia pronunciat sobre aquesta qüestió: el febrer del 2022 va reconèixer que tenia sobre la taula l’ús de la intel·ligència artificial per traduir les lleis a les llengües cooficials. “L’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat està treballant en un projecte pilot per aplicar traductors automàtics basats en intel·ligència artificial als textos consolidats”, relatava la Moncloa en una resposta parlamentària a Vicenç Vidal, senador de Més Mallorca. L’objectiu, segons justificava el govern espanyol, era “prestar un servei més eficient i útil als ciutadans” a través de “l’accés al dret vigent en la llengua de la seva elecció”. D’aleshores ençà, no se n’ha sabut res més.

El govern espanyol no va fer els deures. I això que el Congrés dels Diputats també li va reclamar. Un mes després d’aquesta resposta escrita al Senat, la Comissió de Política Territorial de la cambra baixa, fruit d’una esmena transaccional negociada entre el PSOE i el PDeCAT, va instar el govern espanyol a “continuar impulsant els treballs” per posar en marxa aquest projecte pilot. I li posava una primera data: “Amb la finalitat que pugui estar disponible a través de la seva pàgina web al llarg del segon semestre del 2022 i que tingui plena efectivitat el 2023”. Ara bé, més d’un any més tard d’aquell termini, les traduccions continuen aparcades.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!