El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest dimarts el reial decret de dissolució del Congrés i del Senat i de convocatòria d'eleccions generals per al proper 23 de juliol. El decret entra en vigor aquest mateix dimarts, pel que avui mateix les Corts quedaran dissoltes fins i tot que el 17 d'agost, dia en què les cambres resultants es reuniran a les 10:00 hores en sessions constitutives i quedarà constituïda la XV legislatura. Segons el reial decret, la campanya electoral durarà 15 dies: començarà a les zero hores del divendres 7 de juliol, festivitat de Sant Fermí, i finalitzarà a les vint-i-quatre hores del dia 21.
🔴 Eleccions generals 2023 i resultats municipals | Reaccions i última hora
En aplicació de l'article 162 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) s'estableixen les 52 circumscripcions electorals, que es corresponen amb cada una de les cinquanta províncies espanyoles, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
350 diputats en joc
El 23 de juliol seran elegits 350 diputats, amb Madrid com la província amb més nombre d'escons (37), els mateixos que en l'anterior convocatòria de 2019, seguida de Barcelona (32), València (16) -que comptarà amb un més que en les últimes eleccions generals- i Sevilla i Alacant amb 12 escons.
Segons el reial decret en cada circumscripció provincial s'elegiran quatre senadors, en les circumscripcions insulars s'elegiran tres a Gran Canària, Mallorca i Tenerife i un a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla elegeixen cada una d'elles dos senadors.
Les conseqüències de l'avançament electoral
L'avançament electoral anunciat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, coincidirà amb l'arrencada de la Presidència de torn del Consell de la UE, que Espanya assumirà el pròxim 1 de juliol, la qual cosa deixarà el líder del PSOE amb menys temps per fer campanya, ja que tindrà alguns compromisos ineludibles per complir. La primera cita obligatòria a l'agenda del semestre espanyol al capdavant de la UE serà la compareixença de Sánchez davant el Parlament Europeu a Estrasburg. A priori, la seva intervenció davant del Ple per exposar les prioritats del Govern s'hauria de produir el 13 de juliol, després de participar a la cimera de l'OTAN prevista l'11 i 12 de juliol a Vílnius.
Així mateix, en els primers dies de juliol el col·legi de comissaris, amb la seva presidenta, Ursula Von der Leyen, al capdavant, té previst desplaçar-se a Madrid, com és habitual cada vegada que hi ha un relleu al capdavant del Consell de la UE. D'altra banda, Sánchez encara tindrà temps abans de les generals de participar en una de les cites estrella del semestre: la cimera entre la UE i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), la primera des de 2015.
Sánchez assumeix la derrota
El president del govern espanyol va anunciar l'avançament de les eleccions generals per al proper 23 de juliol després d'assumir personalment la derrota electoral patida aquest diumenge pel PSOE en les eleccions autonòmiques i municipals. En una declaració institucional sense preguntes a Moncloa, Sánchez va informar que ha parlat amb el Rei Felip VI per comunicar-li la convocatòria d'un Consell de Ministres extraordinari i la dissolució de les Corts. "Assumeixo els resultats", ha dit el president del govern espanyol, que ha optat per sotmetre pel "mandat democràtic la voluntat popular".