El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dissabte la llei que convalida penes de presó a presos d'ETA que hagin complert condemna fora d'Espanya i, segons consta en la publicació oficial, entrarà en vigor d'aquí a 20 dies. Així doncs, es tracta de la Llei orgànica 7/2014, de 12 de novembre, sobre intercanvi d'informació d'antecedents penals i consideració de resolucions judicials penals a la Unió Europea, per a la seva adequació a la normativa de la Unió Europea sobre el Sistema Europeu d'Informació d'Antecedents Penals (ECIS). En concret, la llei permetrà escurçar l’estada a la presó de 44 presos d’ETA, ja que autoritzarà convalidar les penes que van complir a França. La llei va ser aprovada per unanimitat en el Congrés, tot i que en la seva darrera fase al Senat, i després d'una denúncia de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) queixant-se de la convalidació de penes que afecta presos d'ETA, va perdre el suport de PP i Vox que va votar en contra de la seva aprovació al Senat aquest dilluns.
Veto forma de termini
El Senat, amb la majoria absoluta del PP i un informe de la Secretaria General, va interpretar com un veto el rebuig per majoria absoluta en l'última votació, malgrat que cap grup havia presentat prèviament la corresponent esmena de totalitat. Només vint-i-quatre hores després i amb un informe verbals dels lletrats, la Mesa del Congrés amb la majoria formada per PSOE i Sumar, va decidir tirar endavant la norma i enviar-la al govern espanyol ignorant la reclamació del Senat i indicant que s'havien saltat els terminis per poder vetar la norma.
Aquest divendres es va publicar al Butlletí de les Corts Generals, indicant que el Senat no va comunicar el seu veto en els termes que exigeix la Constitució i que la votació de rebuig, produïa fora de termini, "no pot considerar-se un veto a l'efecte del que es disposa en l'article 90.2 de la Constitució i en la jurisprudència constitucional". Així doncs, s'informava que la Presidència de la Cambra, en mans de Francina Armengol, traslladaria la norma al govern espanyol "a l'efecte que se sotmeti, pel procediment habitual al que es disposa en l'article 91 de la Constitució", és a dir, la signatura per part del Rei i la immediata publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, que s'ha produït aquest dissabte. Amb la publicació al BOE es trenca definitivament la possibilitat que la Mesa del Congrés rectifiqui la seva decisió del passat dimarts i que convoqui un ple per tractar el veto del Senat, que és el que demanava el PP en el seu recurs de reconsideració. En el text publicat aquest dissabte en el BOE, Felip VI assenyala: "A tots els que la present veiessin i entenguessin. Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la següent llei orgànica".
Suport per error
L'aprovació d'aquesta llei ha tornat a provocar una guerra entre PP i PSOE. Una llei que, a priori, havia de servir per exhibir una unitat política poc habitual en l’actualitat ha acabat de nou en un enfrontament entre ambdós partits. Aquest divendres, el PP va anunciar que havia registrat un escrit al Senat perquè requerís formalment a la Mesa del Congrés una rectificació, un pas abans de presentar un conflicte de competència al Tribunal Suprem, un fet inèdit entre les dues cambres. La llei es va incorporar al projecte de llei durant la seva tramitació en el Congrés, gràcies a una esmena de Sumar.
El PP defensa que va donar suport "per error" a la llei, però quan es va adonar de l'abast, ja era tard i no hi havia possibilitat d'esmenar-ho al Senat. Així doncs, per al PP l'aprovació de la llei de la qual "discrepa profundament", és un "desafiament jurídic" que "no s'ajusta a Dret" i "menysprea la voluntat majoritàriament manifestada" del Senat, a més de vulnerar el dret de la participació política dels seus diputats. El rebuig d'aquest escrit de reconsideració pot ser pròleg d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.