El Butlletí Oficial de l’Estat parla novament en català. Però han hagut de passar 42 mesos de silenci. Es recupera així una realitat que hi havia des del 1998, quan els governs de Jordi Pujol i José María Aznar van firmar el primer conveni de col·laboració per fer realitat el Suplement del BOE en català, i que va quedar enterrada el maig del 2021, quan va extingir-se aquell conveni per falta de renovació. Inicialment, el van segellar Xavier Trias i Francisco Álvarez-Cascos, responsables de les carteres de la Presidència de la Generalitat i de la Moncloa. I 26 anys més tard, el passat mes de juliol, van ser Laura Vilagrà i Félix Bolaños els que van segellar la nova entesa. Ambdós executius s’havien compromès a fer el pas el novembre del 2023, però la rúbrica del nou conveni va trigar a arribar: es va signar el 24 de juliol, amb Vilagrà en funcions i pocs dies abans de la investidura de Salvador Illa, i es va publicar al BOE el 2 de setembre. I ara s’ha fet efectiu. “Espanya és un país amb diferents llengües, una riquesa enorme que cuidem des del govern espanyol. Així es construeix un país unit i on tots cabem”, ha reivindicat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Aquest dilluns el BOE ha publicat dues normes del Principat d’Astúries i, com que les lleis autonòmiques no estan incloses en l’objecte material del conveni, només s’ha traduït el títol. Més endavant, quan es publiqui, per exemple, una llei ordinària o orgànica aprovada per les Corts Generals, es traduirà el redactat íntegre.
🗓️ El BOE compleix tres anys sense publicar-se en català
La voluntat del Govern de la Generalitat i de la Moncloa era “recuperar la col·laboració”, segons consta al conveni, perquè va ser un “instrument útil per difondre i estendre el coneixement de la legislació de l’Estat”. L’origen de tot va ser el Reial decret sobre publicació de les lleis en les llengües cooficials de les comunitats autònomes, del 1997, que establia nítidament que les lleis, els reials decrets llei i els reials decrets legislatius “poden ser publicades en les altres llengües oficials de les diferents comunitats autònomes” si així ho decideixen els òrgans competents.
Qui se n’encarregarà i qui ho pagarà? Les traduccions aniran a càrrec de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya. A canvi, el Butlletí Oficial de l’Estat la compensarà pels costos per un import màxim anual de 273.000 euros. Això sí, el conveni deixa clar que aquesta compensació “exclou qualsevol benefici industrial o marge” per al DOGC i se cenyeix “estrictament als costos suportats per l’esmentat organisme”. A més, estipula que durant el primer any de vigència del conveni els costos es calcularan aplicant l’import de tres cèntims per paraula traduïda i preveu que aquest import s’actualitzi anualment per la Comissió de Seguiment.
Quines normes es publicaran en català? El conveni estipula que es traduiran les lleis orgàniques i ordinàries, els reials decrets llei, els reials decrets legislatius, les transposicions de directives de la Unió Europea i altres disposicions generals “d’especial interès” si la seva publicació és “sol·licitada” per algun departament de la Generalitat.
Quin serà el procés? El BOE facilitarà al DOGC els textos “degudament compostos, llegits i corregits, certificant en cada cas que corresponen íntegrament amb el publicat”. Ho farà per “mitjans telemàtics” en formats “oberts i interoperables a efectes de garantir la celeritat i la correcta recepció i tractament”. L’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions els traduirà i els enviarà de tornada per a la seva “edició, maquetació i posterior publicació”.
Quanta vigència tindrà el conveni? La seva vigència inicial serà de quatre anys i es podrà prorrogar per acord unànime de les parts per un període de fins a quatre anys addicionals. És a dir, el seu límit serà el desembre del 2032. Això contrasta amb el que preveia el conveni original, que tenia vigència inicial de cinc anys i s’entenia tàcitament prorrogat per successius períodes d’un any mentre no fos denunciat per alguna de les parts. Tanmateix, va quedar extingit l’octubre del 2020 en aplicació de la Llei de règim jurídic del sector públic, aprovada per la majoria absoluta del PP el 2015. La norma establia que els convenis que estiguessin en vigor haurien d’adaptar-se al que fixava la nova llei en un termini de tres anys a comptar des d’octubre del 2016, però això mai es va fer.
“Un pas més en la normalització i enfortiment de les relacions institucionals”
Just fa poc més d’un mes, el 24 d’octubre, el Govern de la Generalitat i el govern espanyol van activar la comissió de seguiment del conveni. El secretari del Govern de la Generalitat, Javier Villamayor, i el sotssecretari de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Alberto Herrera, es van reunir a Barcelona per constituir la comissió. Durant la trobada, els responsables d’ambdues administracions van subratllar la importància de recuperar aquestes publicacions com un “pas més en la normalització i enfortiment” de les relacions institucionals entre els dos executius.
Segons estipula el conveni, la Comissió de Seguiment es reunirà amb caràcter ordinari una vegada a l’any i efectuarà el “seguiment, vigilància i control” de l’execució del conveni i dels compromisos adquirits. Les seves funcions concretes seran “supervisar el grau d’execució del conveni i proposar les modificacions que s’estimin pertinents”, “actualitzar l’import per paraula que s’utilitzarà per compensar els costos de la traducció” i “resoldre els problemes d’interpretació i de compliment que puguin plantejar-se”.