Dolors Montserrat s'ha sortit amb la seva: ha convertit la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en un "circ" anticatalà. L'eurodiputada del Partit Popular ha estat notícia aquests darrers dies per la seva gestió i el seu partidisme al capdavant d'un dels òrgans de l'Eurocambra, el que es coneix com a Comitè PETI, el qual permet a la ciutadania europea presentar demandes relacionades amb qualsevol competència de la Unió Europea. La realitat, però, és que Montserrat l'ha acabat convertint en l'escenari dels atacs de l'espanyolisme contra la immersió lingüística. És des d'aquí que s'ha posat en marxa una missió europea que viatjarà a Catalunya durant la segona meitat d'aquest 2023 per analitzar el sistema educatiu català. I, com a prèvia, s'ha celebrat aquest dimarts una audiència pública a la cambra europea que ha evidenciat la dèria de l'espanyolisme amb la llengua.

L'audiència pública s'ha impulsat des dels eurogrups del PP, de Cs i de Vox, i gràcies a la iniciativa presentada per la líder d'Asamblea por una Escuela Bilingüe, Ana Losada, s'ha pogut "analitzar el model d'immersió lingüística obligatòria a Catalunya". Però, lluny de l'objectivitat, aquesta conferència ha estat colonitzada per la dreta espanyola. Així s'ha evidenciat en l'elecció dels quatre "experts", tres d'ells designats pel PP, i l'altre proposat per Vox. Però per si no fos suficient, els noms dels populars són Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional i ferma defensora del bilingüisme; Jorge Calero, catedràtic d'Economia Aplicada i que ha acusat el sistema educatiu català de "perjudicar" la classe treballadora; i Jesús Rul, llicenciat en Filosofia i Lletres, autor d'un llibre titulat Nacionalisme català i adoctrinament escolar. Per si això no fos prou, el nom designat per Vox és d'un dels seus diputats al Parlament de Catalunya, Manuel Acosta.

Els eurodiputats planten la sessió

Abans, però, la sessió ha estat marcada per una escena que s'ha produït abans de l'audiència pública, quan desenes de membres han decidit abandonar la sala. El boicot ha estat protagonitzat per representants del grup dels Socialdemòcrates, els Verds i l'Esquerra. Ho ha explicat Diana Riba a Twitter: "Davant la instrumentalització que la dreta i l'extrema dreta espanyola fan del Comitè de Peticions per atacar el català, avui hem decidit no participar en el seu circ". A més, en un missatge directe a la popular Dolors Montserrat, li ha exigit que dimiteixi si li queda "un mínim respecte per la institució".

Posteriorment, en una publicació a la pàgina EU Observer, ella mateixa i les eurodiputades Margrete Auken i Ana Miranda han assenyalat "la direcció partidista" que ha pres Dolors Montserrat, permetent que el Comitè PETI quedés "un cop més manipulat" per la dreta espanyolista. "Denunciem l'organització d'aquesta audiència pública totalment partidista, que porta a utilitzar la comissió com a altaveu per la lluita política que la dreta espanyola no pot guanyar a Espanya i Catalunya", han explicat, en defensa del seu boicot de l'acte.

Anteriorment, l'eurodiputat del Partit Socialista Europeu Marc Angel ja havia sentenciat que la decisió de perseguir la immersió lingüística era "esbiaixada". Per això va advertir que no participaria en l'audiència pública espanyolista si no hi havia "cap canvi". "També és inacceptable per a nosaltres que una persona que és diputat d'un parlament regional, que és un polític, estigui aquí com a expert. Aquesta no és una bona pràctica", va subratllar. Margrete Auken, dels Verds, també va amenaçar de retirar-se de la conferència si no hi havia un canvi en els noms. "I aleshores podreu tenir la vostra petita i esbiaixada audiència entre amics per donar suport els vostres partits com feu habitualment en aquest comitè", va llançar. "Ningú ens pot forçar a quedar-nos en aquest circ".

"Apartheid contra el castellà" i altres mentides

Les seves intervencions no han sorprès. Teresa Freixes ha acusat Catalunya de "pretendre imposar" una única llengua vehicular en l'ensenyament, recordant que la Carta Europea parla d'evitar el "perjudici" cap a altres idiomes. La seva ha estat la primera de les quatre exposicions, i també la més lleugera, perquè després Jorge Calero s'ha encarregat de compartir una investigació seva, segons la qual, la immersió lingüística ha provocat diferències notables entre estudiants. "Els estudiants que tenen el castellà com a llengua materna treuen pitjors notes que els seus companys catalanoparlants en lectura i ciència", ha assegurat. És per això que ha assenyalat que no es pot parlar de "model d'èxit" a Catalunya, i ha demanat impulsar més "investigacions independents" per analitzar correctament la situació.

Aleshores, ha estat el torn de Jesús Rul, que ha optat per argumentar que, mentre només un 36% d'alumnes parlen català a casa, un 47% viuen en famílies castellanoparlants. Segons ell, si l'educació es fa en català, és per "l'hegemonia lingüística i cultural del nacionalisme", el qual és de "caràcter ètnic-identitari, supremacista i excloent", i que considera el català com un "símbol d'identitat nacional". Ha estat després d'aquest atac aferrissat contra el català que ha acusat la política del Govern de provocar una "situació d'apartheid al castellà" en el procés de "construcció nacionalista". Per acabar-ho d'adobar, no ha evitat fer ús de les mentides, com ara argumentar que al llarg dels seus anys com a inspector escolar ha vist alumnes que "renyaven" els seus pares per parlar castellà a casa.

Finalment, ha estat el torn de Manuel Acosta, que ha arrencat la seva intervenció amb crítiques contra aquells grups que han qüestionat la seva idoneïtat com a "expert" a la conferència d'avui, tenint en compte que és diputat de Vox al Parlament. La seva ideologia política ha estat evident quan ha aprofitat per carregar contra TV3 i Catalunya Ràdio pel seu ús preferent del català. També s'ha llançat contra la Generalitat per "incomplir constantment" la sentència del 25% de castellà que va imposar el TSJC. Davant d'aquesta realitat, ha remarcat que la solució ha de passar per protegir la llibertat d'elecció dels pares en l'educació dels seus fills perquè puguin estudiar exclusivament en castellà.