Manuel García-Castellón va confessar el passat cinc d’octubre que va enganyar les autoritats franceses per aconseguir que se signés un acord d'intercanvi immediat d'informació entre Espanya i França amb l'objectiu d'agilitzar les investigacions de membres d'ETA. El jutge de l’Audiència Nacional en presumia, i aquest dijous Junts per Catalunya ha dut aquesta confessió al Congrés dels Diputats, en la compareixença de Félix Bolaños a la comissió constitucional. La formació independentista li ha demanat explicacions al ministre de Presidència i de Justícia, i li ha preguntat sobre si es pot confiar en aquest jutge, o bé si l’executiu presidit per Pedro Sánchez investigarà aquesta confessió d’un “jutge deshonest”.
La resposta de Bolaños ha estat clara. Ha tancat files amb la justícia espanyola. “Jo no valoro, com a ministre de Justícia, sobre procediments ni jutges”, ha dit. I li ha reclamat a Marta Madrenas, diputada de Junts, que “faci el mateix”. “Perquè opinar sobre la feina d’un jutge en seu parlamentària pot ser ofensiu per la judicatura”, ha argumentat. Així, el ministre ha argumentat que el sistema judicial espanyol és propi d’una democràcia consolidada, en el qual qualsevol decisió judicial es pot recórrer a instàncies superiors.
Ha estat el mateix Bolaños qui, abans d’entrar en aquesta comissió, ha opinat amb cara de satisfacció sobre el criteri de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que rebutja imputar Carles Puigdemont al cas Tsunami Democràtic. Preguntat pels mitjans de comunicació, el ministre de la Presidència i Justícia ha estat clar. Ha reivindicat el seu “respecte absolut pel treball de la Fiscalia”, també per a aquells que fa un parell de setmanes van tenir un criteri diametralment oposat, en tant que defensaven caçar el president a l’exili a través del delicte de terrorisme. “Ja sabem quina és la posició definitiva de la Fiscalia del Tribunal Suprem en aquesta matèria, i és que no va existir terrorisme”, ha manifestat Bolaños pels passadissos de la cambra baixa.
La confessió de García-Castellón
García-Castellón explicava en el vídeo que quan era magistrat d'enllaç a França va rebre la negativa a l'acord: "Se'ns va dir que no, que l'intercanvi immediat de la informació era impossible donar-lo, perquè era revelar dades sumarials, dades del procediment, i que, per tant, no es podien donar". "La situació era horrible perquè teníem un munt de morts anuals", afegeix, per començar a justificar el que acabaria explicant.
El cas és que l’any 1998, l’independentista cors Yvan Colonna va matar el prefecte de Còrsega, Claude Érignac. Colonna va esdevenir l'home més buscat del moment a l'estat francès, però gairebé quatre anys després encara no se l'havia trobat. Aleshores, García-Castellón va aprofitar la situació a favor seu. "En aquell entorn, d'aquesta tensió que veus que no et donen l'acord, després d'estar vuit hores entaforats en una sala de reunió, se'm va ocórrer una mentida", relata.
Quina mentida? Doncs que "Colonna està localitzat a Espanya", però que quan sigui detingut no passarien cap informació a França. "No els puc dir on, però diguem que en l'entorn de la Costa del Sol", va afegir. La realitat és que mai no havia sortit de l'illa i fou detingut el juny del 2003.