La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha anunciat que ha encarregat als serveis jurídics del Parlament que confeccionin una denúncia a Fiscalia perquè s'investigui els fets que es desprenen de les "greus" declaracions en seu judicial del comissari Villarejo. A més, ha acusat al govern espanyol "d'ocultar informació" sobre l'atemptat a la Rambla, el 17 d'agost de 2017, "sota la premissa del secret oficial". Borràs, a propòsit de les declaracions de l'excomissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo que relaciona el CNI amb l'atemptat a Barcelona, ha assegurat que és "absolutament imprescindible" saber la veritat.

Borràs ha recordat que ja el 2010 va demanar al govern transparència sobre el que va passar sota el lema: Volem saber la veritat. Ara, a la llum de les greus informacions de Villarejo, ha argumentat que és urgent que no s'oculti més informació sota la premissa del secret oficial, ja que no aporta "credibilitat, al contrari, desacredita".

Les declaracions

L'excomissari jubilat de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha declarat davant l'Audiència Nacional que els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils van ser fruit d'un "error de càlcul" del CNI, el servei d'intel·ligència espanyol: "El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya". Una definició per uns actes terroristes que van costar la mort de 16 persones i 140 ferits. 

 

Silenciat fins ara

Les declaracions les hem de contextualitzar en el judici pel cas Tàndem i, d'aquesta manera, Villarejo assenyala directament Félix Sanz Roldán, que va ser el comandant del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol l'any 2017. Si situem el context dels atemptats, era l'estiu previ a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i en ple auge de la societat civil cap al procés d'independència de Catalunya.

Precisament el president del tribunal que va jutjar els atemptats del 17-A, Alfonso Guevara, va dictaminar que l'excomissari Villarejo no tingués cap mena de possibilitat de declarar en aquest judici, tal com reclamaven algunes de les parts. Avui, Villarejo s'ha pogut "treure l'espina".  Així doncs, en la seva declaració relaciona directament l'imam de Ripoll a qui acusa de treballar en connivència amb el CNI, i que aquest hauria consentit que l'imam "fes el que trobés oportú".

Primera reacció

Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Javier Martínez, pare del nen rubinenc de tres anys assassinat durant els atemptats terroristes del 17 d'agost, i també d'altres familiars de les víctimes, ha estat dels primers en reaccionar a les declaracions de Villarejo. "Des del primer dia vam demanar que s’investiguessin les (evidents) connexions entre el CNI i l’imam. Negativa rotunda sempre. Per què?", ha escrit a twitter. D'altra banda, enllaça amb la web que ja van obrir aleshores per reclamar una investigació i l'explicació exacta dels fets, a través del portal "Volem saber la veritat".