La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha carregat durament contra la vicepresidenta primera amb funcions de presidenta, Alba Vergés, acusant-la d'haver vulnerat els seus drets "deliberadament, premeditadament, injustament i antidemocràticament" quan ella i els altres membres de la mesa la van suspendre el passat mes de juliol, en aplicació del reglament del Parlament. Així ha reaccionat Borràs a un comentari de Twitter, on un usuari adverteix Vergés que té 10 dies per decidir "al costat de qui estàs de l’opressor o de l’oprimit?", Borràs ha afegit que si Vergés "té una mica de consciència ho sap. I la gent també. A Igualada, especialment". Vergés exerceix les funcions de presidenta des del 28 de juliol, quan Borràs va ser suspesa, i és també la candidata d'ERC a Igualada a les eleccions municipals. Borràs s'ha manifestat a través de les xarxes socials a la decisió de la Junta Electoral Centra (JEC) de donar 10 dies hàbils a Vergés perquè decideixi si manté l'escó a Borràs després de la seva condemna per prevaricació i falsedat documental.
Decisió de la JEC
La JEC ha evitat resoldre la retirada de l'escó de la presidenta del Parlament suspesa i ha demanat Vergés que expliqui si li manté l'acta i per què. Vergés té 10 dies hàbils per comunicar "les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura" que el Parlament "hagi pogut adoptar en relació amb aquest afer" així com les al·legacions que vulgui formular. Es tracta del mateix procediment que va seguir la JEC abans de retirar-li l'escó a l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, aleshores Borràs com a presidenta. Finalment, l'àrbitre electoral va ordenar retirar-li tal com ja havia fet amb l'expresident de la Generalitat Quim Torra.
La JEC apunta que el delicte pel qual ha estat condemnada Borràs entra dins dels supòsits que contempla l'article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i Torra. L'article diu que "són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic".
El Parlament ja ha rebut aquest divendres la notificació formal de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la presidenta suspesa, Laura Borràs, i el termini per respondre l'òrgan acabarà el 28 d'abril. El compte enrere comença a córrer a partir de dilluns perquè no es compten els caps de setmana. La Mesa es reunirà dimarts que ve i és previsible que tracti aquesta qüestió. Tot apunta que el Parlament presentarà al·legacions en defensa del reglament de la cambra, que només preveu retirar escons en casos de sentència ferma.
Condemna a Laura Borràs
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat Borràs a 13 anys d'inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració, a banda de la pena de quatre anys i mig de presó pel fraccionament de 18 contractes a favor d'un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.
La JEC esgrimeix la jurisprudència del Suprem que avala el criteri aplicat prèviament per la JEC i argumenta que es pot retirar l'acta encara que la sentència no sigui ferma. "El supòsit d'inelegibilitat és un efecte extrapenal d'una sentència condemnatòria, una mesura vinculada per la llei electoral necessàriament a la condemna penal a pena d'inhabilitació fins i tot quan la sentència no sigui ferma per delicte contra l'Administració Pública", diu l'òrgan. L'àrbitre electoral insisteix que la inelegibilitat sobrevinguda "no és una competència exclusiva" del Parlament sinó que l'Administració electoral pot actuar en aplicació directa de la LOREG. La JEC cita les sentències del Suprem en el cas "anàleg" de Torra, que ja va aplicar amb Juvillà.