La defensa de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha enviat aquest divendres les al·legacions davant la Junta Electoral Central per la resolució sobre el seu escó. En aquest escrit, que ha avançat Efe i ha pogut confirmar ElNacional.cat, la presidenta de Junts per Catalunya sosté que l'òrgan administratiu "és manifestament incompetent" per adoptar una decisió sobre la seva condició de diputada i, per tant, que no pot incidir en la retirada de les seves credencials en un context, a més, en què no hi ha sentència ferma. Els advocats de Borràs, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han afegit en aquestes al·legacions que han registrat que la dirigent juntaire ha patit una "vulneració de drets".
El passat 13 d'abril, la Junta Electoral Central atorgava un termini de 10 dies hàbils —que s'esgota aquest divendres— perquè la vicepresidenta primera del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, comuniqués "les decisions, resolucions o mesures" que la cambra havia adoptat després de conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què condemnava Borràs a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació especial pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Alhora, donava aquest període perquè tant el Parlament com la mateixa Laura Borràs poguessin presentar al·legacions a l'acord adoptat per la JEC, que recollia en el seu argumentari per què considera que cal actuar contra l'escó de la presidenta del Parlament suspesa, basant-se en els precedents de l'expresident Quim Torra i de Pau Juvillà. Ambdós van perdre la seva acta tot i no tenir sentència ferma i recordava que ja hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avala aquesta actuació de l'òrgan administratiu per expedir la credencial del següent de la llista.
Carregada contra Vox, Ciutadans i el PP
Davant aquesta resolució, l'equip de Borràs apunta que "l'administració electoral és manifestament incompetent per a l'enjudiciament de les eventuals situacions d'incompatibilitat dels diputats al Parlament de Catalunya o qualsevol altra assemblea legislativa". A més, indiquen que les juntes electorals només són competents durant el període electoral i carreguen contra Vox, Ciutadans i el PP —partits que van instar la JEC a retirar l'acta a la líder juntaire— perquè "manquen de la condició d'interessats per iniciar aquest procediment". En tot cas, asseveren que "únicament la condemna a una pena d'inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma" pot fer perdre la condició de diputat, com recull el reglament del Parlament. Ara com ara, la sentència no és ferma, a l'espera del pronunciament del Tribunal Suprem.
Encara en aquest escrit, la defensa de Laura Borràs acusa la Junta Electoral Central d'"usurpar la competència dels tribunals per a l'execució de les resolucions judicials". Des de la perspectiva de la "vulneració de drets", apuntalen que els que han estat vulnerats són els referents a la presumpció d'innocència, la tutela judicial efectiva i els drets de participació política. "Són drets que la sentència no pot desvirtuar", subratllen. A parer de l'equip jurídic de la presidenta del Parlament suspesa, "no hi ha objectiu legítim, des del punt de vista dels drets fonamentals invocats, per privar-la de la condició de diputada abans de l'existència d'una sentència ferma".
El Parlament veu "innecessari i desproporcionat" retirar-li l'acta a Laura Borràs sense sentència ferma
Aquestes al·legacions se sumen a les acordades per la Mesa del Parlament el passat 18 d'abril, que va decidir defensar l'escó de Laura Borràs emparant-se en dos eixos: la defensa de la sobirania de la cambra i el compliment del seu reglament, que precisa que no es retirarà l'acta d'un diputat fins que la sentència no sigui ferma. Esquerra, Junts i la CUP van avalar aquesta decisió, mentre que el PSC va votar-hi en contra. Aquest mateix divendres, la cambra ha presentat un escrit de 23 pàgines a la JEC per argumentar que troba "innecessari i desproporcionat" retirar les credencials de la presidenta del Parlament suspesa sense que hi hagi sentència ferma.
El document, firmat pel lletrat major del Parlament, Miquel Palomares, i els lletrats Antoni Bayona i Jan Sarsanedas, recull que la condemna no començarà a ser efectiva fins que la sentència sigui ferma i que, per tant, consideren que la Junta Electoral Central "no és competent en situacions d'incompatibilitat sobrevinguda", sinó que és una decisió que correspon a les cambres legislatives. Els lletrats informen l'òrgan administratiu que Borràs té els drets i deures parlamentaris suspesos des del 28 de juliol, una mesura que qualifiquen de "provisional i garantista" i que avala que, en aquests moments, "no correspongui adoptar cap nova decisió".
Per a la cambra, el debat jurídic sobre com procedir en aquest cas "encara està obert i pendent de resolució definitiva" i recorden que el Tribunal Constitucional encara no s'ha pronunciat sobre els recursos d'empara que han presentat tant Pau Juvillà com l'expresident Quim Torra per la retirada de les seves actes. De fet, els lletrats encara fan referència al TC per dir que aquesta instància defensa fer una "interpretació restrictiva" de totes les normes que puguin suposar una "limitació de l'exercici dels drets" que tenen a veure amb la representació pública. En aquest sentit, indiquen que la Comissió de Venècia sosté que limitar o restringir aquests drets de representació política quan no hi ha una sentència ferma vulnera la presumpció d'innocència.