Aquest diumenge farà 50 anys de la creació l'Assemblea de Catalunya en una reunió clandestina amb 300 participants antifranquistes que es van trobar a l'església de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona. Aquell moment va ser immortalitzat per Antoni Tàpies amb un quadre '7 de novembre' que després va donar al Parlament i els beneficis del qual van servir per sufragar les multes imposades als membres de l'Assemblea. I ha estat davant d'aquesta obra que la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, ha commemorat el 50è aniversari de l'Assemblea.
En un acte institucional que ha comptat també amb el síndic de greuges i amb diversos participats d'aquella reunió, Borràs ha fet valdre que en aquella efemèride es va aconseguir la unitat dels partits i organitzacions per treballar en l'objectiu comú de lluitar contra la dictadura franquista. Un objectiu que Borràs ha recordat que es va materialitzar reivindicant quatre punts: llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia i coordinació de les forces democràtiques: "Pocs podríem imaginar que alguns d'aquests punts serien tan dolorosament vigents avui dia".
La presidenta ha demanat doncs tenir ben present aquella experiència "d'unitat, generositat i participació ciutadana" per fer un projecte polític compartit, i ha destacat que aquests principis són els que han donat força a l'independentisme en els últims 10 anys per avançar cap a l'emancipació nacional: "Depenem com mai de nosaltres mateixos per poder capgirar d'una vegada per totes decididament la història".
No es fa prou per a la memòria
També ha pres la paraula el síndic de greuges Rafael Ribó, que ha destacat la vigència dels principis de l'Assemblea de Catalunya i ha volgut llançar un retret col·lectiu: que no es fa prou per a la memòria. "Actes com el d'avui s'haurien d'haver multiplicat arreu", ha opinat Ribó, que també ha fet una crida a la unitat i el consens en els combats contra l'odi, el feixisme, l'autoritarisme, o bé en els reptes que suposa el canvi climàtic o la injustícia social: "Hi ha temes que no poden pertànyer a cap partit polític. Ningú n'ha de fer bandera partidista".
Així mateix, ha recordat que en els punts fundacionals de la Assemblea es demanava l'amnistia, per la qual cosa urgeix a defensar-la també en l'actualitat, i ha recordat que sobre aquest tema l'ONU o el Consell d'Europa han sol·licitat "indults i evitar la repressió sobre idees polítiques o la persecució econòmica".
A més, ha urgit a derogar la Llei Mordassa i ha demanat que s'eviti l'aplicació del Codi Penal en assumptes relacionats amb l'autodeterminació: "Mai un jutge ha d'afrontar aquestes demandes. Seria necessari un diàleg polític a fons per a abordar-les".
El síndic de greuges, Rafael Ribó / Pau de la Calle
En l'acte també han intervingut el coautor del llibre La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya, Antoni Batista, que ha destacat com es va posar el país per sobre dels interessos partidistes. Així mateix també han parlat diversos membres que van participar en aquella reunió: Elisabet Mas, Miquel Sellarès, Laura Tremosa i Joan Vallvé, que han recordat anècdotes d'aquells dies i han posat també en valor la unitat. Per últim, l'actriu Maria Josep Arenós ha estat l'encarregada de llegir els quatre punts fundacionals de l'Assemblea.
Un dia després que hagi acabat el ple del Parlament i poc abans de commemorar aquesta efemèride, Borràs ha aprofitat el matí per rebre en audiència al president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Egea; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat; el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno. També hi ha participat el síndic de greuges.
Reunió de Borràs amb Egea, Amat, Loppacher, Gimeno i Ribó / Pau de la Calle
En la imatge destacada, la presidenta Laura Borràs davant del quadre d'Antoni Tàpies / Pau de la Calle