La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha escrit a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per traslladar-li la seva preocupació per la situació de 50 diputades afganeses de l'Assemblea Nacional del país de l'Orient Mitjà després que els talibans hagin aconseguit el control del territori. En aquesta carta, Borràs trasllada a la màxima responsable de la Comissió Europea que demani als caps d'estat dels països que formen part de la Unió Europea i dels Estats Units el llançament d'una "operació de rescat de les diputades afganeses i les seves famílies".
En tant que "presidenta del Parlament", Laura Borràs expressa en la missiva que és la seva obligació, "com la de tots els responsables polítics que encarnem els valors democràtics pel fet de ser càrrecs electes", fer "tot el que estigui al nostre abast per ajudar les nostres col·legues a sortir de l'Afganistan". La presidenta de la cambra catalana manifesta que "el seu pas com a servidores públiques tenia un risc que ara es fa evident de forma dramàtica i els demòcrates d'arreu del món no els podem girar l'esquena".
Laura Borràs anuncia a Ursula von der Leyen que pot comptar amb el Parlament i el poble de Catalunya per impulsar un "pla valent i realista de protecció d'aquestes polítiques i executar-lo ràpidament". Alhora, la que fou candidata de Junts a la presidència de la Generalitat el passat 14 de febrer admet que és "conscient que la situació a l'Afganistan és ara mateix caòtica i que una operació com aquesta té una gran complexitat", però defensa que "no podem quedar-nos de braços plegats com si l'horror que veiem a venir fos inevitable". Borràs clou la carta posant-se "a disposició" de la presidenta de la Comissió Europea.
Contingut íntegre de la carta
Aquest és el text complet que Laura Borràs, presidenta del Parlament, ha adreçat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen:
"Presidenta,
Són moltes les notícies que ens arriben del drama humanitari que viu l'Afganistan, a causa de l'intent de milers de ciutadans del país de fugir-ne abans no s'acabi d'instaurar el règim de l'horror dels talibans. Però, entre totes, n'hi ha una que m'ha colpit especialment, en tant que presidenta del Parlament de Catalunya: la situació desesperada de la cinquantena de diputades que integraven l'Assemblea Nacional de l'Afganistan.
Després de la caiguda del règim dels talibans, la comunitat internacional va pressionar perquè la nova Constitució afganesa, aprovada el 2004, establís que el 25% dels escons fossin reservats per a dones. I així ha estat durant els últims quinze anys. Ara, però, ningú s'ha recordat de la cinquantena de diputades que, pel que en sabem, continuen a Kabul, amagades per por de les represàlies de què, sens dubte, seran objecte.
Crec que és la meva obligació, com ho és de tots els responsables polítics que encarnem els valors democràtics si més no pel fet de ser càrrecs electes, fer tot el que estigui al nostre abast per ajudar les nostres col·legues a sortir de l'Afganistan. Us escric, doncs, per demanar-vos que exigiu els caps d'estat dels països de la Unió Europea i dels Estats Units que, amb la màxima urgència, llancin una operació de rescat de les diputades afganeses i les seves famílies.
Ser membre d'un parlament, més enllà d'una opció personal té, sobretot, una dimensió col·lectiva pel fet de representar els interessos, els somnis i els anhels d'una part de la societat que tria democràticament. En aquest sentit, i de forma destacada, les diputades afganeses representen, com ningú, el desig de democràcia, llibertat i equitat de la societat afganesa. El seu pas com a servidores públiques tenia un risc que ara es fa evident de forma dramàtica i els demòcrates d'arreu del món no els podem girar l'esquena. Cal bastir, de forma urgent, un pla valent i realista de protecció d'aquestes polítiques i executar-lo ràpidament. Compteu per a això amb el Parlament i el poble de Catalunya.
Soc del tot conscient que la situació de l'Afganistan és ara mateix caòtica i que una operació com aquesta té una gran complexitat. Però, per dignitat, per humanitat, per solidaritat, no podem quedar-nos de braços plegats com si l'horror que veiem a venir fos inevitable. Massa que l'hem tolerat, tots, d'Europa estant, amb una passivitat que ens hauria d'avergonyir.
Em poso a la vostra disposició per al que considereu".