La candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs (Barcelona, 1970), analitza en una entrevista amb ElNacional.cat l'escenari electoral i les relacions amb els socis d'Esquerra. En una setmana de canvi d'any i atapeïda de girs en la cursa electoral del 14-F que han obligat a actualitzar la conversa, JxCat ha incorporat a les seves llistes forces com Demòcrates i MES que els darrers comicis van concórrer amb els republicans, mentre que el PSC ha substituït el seu candidat Miquel Iceta pel ministre Salvador Illa en un moviment que Borràs atribueix a la voluntat de reeditar el tripartit. La candidata, que ha hagut de batallar a les primàries de JxCat pel paper de presidenciable, no amaga les discrepàncies estratègiques que manté amb ERC.
Foto: Sergi Alcàzar
La seva victòria a les primàries de JxCat s'ha interpretat com la victòria del discurs més radical del partit. Per què ha provocat tanta reacció entre els seus rivals?
Demostra que som un partit radicalment democràtic. Amb molta contundència, davant d'aquells que parlaven de continuisme i de motxilles del passat, la gent de JxCat ha fet una aposta, que és la del president Puigdemont el 21 de desembre, la transversalitat, la fidelitat a l’1-O i el poder complir aquest mandat amb solvència per anar cap a la independència.
I Laura Borràs que representa a JxCat?
El que represento justament és l’excepcionalitat democràtica que vivim. La llista del 21-D que va fer Puigdemont i va ser el germen del partit que som ara, volia ser una llista de país, mostrar l’excepcionalitat de la situació, que el president i el Govern són a la presó i a l’exili. Persones que no teníem trajectòria política prèvia, o que la tenien però des de diverses famílies ideològiques troben el punt d’unió a la llista de JxCat. Des d’aquella llista, hem intentat mantenir aquest esperit de l’1-O que és el que determina el projecte de JxCat.
Però és innegable que, entre les veus que hi ha al partit, el seu discurs és molt contundent...
No sé si es confon a vegades la fermesa i la determinació amb contundència. Potser perquè normalitzem i ens ubiquem al marc mental que ens vol l’Estat espanyol de dir això ja va passar, heu d’acceptar la presó, l’exili, que nosaltres decidim quin president tindreu... I això no és normal. Per tant, si mantenir-nos en la fermesa de denunciar aquesta anormalitat és vist com a contundent, ho som.
Puigdemont no és candidat a res. És el president. No només de JxCat, és el president de la Generalitat
Li molesta que Carles Puigdemont vagi de número 1 a la llista?
El president no és candidat a res. És el president. No només de JxCat, és el president de la Generalitat. Reivindicar la seva legitimitat és no oblidar d’on venim i totes les injustícies i les faltes de respecte a la democràcia que s’han produït. El president estaria al capdavant hi hagués hagut qui hi hagués hagut a l’urna 1. Segurament molesta molt que hi sigui. Però el president hi és per recordar-nos la manca de normalitat democràtica en què ens trobem.
S’ha criticat el fet que Puigdemont argumentés que aniria d’1 per facilitar que hi hagi una dona presidenta de la Generalitat.
És molt curiós el feminisme intermitent que es practica segons des de quins àmbits. Em resulta sorprenent. Quan un és feminista ho és sempre, no quan convé. Que ningú vulgui veure res més que una qüestió de legitimitat democràtica.
De fet, al Congrés i també arran de la seva nominació, ja ha tingut repetides oportunitats de tastar el masclisme en atacs que han provocat la reacció de rebuig més enllà del seu partit.
A la política, a la vida acadèmica, a la vida personal... Si em presenta una dona que no hagi estat víctima de masclisme estaré molt contenta perquè voldrà dir que les coses comencen a canviar. Malauradament no és així, i efectivament des que estic en política he hagut de viure moltes humiliacions i atacs masclistes. Això és el pa de cada dia per a moltes dones i hem de treballar per corregir-ho. He passat de gogó a diva, en un rànquing de titulars que són una vergonya en termes d’igualtat i respecte per les persones.
Durant les primàries es va queixar que aquesta legislatura l’independentisme tot i tenir majoria absoluta no ha avançat cap a la independència. Què hauria fet vostè?
Jo deia això amb molt de dolor. És un gran honor treballar al servei del país, però que la majoria absoluta independentista del Parlament no hagi permès avançar cap a la independència és una qüestió absolutament incòmoda i representa la situació de segrest en què tenim el Parlament i, per tant, la sobirania i la nostra feina com a diputats. El que proposo és que els vots independentistes serveixin per avançar cap a la independència. Malgrat la situació de repressió i la complexitat. Aquest és el contracte sagrat que s’emet amb el vot i, per mi, una responsabilitat màxima.
No tots els vots independentistes han servit per avançar cap a la independència. El 14-F servirà per avalar estratègies
I avançar de quina manera?
Justament el fet de tenir la força dels vots és el que et permet treballar en la direcció que tu vols. El que veurem en aquestes eleccions és quines estratègies són avalades per la gent amb el seu vot. En aquest moment no tots els vots independentistes han servit per avançar cap a la independència. La nostra voluntat és fer-ho. Per tant, el que reclamem és aquesta força dels vots per poder avançar.
Si aconsegueix arribar a la presidència de la Generalitat quines passes proposarà?
En aquest moments tenim una crisi sanitària que té aquesta ramificació econòmica i amb crisi social, que han de ser ateses. Estem en un context en què ha quedat encara més de manifest fins a quin punt les costures de l’autonomisme ja no serveixen i per això cal ser valents i avançar cap a la independència. Ens veiem capacitats per no haver de prendre bifurcacions. Quan ens parlen de la gestió i de la independència com si fossin vies paral·leles, nosaltres neguem la major. Al contrari.
La por que despertem és perquè no hem triat la submissió sinó plantar cara, Puigdemont a Europa i jo a Madrid
Foto: Sergi Alcàzar
JxCat plantejarà als electors en aquesta campanya electoral les passes o el full de ruta que proposa per avançar en aquest procés cap a la independència?
Tothom busca el mapa del tresor. No van així les coses i en el context de repressió que vivim seria molt imprudent donar més pistes de les necessàries a l’Estat espanyol. La fórmula, és la de l’1-O, treballar conjuntament, anar a la una des de les polítiques institucionals i la societat civil organitzada. La por que despertem segurament és perquè aquesta fermesa i determinació es perceben sobretot en l’àmbit unionista. El nostre compromís és insubornable i la gent això ho veu amb l’actitud que ha tingut el president Puigdemont a Europa, i jo mateixa a Madrid. Cap de les accions que hem dut a terme han triat submissió, sinó plantar cara i resistir per poder anar endavant.
Això vol dir que no hi haurà full de ruta?
No vol dir que no n’hi hagi d’haver. No cal que sigui públic.
Laura Borràs sap quines passes faria? Des del moment en què arribés al Govern es veurien aquestes passes?
Indubtablement.
Vostè també ha reclamat una presidència forta amb un govern amb compromís inequívoc. Què vol dir una presidència forta?
Vol dir una presidència de la Generalitat forta, reforçada pels vots, i amb un govern eficaç, efectiu a l’hora de dur a terme les polítiques que ajuden la ciutadania, ara mateix amb l’objectiu prioritari de lluitar contra la pandèmia, però també de poder-ho fer amb totes les eines que ens calen. Un govern fort que no sigui sotmès, que parli amb l’Estat espanyol no en una situació de subsidiarietat sinó de bilateralitat, de tu a tu, sobre l’autodeterminació i l’amnistia.
La renúncia sempre és de l’altra banda, no la trobarà a JxCat
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha demanat als partits independentistes que deixin clar a l’Estat que no renunciaran ni a l’autodeterminació ni a l’amnistia. No ho estan deixant prou clar?
JxCat hem estat compromesos des del minut zero amb l’autodeterminació. Cap renúncia per part de JxCat. La renúncia sempre és de l’altra banda, no la trobarà a JxCat. Nosaltres gestionem l’ambició, no gestionem la renúncia. Per tant, no renunciem a l’amnistia. No la reivindiquem com una gràcia, un oblit o un perdó. Perquè no hi ha res a perdonar. La reivindiquem com una solució política. Qui no la vol negociar és qui no vol una solució política.
Quan diu que la renuncia sempre està a l’altra banda, a qui es refereix? Qui hi ha a l’altra banda?
L’altra banda. Nosaltres parlem per JxCat. Nosaltres no gestionem cap renúncia, som aquí per plantar cara.
ERC renuncia?
Jo tinc el costum de parlar només d’allò que ens afecta a nosaltres. La gent està molt cansada de les picabaralles.
El PSOE dicta el que després el PSC acata
Què pensen de la substitució de Miquel Iceta per Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat?
Va ser una notícia que vam rebre amb molta sorpresa i amb un punt d’incredulitat perquè el dia abans el mateix Salvador Illa deia que no seria candidat. Passa per decisió de Pedro Sánchez, per la decisió que el PSOE desembarqui a Catalunya, que el PSOE acabi dictant el que després el PSC acata. És un acte d’irresponsabilitat per part de Pedro Sánchez com a president, prescindir d’un ministre que en principi en plena pandèmia ocupa un lloc clau. Denota quin és el grau de compromís del PSOE en la lluita contra la Covid-19 i quins són aquests mals presagis electorals que tenien.
Ho atribueixen doncs a unes males previsions electorals?
En principi sembla que sigui això, a què puguin tenir algunes enquestes que els donessin un mal resultat. En qualsevol cas, el PSC és el PSC del 155, el ministre Illa és algú que també va aplicar la centralització de les competències de Sanitat durant la primera onada de la pandèmia. Si aquí s’està intentant preparar un tripartit, si s’està intentant que desembarqui el PSOE amb l’aprovació dels seus socis de govern per reproduir a la Generalitat el govern que ja es té a Madrid amb el suport d’ERC, nosaltres encoratgem la gent que voti JxCat perquè no es produeixi aquest tripartit que, com els anteriors podria ser molt negatiu per Catalunya.
Estan d’acord, doncs, amb la tesi que apunta que el relleu és per facilitar l’entesa amb ERC?
Això semblaria. Hi ha veus que destaquen la bona entesa entre ERC i el ministre Illa o el PSOE. Nosaltres parlem per JxCat, no estem a favor d’aquesta sucursalització de les eleccions catalanes amb la presència d’un ministre del PSOE. Si això és perquè s’augura un tripartit, encoratgem tots els votants a què impedeixin que es produeixi aquest tripartit votant JxCat, que és l’única garantia, si ara ja sabem de què van les eleccions si van de Salvador Illa o Laura Borràs, van de submissió o dignitat i manteniment del rumb que tenim per continuar endavant la persistència i aconseguir el millor per Catalunya.
Parla convençuda de la repetició del tripartit...
Sembla que la reacció d’haver fet un canvi de cromos com el que s’ha fet, només deu obeir a aquests mals auguris electorals. Si és així és perquè el tripartit is coming. I per tant JxCat es manté com aquesta garantia d’un govern fort on no hi hagi el tripartit a la Generalitat de Catalunya.
S'ha referit a l'entesa d'ERC i PSOE al Congrés, però a l'altra plat de la balança les diferències estratègiques que hi ha a Madrid entre ERC i JxCat...
Són majúscules.
...I hi surten espurnes constantment.
No. No surten espurnes constantment perquè jo no hi entro. Que se’n generen, sí. La clau del que està passant al Congrés dels diputats és si 23 vots independentistes servirien per defensar els interessos de Catalunya. Nosaltres vam proposar anar conjuntament. No s’ha volgut mai. Vaig proposar que hi hagués un grup independentista al Congreso. Tampoc no hi va haver voluntat de sumar per defensar els interessos de Catalunya. 23 vots en aquests moments haurien pogut ser determinants en un context de negociació dels pressupostos, de negociació de l’amnistia, de la reforma del Codi Penal... Gestionar això a Madrid amb 23 vots ens donaria objectivament més força que com s’ha estat fent. Nosaltres hi som. El que haurà de preguntar és qui no hi és.
No hauríem de mostrar la nostra fragilitat interna davant el nostre adversari. Hem ofert treballar junts a Madrid, però es rebutja
Foto: Sergi Alcàzar
El cert és que els partits independentistes se les tenen al Congrés dels diputats.
Li nego la major. No he entrat mai a buscar aquestes polèmiques i el cos a cos. Si es repassa els meus discursos això es podrà veure. No és el meu estil. No crec que hàgim de mostrar la nostra fragilitat interna davant de qui és el nostre adversari, el de tots. El que passa és que no s’ha volgut trobar aquest punt d’unió. La nostra oferta per treballar conjuntament a Madrid hi ha estat sempre. Una cosa és que tu ofereixis, una altra que algú rebutgi.
Vostè s’hi veu com a presidenta en un govern amb Pere Aragonès de vicepresident i Roger Torrent de president del Parlament?
Jo em veig en un govern on quedi molt clar que sigui un govern fort, que tingui molt clara la determinació cap a on cal avançar i com. No vull un Parlament sotmès, ja vinc d’un Parlament sotmès. No vull un Parlament sotmès reloaded.
Amb això està dient que no vol Roger Torrent de president del Parlament?
Vull dir que un cop vistos els resultats, haurem de veure com gestionem aquests resultats, com fem un Parlament fort i un govern fort, perquè es respecti la voluntat sorgida de les urnes, que no és el que ha passat aquesta legislatura. Per tant no podem anar a un escenari que sigui el que ja coneixem que ha estat un escenari insuficient des del punt de vista de respecte al vot de la majoria absoluta independentista i d’avenços cap a la independència.
Ja vinc d'un Parlament sotmès. No vull un Parlament sotmès reloaded
A qui atribueix la responsabilitat que això hagi estat així?
Ha quedat molt clar quins han estat els àmbits de responsabilitat dels diversos partits que han format part del Govern i el Parlament que hem tingut fins ara. Amb els resultat de les urnes damunt la taula parlarem amb qui haguem de parlar per marcar una línia de treball respectuosa amb el resultat. Si hi ha una majoria independentista, que treballarem perquè hi sigui, s’haurà de veure al Parlament i al Govern. Hi haurà d’haver les persones que garanteixin que això es produeixi. No vull parlar de persones perquè no sabem en quin escenari estarem.
Si no aconsegueix ser el partit més votat, quina funció haurà de tenir?
Això ho veurem en funció dels resultats electorals. Anticipar aquestes qüestions és fer política ficció.
Aquesta setmana han tancat un acord amb Demòcrates, això pot ser un nou focus de tensió, atès que Demòcrates va anar a les eleccions amb ERC...
La gent pren decisions. Demòcrates pensa que el projecte de JxCat i amb mi al capdavant encaixa amb la seva manera de plantejar els seus objectius polítics. Com que nosaltres volem avançar amb tothom que vulgui avançar cap a la independència, naturalment incorporem aquesta voluntat de Demòcrates de sumar-s’hi.
Què és el primer que faria com a presidenta?
Anar al Parlament de Catalunya a referendar aquest compromís inequívoc amb l’1-O. Hem de deixar d’estar en aquesta situació d’impàs. Hem de dur a terme totes les accions per tirar endavant, gestionant el dia a dia, però amb tota l’ambició que ens caracteritza.
Tenim la unilateralitat en la nostra ponència política. Treballem per tenir la força per fer-ho
Compromís des del punt de vista purament declaratiu o efectiu?
Nosaltres tenim la unilateralitat en la nostra ponència política. Has d’estar convençut que tens força per fer allò que has de fer. Treballem per tenir aquesta força.
S’asseurà a negociar amb l’Estat?
Si el que vol l’Estat és negociar, jo hi he estat sempre disposada. He anat a Madrid a fer política. No a fer-me fotos. Seuré a una taula de treball, amb una agenda amb uns objectius. El que cal negociar ho tenim molt clar, ells i nosaltres. Per això demanem la figura d’un relator que sigui un tercer que amb llum i taquígrafs que doni compte d’aquests incompliments sistemàtics que l’Estat espanyol ha mantingut. Volem que es garanteixi que tot allò que es negociï després tingui una transcendència.
No vull afegir llenya al foc. Entenc que el Govern ja ha fet l’autocrítica d'allò que s’ha fet malament i s’ha de fer millor
Aquest govern que no ha avançat amb la independència tampoc s’ha convertit en un exemple de gestió. Què pot plantejar l’independentisme per dir que superarà aquesta situació, que no només parla d’independència?
No només parlem d’independència. Ho exemplifico amb la figura del president Torra perquè quan va venir la primera onada de la pandèmia era molt desconeguda, va escoltar els experts i va prendre decisions. El problema és que les decisions que prenia, l’Estat espanyol no ens permetia exercir-les. L’Estat espanyol va acabar acceptant totes i cadascuna però va trigar de fer-ho entre 15 dies, un mes o dos mesos. Ara el trobem a faltar el president Torra, perquè la segona onada de la pandèmia és la que està despertant més crítiques. També la situació d’infrafinançament crònic de la sanitat la pandèmia s’ha evidenciat de manera molt més crua. Hem de dur a terme una gestió eficaç i eficient. No vull afegir llenya al foc. Entenc que el Govern ja ha fet l’autocrítica que havia de fer per aquelles qüestions que s’han fet malament i es podien fer millor i s’han de fer millor. Treballarem per tenir sempre les persones més qualificades per fer-ho.
El fet que digui que la segona onada s’està gestionant pitjor, vol dir que el vicepresident Aragonès no està dirigint prou bé?
No és una cosa que digui jo. És una cosa que se sent, ara tenim un govern sense president.
No volem negociar el finançament autonòmic, volem negociar la independència. L’autonomia s’ha de superar
Foto: Sergi Alcàzar
Un govern de Laura Borràs s’asseurà a negociar un nou finançament autonòmic amb el govern espanyol?
Nosaltres defensarem sempre tots i cadascun dels interessos de la ciutadania de Catalunya. Sempre i en tota circumstància. Ho farem bilateralment i amb tota la força. Però nosaltres no volem negociar el finançament autonòmic, volem negociar la independència. L’autonomia és una etapa que s’ha de superar, bàsicament perquè estem en una etapa gairebé involutiva, amb menys competència i en una situació econòmicament molt més dèbil que fa 15 anys.
Això vol dir que no s’asseuria a negociar el finançament autonòmic?
He dit que negociarem tots i cadascun dels interessos dels catalans. La gestió de l’autonomia la durem a terme fins a les últimes conseqüències aprofitant tots i cadascuna dels espais de poder que tinguem. Faltaria més.
Sembla que primer diu que sí i després diu que no...
No volem negociar l’autonomia. El que estem reivindicant és l’autonomia plena que és la independència.
Però mentrestant, els diners que acaben arribant són els que es negocien...
El mentrestant acaba sent el per sempre. No podem convertir el mentrestant en un per sempre. JxCat vol que el mentrestant sigui el més curt i breu possible. Hem de passar pàgina. Hem de ser valents a l’hora de fer-ho.
ERC està en el marc mental Oh gràcies que ens han tornat alguna cosa. Mai tants vots havien servit per tan poc
Però el dèficit fiscal seguirà existint en aquest mentrestant sigui més curt o més llarg...
Tot és com l’actitud amb què tu negocies. Insisteixo: pressupostos generals de l’Estat. Què ha obtingut Catalunya en aquests pressupostos als quals alguns partits han donat suport? Res. Engrunes o allò que ja teníem. I quan et donen allò que ja tens no t’han donat res. Però si estàs en el marc mental oh gràcies que ens han tornat alguna cosa, malament. Perquè estàs on et volen ells. No podem fer festes perquè ens tornen allò que ja teníem. Teòricament aquest govern ja havia aixecat el 155. Mai tants vots havien servit per tan poc.