La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha descartat la via estatuària com a possible solució al conflicte català. És més, l'ha titllat com a "una via fracassada i obsoleta".
Per ella, l’única opció és la independència. Un objectiu que, segons ha defensat durant la seva intervenció en l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu (Conflent)- juntament amb el president Quim Torra -, difícilment s'aconsegueixi a través de la taula de diàleg.
En aquest sentit, ha declarat que "l'independentisme no pot estar dos anys marejant la perdiu". Un període de temps que no caldrà exhaurir per veure si "el diàleg té sentit". "Hi ha dues qüestions que s'han de tractar, l'autodeterminació i l'amnistia", ha continuat.
Borràs no ha pogut concretar "quina serà l’estratègia cap a l’independentisme", però ha assegurat que "es consensuarà en el marc de la direcció estratègica cap a l’independentisme".
Ara bé, segons la seva opinió "potser ja s’hauria de descartar les opcions", ha dit en referència a la negociació amb l'Estat espanyol, "no arribarem a la independència si anem dient a tot Europa que el conflicte entre Espanya i Catalunya ja està encarrilat", ha insistit.
Les institucions catalanes
D'altra banda, el discurs ha remarcat contínuament la importància de la tasca de les institucions catalanes, les quals, "un cop la voluntat independentistes s’ha consolidat a les urnes del 14-F" (on es va obtenir un 52% de vot independentista), han de saber com materialitzar-la.
A través d’una anàlisi històrica sobre les institucions catalanes - ha començat parlant de les Corts Catalanes com "un símbol de llibertat política i identitat" - la presidenta del Parlament ha parlat de quina ha de ser la funció d’aquestes en el context actual.
Materialitzar la voluntat de la població
Després de fer una al·lusió a si mateixa recordant el seu càrrec com a consellera de Cultura, quan va "intentar fomentar projectes de la Mancomunitat de Prat de la Riba", ha afirmat que "a la independència no hi arribarem sense refer l’aliança entre la ciutadania i les institucions".
"Hem de ser capaços de materialitzar el que la població vol. Les institucions han de ser un mitjà per aconseguir els anhels de la gent [...] El que ens demanen els ciutadans, és la independència de Catalunya", ha continuat.
Reconduir les estructures
Per aquest motiu, i davant l'intent de "folkloritzar el Parlament i convertir-lo en un aparador de la por", "és l'hora de reconduir l'estructura institucional al voltant de la Generalitat, que ha de ser eficaç en les engrunes". "El Parlament ha de ser un lloc on es pugui parlar de tot. No serà fàcil, ja que jo ja tinc dues querelles en el poc temps de legislatura", ha reconegut.
Així mateix, ha aprofitat per fer una mirada crítica envers la inacció de la cambra al passat: "El Parlament no va posar resistència a un acte tan greu com és la retirada de l'acte de diputat del president Torra", ha recordat.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el president del Govern Quim Torra durant la seva intervenció a l'UCE / UCE
Davant l'extrema dreta
Ha alertat també del perill que suposa la irrupció de l'extrema dreta de Vox al panorama polític català. "Cal preservar l’esperit democràtic de la cambra i a la cambra", ha reflexionat Borràs fent al·lusió als aspectes antidemocràtics defensats pel partit de Santiago Abascal. "Ho volen destrossar des de dins", ha assegurat.
El valor dels ajuntaments en el procés
Finalment, ha fet una mirada a la política d'àmbit local per valorar el paper dels ajuntaments en el procés. Borràs ha defensat que la seva tasca en l'execució del referèndum va ser "essencial" i ha clamat que "la independència no es clamarà sense el món local".
El Consell per la República
Així, només si els organismes de la Generalitat funcionen i executen els seus deures amb la ciutadania, s'avançarà cap a l'autodeterminació. Això sí, Borràs ha conclòs que serà el Consell per la República l'ens que "farà possible aquest horitzó republicà".
Imatge principal, Laura Borràs durant la seva intervenció a l'edició d'enguany de l'UCE / UCE