Josep Borrell, com a alt representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE, s'ha pronunciat sobre la situació a l'Afganistan després que els talibans hagin aconseguit prendre el control de tot el país. En aquest sentit, Borrell ha defensat la necessitat d'obrir un "diàleg" amb els talibans per tal d'intentar evitar que la seva arribada al poder s'acabi convertint en una crisi humanitària i en un "desastre" migratori. 

"Haurem d'estar en contacte amb les autoritats a Kabul. Els talibans han guanyat la guerra, així que haurem de parlar amb ells per iniciar un diàleg com més aviat millor per evitar un potencial desastre migratori, però també una crisi humanitària", ha assegurat en la roda de premsa posterior a la reunió telemàtica de ministres d'Exteriors de la UE. Aquesta havia de ser una reunió d'urgència, però es va celebrar ahir dimarts. Els talibans van arribar a Kabul diumenge. 

Cap reconeixement oficial 

Així, amb l'objectiu d'aconseguir que la "nova situació política" del país asiàtic no desemboqui en un "moviment migratori de gran escala cap a Europa", els ministres han acordat coordinar-se i "donar suport" als veïns de l'Afganistan i els països "de trànsit",  segons ha apuntat Borrell. Aquest diàleg amb els insurgents hauria d'incloure també la voluntat d'impedir el retorn de "terroristes estrangers a l'Afganistan". 

Amb tot, però, l'exministre d'Exteriors del govern espanyol ha volgut aclarir que aquestes converses no impliquen un reconeixement oficial. Segons ha explicat, la voluntat de la Unió Europea és evacuar el seu personal del país i també prop de 400 afganesos que han treballat per al bloc. En aquest cas, les famílies necessiten parlar amb els talibans, per motius logístics. Per poder gestionar les repatriacions i el trasllat dels afganesos, l'alt representant ha previst enviar reforços a la delegació de la UE a Kabul. 

Encara no han parlat 

Borrell ha assegurat que aquest diàleg amb els talibans s'ha de produir, però al mateix temps, la UE s'haurà de mantenir vigilant, assegurant que compleixen amb les obligacions internacionals assumides pels governs anteriors i, sobretot, que respecten els drets humans i les resolucions de l’ONU. En tot cas, ha reconegut  que aquestes converses no s'han produït, ja que "no ha tingut temps" per poder contactar amb ells. 

Ha estat una periodista afganesa qui ha posat entre l'espasa i la paret Borrell, quan li ha pregat que no reconegui el nou règim perquè els talibans "no volen tornar enrere". Davant aquesta demanda, ell ha assegurat comprendre "els seus sentiments de preocupació" i ha insistit que amb les seves paraules no ha volgut reconèixer el nou règim: "Hem de parlar amb ells per tot, també per intentar protegir els drets de dones i nenes". 

Trump, culpable 

A l'hora de buscar culpables pel nou control dels talibans sobre l'Afganistan, Borrell ha assenyalat l'administració de Trump, en cap cas la de la UE: "Trump va arribar a un acord amb els talibans, que s'ha acabat complint posteriorment durant l'administració de Joe Biden", ha aclarit, en referència al nou president. Per això, ha argumentat, si els Estats Units retiren les tropes, la Unió no s'hi pot quedar, ja que la seva capacitat militar és "limitada". Amb tot, ha reconegut que la situació s'hauria pogut gestionar millor des de Brussel·les.

Junts contra Borrell 

Ahir, Junts va emetre un comunicat en relació amb la situació a l'Afganistan, denunciant "el caos durant l'evacuació". S'hi mostren especialment durs amb Borrell, a qui  retreuen que "hagi estat incapaç de donar una resposta coordinada" i que aquesta "acció dels estats sense coordinació de la UE deixa en la incertesa centenars de ciutadans europeus".

El partit que presideix Carles Puigdemont "lamenta profundament la paràlisi i el fracàs col·lectiu que representa per a la Unió Europea i l'OTAN el previsible col·lapse de l'estat afganès i l'abandó de milers de persones". En aquesta línia, Junts per Catalunya apel·la a "una reacció urgent per defensar els drets de la població civil". Per això, sostenen que els seus representants a les institucions "defensaran el dret d'asil i protecció internacional als perseguits pel totalitarisme del règim talibà" i que es paralitzi la devolució d'afganesos que ja es troben en alguns països de la Unió Europea.