El màxim responsable en política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, contradiu de sobte el seu gran aliat, els Estats Units, en el conflicte a Ucraïna per la geopolítica i les aspiracions conqueridores de Rússia. La declaració d'intencions de Borrell ha estat de forma totalment improvisada, just a l'arribada aquest matí a la reunió de ministres d'Afers Exteriors de la UE que comptarà amb la participació del secretari americà, Antony Blinken. "No cal dramatitzar", ha sentenciat l'Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Un Borrell que també ha avisat que, a diferència dels Estats Units, ells "no faran el mateix" i no retirarà les famílies dels seus diplomàtics a Ucraïna: "No coneixem els motius concrets per aquesta decisió, esperem que el senyor Blinken ho argumenti avui".
Borrell demana explicacions al govern Biden
El Departament d'Estat dels Estats Units va anunciar diumenge que ordenava als familiars dels diplomàtics que abandonessin Ucraïna, mentre el president nord-americà Joe Biden valorava les opcions per augmentar els actius militars nord-americans a l'Europa de l'Est per contrarestar l'acumulació de tropes russes. L'ordre, que també va permetre als diplomàtics nord-americans ubicats a l'ambaixada de la capital ucraïnesa Kíev marxar voluntàriament, va ser un dels signes més clars fins ara que els funcionaris nord-americans s'estan preparant per a un moviment agressiu rus a la regió. Una mirada que sembla totalment contrària a la de Borrell. De fet, en la crida que aquest fa a la "no dramatització", també ha servit per puntualitzar que actualment ja estan en plenes negociacions amb la Rússia de Vladimir Putin. Les converses que comenta Borrell semblen inexistents si escoltem el govern de Biden. "L'acció militar de Rússia podria arribar en qualsevol moment", va dir l'ambaixada dels EUA en un comunicat. I afegeixen que els funcionaris "no estaran en condicions d'evacuar els ciutadans nord-americans en aquesta contingència, de manera que els seus presents actualment a Ucraïna haurien de planificar-se".
Les tensions a Ucraïna han augmentat des de fa mesos després que el Kremlin concentra uns 100.000 soldats a prop de les fronteres d'Ucraïna, una acumulació dramàtica que Occident diu que és la preparació per a una guerra per evitar que Ucraïna s'unís a l'aliança de seguretat occidental de l'OTAN. El Kremlin ha negat repetidament la planificació d'una invasió, però l'exèrcit rus ja va arrencar una part del territori ucraïnès quan es va apoderar de Crimea i va donar suport a les forces separatistes que van prendre el control de gran part de l'est d'Ucraïna fa vuit anys. Les divergències que puguin provocar les paraules de Borrell amb el seu major aliat, els Estats Units, debiliten una banda i reforcen la Rússia de Putin. A més, cal tenir en compte que els Estats Units són un company imprescindible per una UE exempta d'una política militar potent.
Els Acords de Minsk, subscrits inicialment el setembre del 2014 i ampliats el febrer del 2015, estaven cridats a posar fi al conflicte a l'est d'Ucraïna, però segueixen sense haver fet efecte i les parts signants es creuen constants retrets sobre supòsits incompliments. Més de 13.000 persones han mort víctimes de la guerra segons dades de l'ONU. L'annexió de Crimea, per la seva banda, ha acabat convertint-se en una política de fets consumats, ja que la península es manté dominada per Rússia malgrat la campanya de pressió internacional que va encapçalar els Estats Units. Putin, ha visitat moltes vegades aquesta península per deixar clar que ara és ell qui la controla i no es descarta fer fora l'actual president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i posar un home palla dels interessos de Putin.
Borrell es contradiu
Sorprèn el canvi de rumb de Borrell. El passat 4 de gener, va ser ell mateix qui va viatjar fins a Ucraïna per transmetre al seu govern que Brussel·les recolza "la sobirania i la integritat territorial". De fet, va voler prendre partit amb la por que Europa quedés marginada del conflicte entre ambdues potències. Si repassem encara més l'hemeroteca recent, constatem que el 9 de gener, el polític socialista va advertir que "tota agressió militar addicional contra Ucraïna tindria conseqüències massives i un cost sever", unes paraules que va transmetre en un comunicat conjunt amb Blinken.
Condemna els antivacunes
En paral·lel, Borrell també ha condemnat "enèrgicament la destrucció sense sentit i la violència" en la manifestació anticovid de Brussel·les d'ahir diumenge: "Gràcies a les dones i els homes de la Policia Federal belga i la seva policia per l'acció", i ha acompanyat l'escrit a twitter amb una fotografia d'aquesta seu de la UE totalment destrossada amb els vidres trencats. Les autoritats locals afirmen que 50.000 persones van participar dels aldarulls on es van viure escenes de violència. Alguns dels assistents van llançar projectils a la policia, que va recórrer als canons d'aigua i al gas lacrimogen. Precisament, va ser el diari Le Soir que va publicar imatges de la seu del Servei Europeu d'Acció Exterior, encarregada de la diplomàcia de la UE, amb els vidres trencats que, posteriorment, també ha difòs el mateix Borrell.
