A Josep Borrell li plouen crítiques per totes bandes fins al punt que el seu nomenament com a ministre d’Exteriors de la Unió Europea perilla, no pas per l’oposició de la resta de partits, sinó perquè està sent qüestionat pels propis socis del PSOE a Europa.

Després d’episodis coneguts aquest cap de setmana com les dures carregades de mitjans de comunicació suïssos per les sospites d’espionatge, de les quals se n’ha fet ressò el diari més venut i també la televisió pública, ara són els mateixos membres del partits socialistes europeus els que arrufen el nas davant la possibilitat que Borrell accedeixi al càrrec de Mister Pesc.

Segons avança avui Voz Populi, Borrell es podria veure privat del càrrec precisament per culpa de la socialdemocràcia europea, però no específicament per la seva croada contra el nacionalisme català ara que prepara una nova ofensiva a través de l’oficina d’agitació i propaganda en que s’ha convertit Espanya Global, sinó perquè es considera que Pedro Sánchez no ha sabut negociar correctament el repartiment de càrrecs.

Borrell ha d'esperar a que el Parlament Europeu ratifiqui el seu càrrec a la tardor, però a hores d’ara, ni ell ni el govern en funcions de Pedro Sánchez tenen clar que finalment es formalitzi, especialment un cop el seu tèrbol assumpte amb l’ús d’informació privilegiada per vendre accions d’Abengoa s’ha donat a conèixer entre els cercles de poder de la Unió Europea.

Pendent del vist-i-plau

Malgrat que el càrrec ha estat pactat per acord dels 27, ara resta pendent de rebre el vist-i-plau del Parlament Europeu, cosa que a hores d’ara no es pot tenir coll avall. Borrell acumula mèrits per ser rebutjat i, segons l’esmentat diari, podria ser víctima de la mateixa pruïja de l’Europarlament, que sovint anul·la algun dels nomenaments pactats pels governs membres com a mostra d’equilibri i independència de la mateixa cambra. Si els parlamentaris europeus busquen una víctima, Borrell té tots els números.

En aquesta tessitura que Borrell sigui un nom en boca de molts mitjans europeus i no precisament en positiu, no augura una resolució favorable als interessos del Govern espanyol en funcions, que confiava en col·locar al ministre d’Exteriors a Europa.

Els socialistes, els principals enemics

La paradoxa de tot plegat és que precisament serien els socialistes europeus els que estarien disposats a fer el llit a Borrell, precisament com a expressió del seu malestar per la negociació tancada entre Sánchez amb Angela Merkel i Emmanuel Macron, els quals representen, respectivament, a les famílies conservadora i liberal europees.

 Cal tenir en compte que un mínim de vuit delegacions socialistes van mostrar-se en contra del nomenament de la liberal Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió malgrat que la consigna era votar a favor. Els socialistes europeus creuen que Sánchez no va treure tot el profit de la negociació i es va conformar amb el nomenament de Borrell, fet que s’interpretaria més en clau de quota espanyola que no pas socialista. Hi ha doncs, motius per estar enfadat.

La situació no sembla gens positiva per a Borrell, però el més sagnant de tot plegat seria que fossin precisament els seus, els socialistes, els que rebutgessin el seu nomenament. En tot cas, a l’octubre hauria de quedar tot clar.