Sobre el paper, Josep Borrell és l'encarregat de promoure la imatge d'Espanya fora de les seves fronteres. La realitat és una altra de ben diferent: el ministre d'Exteriors abandonant una entrevista amb la televisió alemanya perquè el periodista li posa sobre la taula enquestes que diuen que la majoria d'espanyols volen reformar la Constitució. "Podries fer millor les teves preguntes", li diu el dirigent socialista. "Jo no estic aquí per fer-li les preguntes que vostè vol, ministre", li respon el presentador.

Lluny de ser una anècdota, aquest episodi ha estat una constant dels gairebé deu mesos del polític català al capdavant del Ministeri d'Exteriors espanyol. Tampoc no és el primer cop que obre un conflicte, ja sigui amb un mitjà de comunicació internacional o amb autoritats o col·lectius d'altres països. En el curt mandat, que ja se li acaba (és l'únic ministre que probablement no continuarà si Sánchez revalida la majoria), de diplomàtic ho ha estat poc; ha saltat de conflicte en conflicte i d'incendi en incendi. Deu mesos han donat per a molt.

L'entrevista amb la televisió pública alemanya, segons ha pogut saber aquest diari, va ser gravada el passat dijous 21 de març. Tres dies abans que s'obrís una nova onada de conflictes. En primer lloc, amb la declaració de 41 senadors francesos de diferents partits --també del d'Emmanuel Macron-- demanant la llibertat dels presos polítics, malgrat els moviments de l'ambaixada espanyola a París.

Malgrat que tan sols eren 41 senadors, la seva resposta va ser convocar l'ambaixador francès i forçar l'Elisi a posicionar-se al seu costat a través d'un comunicat dilluns al vespre. Va qualificar el text d'"inadmissible" i als parlamentaris francesos els va tractar de desinformats. Fins i tot el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va enviar una carta al president del Senat francès per deixar clar que a l'Estat espanyol no hi ha presos polítics.

Borrell ha saltat de conflicte en conflicte. Deu mesos han donat per a molt.

Borrell no en tenia prou amb el dossier francès que se n'hi va obrir un altre a Mèxic. El recentment escollit president Andrés Manuel López Obrador decidia fer pública la carta al rei Felip VI i al papa Francesc on els instava a demanar perdó pels abusos durant la conquesta del país nord-americà, en clau de reparació històrica. Si el mandatari mexicà va decidir exposar-la a l'opinió pública és perquè, 24 dies després d'enviar-la a través del Ministeri d'Exteriors, no havia rebut cap mena de resposta. No demanava cap mena de compensació econòmica; simplement el reconeixement del mal causat, com el Papa sí que ha reconegut en anteriors ocasions.

La resposta del ministre Borrell? Això no toca. “Sembla una mica estrany que en aquest moment es plantegin peticions de disculpes sobre esdeveniments ocorreguts fa 500 anys”, deia el ministre des de l’Argentina, on es trobava de viatge acompanyant justament el monarca espanyol. Ironitzava amb el fet que Espanya no exigeixi tampoc disculpes de França pel que van fer els soldats de Napoleó quan van envair Espanya ni els francesos les sol·liciten a Itàlia per la conquesta de les Gàl·lia per Juli César.

Aquests, i deixant de banda escopinades inventades de diputats d'ERC, són només els últims episodis del ministre més polèmic de tot el gabinet de Pedro Sánchez. L'únic que ha embarcat de viatge a Brussel·les i que probablement no repetirà si els socialistes es mantenen a la Moncloa després del 28-A.

La tardor calenta de Borrell

No cal anar tan lluny per trobar un altre conflicte diplomàtic obert per Borrell, que va viure una autèntica tardor calenta. El 16 d'octubre de l'any passat, el ministre, de manera inèdita, va decidir retirar l’estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a l’Estat espanyol. També informava que no acreditaria els seus successors. El motiu d'aquesta ofensiva eren les declaracions que havia fet el president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, qui havia assegurat que els presos polítics feien d’Espanya “incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica”. Abans Borrell ja havia cridat a consultes l'ambaixador belga.

L'endemà, el 17 d'octubre les pressions del ministre aconseguien el cessament de Fernando Turró, cònsol honorari de Grècia a Barcelona, per “greuges a la bandera de l’Estat espanyol”. El motiu al·legat per Borrell era la seva participació en un acte amb Carles Puigdemont el desembre del 2017 i la seva suposada assistència a l’última manifestació de la Diada amb una samarreta de l’ANC. 

El cessament de cònsols no és una pràctica nova: el govern de Rajoy ja va aconseguir apartar dels cònsols a Barcelona de Letònia, Filipines i Finlàndia. Borrell ho deixava clar el passat desembre: pressionarà per cessar tots aquells que "actuïn en suport del separatisme".

"Matar quatre indis"

Probablement un dels episodis més recordats --i més sonats-- del ministre d'Exteriors va tenir lloc el passat novembre en un debat a la Universitat Complutense de Madrid. El mateix dia que es va saber que havia pagar 30.000 euros per fer ús d’informació privilegiada en l’afer de la venda d’accions d’Abengoa va sortir amb una ocurrència. Literalment, Josep Borrell va dir que als Estats Units no hi havia problemes d’integració perquè “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”.

L'ocurrència va ser fortament contestada pels nadius nord-americans. "Per disculpar-se hauria de repatriar-nos el nostre patrimoni cultural i ancestral", li va replicar l'Associació d'Indis Americans. En declaracions a l'ACN, la seva directora executiva, Shannon Keller O'Loughlin, va reptar-lo a aprendre una mica d'història: "Potser necessita una educació completa sobre els milions d'indis americans que van ser assassinats, devastats per malalties, desposseïts de les seves terres, robats de les seves tombes o que van veure com els segrestaven els fills".

Croada contra l'independentisme

Però si per una cosa s'ha caracteritzat el curt mandat de Josep Borrell com a ministre d'Exteriors és per la seva croada declarada contra l'independentisme en el pla internacional. Especialment després que Alemanya i Bèlgica tombessin les euroordres contra el Govern a l'exili, un fet que deixava la imatge de l'Estat espanyol ben tocada. I ha fet servir totes les armes al seu abast, des de vetos fins a trencament de relacions, passant per pressions a governs estrangers. En definitiva, el ministre català ha redoblat l'ofensiva del PP de Mariano Rajoy, amb les mateixes armes, però amb més munició.