L'alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell, s'ha intentat excusar del desgavell polític que va provocar la seva recent visita a Rússia, en una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel, i no s'ha estat de revelar que al darrere de les seves indecisions hi havia el procés independentista. "No vaig anar a Moscou a parlar de Catalunya", s'ha justificat.

La revista no s'explica com, amb la fama de polític irascible que té Borrell, quedés callat davant el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, quan aquest va treure el tema de la situació política catalana per demostrar les contradiccions que tenen Espanya i la UE en aquesta matèria. Els periodistes li pregunten per això. "Un diari espanyol el va descriure en una ocasió com una persona de caràcter volcànic. On era aquest volcà quan el ministre d'Afers Exterior de Rússia el va ridiculitzar en públic en una roda de premsa, mentre Moscou expulsava diplomàtics de tres països europeus?", pregunten.

"Hauria d'haver cedit a les ganes de discutir", titula Der Spiegel l'entrevista amb Josep Borrell després del fiasco a Rússia

Borrell intenta aclarir què li va passar. "A mi em coneixen per reaccionar de forma immediata i de no evitar cap discussió. Quan Lavrov va comparar el cas de Navalni amb els catalans que van ser condemnats pel paper que van tenir en el referèndum d'independència, vaig considerar en un moment discutir amb ell davant les càmeres. Però vaig decidir no fer-ho. No vaig anar a Moscou a parlar de Catalunya. I per això em vaig quedar silenciós", apunta.

Amb més distància, l'exministre espanyol reconeix que es va equivocar i que se l'hauria d'haver jugat. "Hauria d'haver cedit a les ganes de discutir", indica a pilota passada.

En una roda de premsa a Moscou després d'una reunió que van mantenir els dos polítics el 5 de febrer, el cap de la diplomàcia europea va insistir públicament a reclamar la posada en llibertat de Navalni i va subratllar que la UE espera una investigació “independent i completa” sobre l’enverinament del líder opositor aquest estiu.

Després d’escoltar-lo, Lavrov va replicar recordant els casos d’abusos policials viscuts darrerament a Europa i als Estats Units i, en concret, es va referir a la situació dels presos independentistes, els quals va posar com a exemple de “decisions judicials motivades políticament”.

“Els líders independentistes són a la presó per organitzar un referèndum, una decisió que la justícia espanyola no ha revocat malgrat que tribunals d’Alemanya i Bèlgica hi han sentenciat en contra”, va argumentar.

El ministre rus va recordar que Espanya davant d’aquesta situació ha defensat el seu sistema judicial i ha demanat no dubtar de les seves decisions, mentre que, per la seva banda, Rússia no ha fet comentaris polítics. “Això és el que volem d’Occident en termes de reciprocitat”, va reclamar.

Lavrov també va assegurar que té imatges de repressió policial dura, en possible al·lusió a les càrregues durant el referèndum de l'1-O.