L'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha revelat que no va replicar el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, el passat mes de febrer quan aquest li va retreure l'existència de presos polítics catalans a Espanya, perquè va seguir el consell dels seus assessors. Aquesta és almenys l'excusa que ha donat avui en una roda de premsa.

"Tinc una capacitat dialèctica reconeguda i un caràcter poc pacífic, però els meus assessors em van dir que no contestés (...) i això és el que vaig fer", ha afirmat en un acte de Nueva Economía Fórum a Madrid.

“No vaig anar a Moscou a parlar de l’independentisme català. Ara que m’he alliberat de rebre insults al Congrés [en no ser ministre d'Exteriors], no ho faré a Moscou”, ha manifestat.

Borrell va haver d’escoltar els retrets que li va dedicar el ministre d’Exteriors rus, després que l'alt representant de la UE va demanar  la posada en llibertat de l’opositor Alexei Navalni i els seus seguidors. Lavrov el va replicar recordant casos de brutalitat policial a Europa i la situació dels presos polítics catalans. Lavrov va acusar llavors Borrell d’aplicar una doble vara de mesurar a Espanya i a Rússia.

 

 

“Els líders independentistes són a la presó per organitzar un referèndum, una decisió que la justícia espanyola no ha revocat malgrat que tribunals d’Alemanya i Bèlgica han sentenciat en contra”, va argumentar el ministre d'Exteriors rus. Lavrov va recordar que Espanya davant d’aquesta situació ha defensat el seu sistema judicial i ha demanat no dubtar de les seves decisions, mentre que, per la seva banda, Rússia no hi ha fet comentaris polítics. “Això és el que volem d’Occident en termes de reciprocitat”, va reclamar.

La paralització de Borrell en aquella topada amb Lavrov, que es va interpretar com una rebolcada diplomàtica, va causar molt malestar a Alemanya i als països de l'Est de la UE pròxims a Rússia, i durant unes setmanes el càrrec europeu de l'exministre espanyol va perillar.

Polònia

 

Preguntat sobre la decisió del Tribunal Constitucional de Polònia, Borrell s'ha limitat a defensar avui que "un dels pilars de la UE és la primacia del dret comunitari". També ha defensat amb rotunditat l'aposta per desenvolupar una capacitat de defensa europea, rebutjant que amb això es busqui debilitar l'OTAN o la relació amb els Estats Units.

Borrell ha celebrat que tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el president de Consell, Charles Michel, hagin dit que impulsar la política d'una defensa comuna és prioritari i ha confiat que les dues institucions "ajuntin els seus esforços per fer-ho".

En aquest sentit, s'ha mostrat molt crític amb els que qüestionen aquest pas, entre els quals ha esmentat en particular el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que precisament es troba com ell de visita a Madrid per reunir-se amb el rei Felip VI i el president espanyol, Pedro Sánchez.

A la fotografia principal, Josep Borrell avui amb el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares / EFE