L'Alt Representat de la Unió Europea, Josep Borrell, es mossega la llengua perquè ell mateix diu que el càrrec que té no el permet opinar en temes que afecten directament La Moncloa. Però normalment, sempre acaba saltant-se aquest principi.

En una ferma lloança a la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha comprat la teoria que l'espionatge és normal i necessari: "No siguem angèlics, és obvi que s'espia", en declaracions a la Cadena Ser. Quan han demanat que matisi les paraules per saber si es refereix a l'espionatge a independentistes catalans, ha decidit tirar pilotes fora i no respondre.

"No siguem angèlics"

Borrell vol treure ferro a la polèmica: "Espero que a mi també m'hagin espiat", explica amb un somriure a la boca. I el periodista Aimar Bretos, totalment desconcertat, li pregunta si ho diu perquè "si no, no ets ningú". I Borrell, ho admet amb el cap. Però aquesta ironia només la dirigeix cap al CatalanGate i denuncia l'espionatge al president Pedro Sánchez.

En aquesta diferència que marca, es dirigeix als independentistes catalans per recordar que no són els únics que han estat espiats arreu del món: "Els serveis d'intel·ligència n'hi ha a tots els països. Sé que actuen perquè per això els tenim i ho han de fer segons les normes. Merkel va ser espiada durant moltíssim temps. No li vull treure gravetat, però no és l'únic país on li passa". Precisament posa d'exemple el d'Alemanya on va ser totalment il·legal el seu espionatge. I afegeix: "Em preocupa la falla de seguretat, però no tinc temps per dedicar-m'hi en profunditat. Les escoltes telefòniques es poden fer si són dins de la llei. Els serveis d'intel·ligència existeixen i actuen, però sempre dins de la llei.

"La Comissió Europea no ha d'investigar res"

Pel que fa a la Unió Europea, òrgan que ell teòricament domina, admet que desconeix quants països tenen constància d'haver estat espiats i tanca files amb què aquests aspectes es puguin debatre a la Comissió Europea: "Aquesta no està pensada per això. Tenim preocupació pels problemes de ciberseguretat, tenim una agència que s'hi dedica. Igual de greu és l'amenaça per al funcionament dels nostres sistemes estratègics. Això de la ciberguerra no és una pel·lícula , és una realitat".

Precisament, Borrell va signar la setmana passada el compromís perquè els estats membre de la UE lluitin contra l'espionatge però, set dies després, marca distàncies amb aquesta mena de fets. Així doncs, la Moncloa s'ha sumat a la Declaració per al Futur d'Internet que estableix la visió i els principis d'una Internet de confiança. Espanya, juntament amb els membres de la Unió Europea i els Estats Units, "donen suport a un futur per l'Internet obert, gratuït, global, interoperable, fiable i segur i afirmen el seu compromís en protegir i respectar els drets humans en línia i digitals".