El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch (Barcelona, 1961), considera que Espanya està donant la pitjor resposta possible davant de l'informe del grup de treball sobre detencions arbitràries que reclama l'immediat alliberament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Bosch adverteix que la resposta del govern espanyol a l'informe entra en col·lisió amb el sistema mateix de les Nacions Unides i està perjudicant greument la imatge d'Espanya.

L’informe és molt contundent, però el govern espanyol des del primer minut ha intentat desacreditar-lo. Fins i tot, ha recorregut dos dels membres del grup de treball...
El grup de treball sobre detencions arbitràries és designat pel Consell de Drets Humans (DDHH) de l'ONU, a partir d’una selecció molt curosa de persones independents amb capacitat i currículum. I el Consell de DDHH penja directament de l’Assemblea General de l'ONU. Emet informes amb pronunciaments oficials i vinculants. Espanya ha subscrit uns tractats internacionals que estipulen que s’han de respectar els drets humans. Aquest grup és el responsable de determinar si una detenció és correcta o arbitrària. Si determinen que és arbitrària, vol dir que Espanya està incomplint els pactes internacionals que ha subscrit. És en aquest sentit que ho valorem com un informe importantíssim.

El que està fent el govern espanyol és el menys intel·ligent que podria fer

I quin recorregut té la denúncia del grup de treball?
Donarà a Espanya un termini perquè respongui. Si no es compleix, això continuarà seguint el seu curs dins de l'ONU. No acaba aquí. Per tant, el que està fent el govern espanyol és el menys intel·ligent que podria fer.

Quina resposta han donat altres Estats amb informes similars?
Només el 2017 van ser 31 els Estats que van alliberar presos després d’un dictamen similar, entre ells, França, els EUA, Turquia, Cuba, Israel... Estats molts diferents que entenen que aquests pronunciaments han de ser respectats i s’han de complir. I, si no hi estan d’acord, es posen en contacte amb els organismes corresponents de l'ONU i veuen com es troba una solució.

L'ONU diu que Espanya no compleix amb els drets humans i això és demolidor

Però si Espanya no respon amb l’alliberament immediat, no passarà res...
Això no és cert. No hi haurà sancions, perquè no té capacitat coercitiva aquest grup, però si no compleixen i no hi ha resposta, això seguirà el seu curs dins de l'ONU. A part d’una consideració prèvia, el que diu l'ONU és que Espanya no està complint amb els drets humans. Aquest missatge, de per si, encara que no hi hagi sancions incorporades, és demolidor.

I el fet que la resposta sigui impugnar dos dels membres del grup?
Que es dediquin a desmerèixer aquest grup és gravíssim, perquè estan qüestionant el funcionament de l'ONU, aquest grup de treball, però també el Consell de Drets Humans que l’ha elegit. Si no estan d’acord amb el perfil d’aquestes persones, les podien haver recusat en el moment del procés de selecció.

Espanya s’està equivocant. Està qüestionant la mateixa essència i funcionament de l'ONU

Per tant, no considera que sigui la reacció que esperen les Nacions Unides?
Reacciona tard, malament. Espanya s’està equivocant. Està qüestionant la mateixa essència i funcionament del sistema de Nacions Unides. El que està aconseguint és desmerèixer la seva reputació internacional. El món se’n comença a fer creus del que està fent el Regne d’Espanya.

Quin serà el següent pas de l'ONU si Espanya no mou peça?
Hi ha un termini establert per tal que aquest grup de treball traslladi el dictamen a altres instàncies de les Nacions Unides.

Ignorar aquest dictamen pot portar a una col·lisió amb el sistema de l'ONU i la reputació d’Espanya es veurà seriosament danyada

Quines instàncies?
Pot arribar al Consell de Drets Humans, a l’Alta Comissionada, i podria arribar a l’Assemblea General. Ignorar aquest dictamen els pot portar a una col·lisió amb el sistema de les Nacions Unides. Si arriben a aquest extrem, la reputació d'Espanya com a estat democràtic amb independència judicial i amb respecte als drets humans es veurà seriosament danyada.

El Govern de la Generalitat ha demanat a la fiscalia que actuï, què més farà?
Nosaltres, com a Govern de Catalunya, el que estem dient és que s’ha de complir, com han fet tants altres Estats. No només perquè és de justícia i ho demana l'ONU, sinó perquè Espanya ha de preservar la seva reputació internacional i demostrar al món que és un estat democràtic amb independència judicial i respecte als drets humans.

Qualsevol dels poders de l'Estat pot respondre a l'apel·lació de l'ONU

El grup de l'ONU només s’adreça al govern espanyol o també al poder judicial?
S’adreça al govern espanyol perquè l'ONU està composta per governs. Però, alerta, s’apel·la als poders de l’Estat en general. Hi podria haver una reacció per part del poder judicial, de la monarquia, el legislatiu o el que fos. Aquestes reaccions serien possibles i, sens dubte, apreciades per part de les Nacions Unides.

Precisament, el govern espanyol s’ha emparat en la separació de poders per evitar actuar... 
No ens poden dir que el govern espanyol no pot fer res. És obvi que poden fer coses. Hi ha un advocat de l’Estat al Suprem intervenint al judici. I qui nomena els advocats de l’Estat? Hi ha una fiscalia, que està organitzada de forma jeràrquica, i el fiscal general també està nomenat pel govern, per tant, alguna vinculació hi deu haver. El govern espanyol, com a mínim, el que pot fer és un pronunciament, dir que això s’ha de resoldre. I els pronunciaments que estan fent són en sentit contrari. 

El Rei hauria de reparar el mal terrible que estan fent a les institucions espanyoles

El Rei es podria considerar interpel·lat per aquest informe?
El Rei d’Espanya és el cap d’Estat. Per tant, com que tot el que està passant erosiona l’estat espanyol, el Rei, en lloc de sortir a dir a por ellos, hauria de sortir a dir arreglem-ho, siguem un país democràtic, corregim aquestes deficiències... Esclar que ho hauria de fer. És el màxim representant de l’estat espanyol. És molt probable que no ho faci, però no veig per què no. És més, des d’un punt de vista nacionalista espanyol, el millor que podrien fer és reparar el dany terrible que estan fent a les institucions espanyoles.

El cas és que aquesta denúncia fa mesos que fa el seu recorregut, la resposta sembla que seguirà allargant-se i els presos continuen a la presó. On és el final d’aquest procés?
Si això és exasperant per a nosaltres, imagineu els presos i les seves famílies. Ells el que ens diuen és: assumim la nostra situació, hem de treballar al màxim i tan ràpid com sigui possible per resoldre aquesta injustícia. No podem deixar de confiar en aquests organismes. Estem obligats a seguir totes les passes i procediments. 

Mentre hi ha aquest debat, s’està parlant de suspendre Oriol Junqueras com a diputat a Europa igual com ha estat suspès al Congrés...
L’estat espanyol s’intenta refugiar en la burocratització. L’estratègia que va començar amb el govern Rajoy continua. Ara bé, hi ha una altra qüestió, aquestes persones han estat escollides pel Parlament Europeu, que ha fet molts esforços per ser un parlament sobirà. Un govern de la UE no ha d’influir en la composició del Parlament Europeu, els jutges d’un Estat no poden tergiversar els resultats de les urnes. Per tant, tenim un problema a Europa. Això ja no és un afer intern espanyol.

Doncs, Carles Puigdemont i Toni Comín van anar a la porta del Parlament Europeu i se’ls va barrar el pas...
Sí. Doncs això no és acceptable.

Per tant, Europa s’està convertint en una corretja de transmissió, s’està plegant als interessos dels Estats...
A Europa hi ha moltes coses. Potser estem parlant de la Secretaria del Parlament Europeu. El que hem de dir és: nosaltres creiem en Europa. Estem convençuts que aquells eurodiputats elegits, per respecte als seus drets i respecte als drets dels electors, han de poder representar als qui els han votat. I això s’entén molt a Europa i fora. Hi ha molts partits europeus que ho entenen perfectament i, de fet, ja han començat les protestes.

Però, ara mateix no se’ls deixa entrar...
Doncs, hem d’aconseguir que ho facin.

De quina manera es poden defensar Puigdemont i Comín?
Primer hem de veure si es pot o no recollir l’acta, si aquests eurodiputats poden assistir al Parlament i jurar el càrrec. Acabarem anant a tots aquells organismes internacionals que ens donin empara.

Espanya té un problema cada vegada més gros i el món se'n fa creus del que estan fent

Tot plegat es produeix a més en un moment en què el PSOE després del 28-M té molta força a Europa...
El PSOE i en general la política espanyola hi guanyaran demostrant que creuen en la democràcia, Europa i els seus valors. I en els pronunciaments d’organismes oficials. I demostrar-ho amb fets. Si s’obstinen a demostrar el contrari, el Regne d’Espanya té un problema davant del món, un problema molt gros, i cada cop es farà més gros. Fins ara podien anar passejant-se pel món dient que això era un afer intern, i alguns governs fins i tot se’n feien eco. Quan això està passant al Parlament Europeu, aquest argument cau. El món cada cop se’n fa més creus del que està fent l’estat espanyol.

Borrell passarà a la història com el manual de l’antidiplomàcia

No obstant això, l’Estat ha demostrat no tenir massa problemes amb la imatge que això projecta. Ho ha demostrat Josep Borrell, com a ministre d’Exteriors. Per què els hauria de preocupar ara?
Josep Borrell segurament passarà a la història com l’encarnació del manual de l’antidiplomàcia. És evident que això erosiona. Quan surts dient que el que va passar a Amèrica és que van matar quatre indis; quan abones que el que van fer els eslovens va ser exemplificar una via violenta; quan fas declaracions sobre Rússia i t'han de demanar explicacions... Entenc que una de les feines principals de la diplomàcia és anar pel món fent amics.

I aquesta gestió que vostè diu antidiplomàcia ha tingut alguna repercussió?
Doncs, Borrell no serà ministre d’Exteriors en el pròxim mandat. Per ell, n’ha tingut alguna.

Però es parla que pot tenir algun dels grans càrrecs d’Europa...
Sí, però la representació exterior d’Espanya no l'ostentarà.

Però si es té un càrrec europeu, la seva veu encara serà més rellevant...
No sé què serà. Però ara mateix el que sabem és que no serà ministre d’Exteriors. Per tant, algú finalment s’ha adonat que les coses s’han de fer d’una altra manera. 

Per al procés català al món quin efecte ha tingut el pas de Borrell pel ministeri?
Hi ha hagut una campanya forta a la qual s’han dedicat molts recursos, una campanya política per desacreditar l’independentisme, sabotejar qualsevol acció a l’exterior... Això ho he viscut en primera persona. Però, al mateix temps, ha estat tan descaradament partidista aquesta acció nacionalista ―això sí que és nacionalisme expansiu―, que al final, el que han aconseguit és l’efecte contrari, que cada cop ens escolten més. Quan vas pel món dient que vols una república catalana, t’escolten relativament. Quan vas pel món dient que s’han vulnerat drets, que no hi ha independència judicial, la democràcia està en perill... Això són valors universals i no et poden dir que no els implica.

Però a cada acció que es fa als diferents estats europeus en suport als presos o a les reivindicacions catalanes, hi ha una reacció del govern espanyol trucant a les cancelleries respectives i obligant a una resposta en contra...
És igual. No tirarem la tovallola.

Espanya ha convertit el procés en una causa eminentment democràtica i de drets civils de cara al món

L’estratègia de l’independentisme està fent forat, doncs?
Està fent forat. Cada cop ens escolten més. En part perquè hem passat d’una qüestió de diferències polítiques a una qüestió de drets humans. El que s’ha dedicat a fer l’estat espanyol és reforçar una causa que ara s’ha convertit en una causa de cara al món eminentment democràtica, de drets civils i internacional. Cada cop més internacional. 

L'Estat no amaga que la conselleria que vostè dirigeix, la d’Exteriors, no agrada. Què fan ara per explicar al món què passa a Catalunya?
Explicar la realitat. Estem en un món global i Catalunya és molt global i cosmopolita i està inserida en totes les xarxes internacionals. Si no actuéssim internacionalment, no estaríem complint amb la nostra obligació. No només és una necessitat, és una obligació que tenim com a Govern de Catalunya. Jo estic aquí per complir amb la meva obligació.

Han trobat molts entrebancs a Exteriors per poder actuar?
Ens hem trobat una campanya oficial, reconeguda pel Ministeri d’Exteriors, de desacreditar l’independentisme i per dir que tot el que diem és fals. I ens hem trobat amb Irene Lozano que porta l’oficina d’Espanya Global, que dona instruccions a 190 funcionaris, gent que cobra de l’Estat que en teoria ens hauria de representar, per combatre un moviment democràtic a Catalunya i mobilitzar recursos i funcionaris de l’Estat. Quan les ambaixades estan per ajudar-nos a tots, en comptes de fer la feina que els pertoca i defensar els nostres drets com a ciutadans arreu del món, es dediquen a desmerèixer un moviment democràtic, amb unes idees determinades. Esclar que ens hi trobem.

I ha aconseguit tancar-vos portes?
Nosaltres no renunciem a tenir cap porta oberta i parlar amb tothom. I hem aconseguit coses notables. Hem estat a comissions d’exteriors de parlaments, hem parlat amb partits, amb partits que governen, amb tota la premsa internacional... Estem fent la nostra feina.

Les delegacions del Govern a l’exterior, les famoses ambaixades, estan a ple rendiment un altre cop?
El que tenim a ple rendiment són els delegats. Hi ha tots els delegats que existien abans del 155, restituïts o amb una altra persona. El que és l’estat de les oficines, encara estem restituint les condicions en què estaven. Algunes ja han aconseguit funcionar amb més potència i més capacitat que abans, però altres encara no. És molt fàcil destruir, molt fàcil a través de l’aplicació del 155, però és molt complicat i treballós reconstruir.

Però aconseguiran que tornin a estar a ple rendiment?
I tant. Alguns ja hi són més que no pas fa un parell d’anys.

Tota la xarxa de delegacions exteriors d'abans del 155 està en marxa i l'ampliarem. Hem de ser a tot el món

Així doncs, l’envestida que hi va haver contra les delegacions no va impedir tornar-les a posar en marxa?
Hi ha tota la xarxa d’abans del 155 ja en funcionament, i a més l'ampliarem. Esclar que l'ampliarem. Perquè hem de ser a tot el món. Ara bàsicament som a Europa i als EUA. Però, Catalunya té l’obligació de ser present al món, als cinc continents. Ampliarem aquesta xarxa per tal de complir amb la nostra obligació. 

Veu possible un acord dels comuns amb PSC i Cs per fer Ada Colau alcaldessa de Barcelona?
El que recomanaria a Colau és complir amb les promeses i els compromisos de campanya. Si tu et compromets amb qui pactaràs i amb qui no, has de complir. Si no, el problema és que el desprestigi que t’acaba afectant a tu i a tota la política, acaba creant una societat descreguda.

Fa quatre anys deien que havíem de pactar coses estrambòtiques a Barcelona i vam entendre que el més votat havia de tenir l'alcaldia

Per tant, creu que Ernest Maragall podrà aconseguir l’alcaldia?
Ha de ser alcalde el més votat. Què va passar fa quatre anys quan Colau va ser la més votada? Hi va haver tot de gent que va començar a dir que havíem de pactar amb Cs, PP, PSC... No sé quantes coses, que a mi em semblaven molt estrambòtiques i que, a més a més, sempre havíem dit que no faríem. Per tant, vam complir. I al final vam entendre que la força més votada, que era Barcelona en Comú d’Ada Colau, havia d’ostentar l’alcaldia.

Si Colau va reclamar l'alcaldia per ser la més votada, ara ha d’entendre que el més votat és un altre

Però, ara això sembla que no es veu tan clar...
Colau hauria d’entendre que si en aquell moment va reclamar que, sent la persona més votada, li tocava ser alcaldessa, ara la força més votada és una altra. En aquell moment vam ser conseqüents, vam ser intel·ligents. És normal i el més saludable per a la democràcia que els més votats ocupin el primer lloc. Ara, hauria de mirar quatre anys enrere i aplicar-se aquesta màxima.