Molts supermercats del Regne Unit tornen a estar com en els primers temps de la pandèmia. Aleshores la dèria per acaparar paper de vàter va deixar moltes estanteries buides; i ara el Brexit s’ha encarregat de fer que alguns productes no arribin tan fàcilment com abans a supermercats i restaurants.
La sortida de la Unió Europea va dividir els ciutadans del Regne Unit gairebé per la meitat. Amb el 52,9% dels vots a favor de marxar, el país va començar el 2016 un camí pedregós per separar-se d’Europa. A Escòcia, però, l’opció de quedar-se a la UE va guanyar amb una àmplia majoria del 62%. Per això, la idea d’aconseguir un nou referèndum i fugir de les conseqüències del Brexit amb un nou estat dins d’Europa guanya força dins de l’independentisme escocès. I de fet fa dos anys el rebuig a la sortida de la UE ja va ser el motiu per fer créixer els suports independentistes més enllà del 50%.
Les primeres conseqüències del Brexit
Tot i que el Regne Unit va marxar oficialment de la UE el 2020, no va ser fins a l’1 de gener d’aquest any que no va abandonar oficialment el mercat únic europeu. Sense un acord amb Brussel·les per mantenir unes fronteres més flexibles, l’actual primer ministre Boris Johnson va tirar endavant un Brexit dur del qual ara se’n comencen a notar les primeres conseqüències. Com per exemple, la falta de productes en botigues i restaurants.
Algunes estanteries buides en un supermercat de Londres. / L.C.
“Algunes persones que treballaven aquí, conduint camions, van deixar de treballar durant la pandèmia i ara és difícil que tornin a causa del Brexit”, comenta el professor de Ciències Polítiques de la Strathclyde University (Glasgow) i investigador de l’institut escocès ScotCen, Sir John Curtice, en declaracions a ElNacional.cat. Això ha fet que als supermercats no hi hagi sempre tots els productes disponibles i que fins i tot algunes cadenes com McDonald’s hagin hagut de deixar de vendre batuts per falta d’alguns ingredients.
Cues en un establiment de McDonald's on s'hi venien batuts. / Efe
Des de la Road Haulage Association (RHA - Associació de Transport per Carretera), calculen que falten uns 100.000 transportistes per poder abastir les necessitats del país i, com que no hi ha suficients ciutadans britànics amb permís per conduir camions, proposen que el govern permeti contractar treballadors estrangers amb més flexibilitat de manera temporal. Una opció que suposaria un pedaç també en altres indústries, com les càrnies on la falta d'escorxadors i l'augment dels preus del gas també està alterant la cadena de producció.
Ara, Boris Johnson ha aprovat la concessió temporal de 10.000 visats per a treballadors de la UE d'aquests dos sectors. Insuficient, però, per solucionar l'escassetat d'empleats segons les previsions de la RHA.
Revertir la sortida de la Unió Europea tampoc no sembla possible. Una petita esperança hi ha, però, en els escocesos que veuen amb més mals ulls el Brexit, perquè fer la independència podria significar tornar a ser un estat membre de la UE.
Creix l’independentisme escocès amb el rebuig al Brexit?
De fet, construir un estat escocès dins d'Europa és la proposta que porta el SNP (Partit Nacionalista Escocès) en el seu programa de govern. Després de pactar amb els Verds i prometre un referèndum abans que acabi el 2023, el partit va celebrar a mitjans de setembre la seva conferència de govern on va reafirmar la idea de construir un país independent, verd i europeu.
La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, en el discurs de la conferència anual del SNP. / SNP
"El Brexit, i també la pandèmia i el canvi climàtic, canvia definitivament els termes del debat sobre la independència", explica John Curtice. Gairebé nou anys després del primer referèndum a Escòcia, ara l’escenari és força diferent. A part de les reticències de Londres a permetre que se celebri, el Brexit ha fet que molts dels arguments del 2014 quedin superats i que construir una Escòcia independent ara suposi obrir nous fronts. Com seran les fronteres amb un territori de fora de la UE? És bo per Escòcia quedar fora del mercat britànic?
Mentre aquestes qüestions encara estan per resoldre, el que sí que és cert és que el Brexit ha sigut una de les causes que ha fet créixer el suport de l’independentisme els últims anys. “L’augment del suport el 2019 està definitivament relacionat amb el Brexit”, assegura Curtice. Aleshores, l'enquesta pública Scottish Social Attitudes va donar una majoria del 51% al Sí per primera vegada, en part perquè, segons John Curtice, l’opció d’independència va arrelar sobretot entre els qui van votar a favor de quedar-se a la UE.
Actituds sobre com s’ha de governar Escòcia, 1999-2019. / Scottish Social Attitudes survey
Des d’aleshores, però, els sondejos no han detectat gaires més canvis, a part d’un altre augment de l’independentisme a principis d'any per la bona valoració de la gestió de la pandèmia d’Sturgeon. “El Brexit ha contribuït a augmentar el suport a la independència una mica - no gaire - fins a arribar a aquest 50-50. I aquí és on som”, analitza John Curtice.
Segons assenyala l'investigador, des de les eleccions escoceses del mes de maig, quan l'SNP va quedar-se a un escó de la majoria absoluta, el Brexit no ha suposat cap altre gran impacte en el nombre de partidaris del Sí, que segons les darreres enquestes està estancat en un 49%. Encara està per veure, però, com reaccionarà la gent a la falta de transportistes i de productes fruit de la combinació del Brexit i la pandèmia.
La interpretació de la situació per ara és diversa. "Un dels arguments dels partidaris del Brexit és que 'el Brexit fa més difícil sortir', però a l’altra banda diuen: 'Precisament per això necessitem sortir del Regne Unit'", destaca Curtice. Les posicions estan enquistades i el frec a frec entre quedar-se en un Regne Unit fora d'Europa o fer la independència només se sabrà del cert a les urnes. Sturgeon ja ha posat el compte enrere. Ara falta que des de Londres permetin que Escòcia torni a celebrar un referèndum.
Imatge principal: Un supermercat de Londres amb les estanteries buides, a finals d'agost. / Efe