La llibertat provisional de dos CDR més implicats en l'Operació Judes ha provocat una reacció eufòrica, i també reivindicativa, dins de l'independentisme. Molts usuaris han recordat a les xarxes socials el ràpid suport polític i mediàtic que l'unionisme va donar a les acusacions un cop fetes les detencions. 

Aquest ha estat el cas del diputat de la CUP al Congrés, Albert Botran, que ha recordat el paper que van jugar els comuns en aquesta qüestió. "Avui que repassem el paperot de molts mitjans de comunicació i representants polítics amplificant el muntatge contra els CDR, que no se'ns oblidi aquest: els comuns demanant la compareixença de Torra", ha recordat l'anticapitalista.

El líder d'En Comú Podem, Jaume Asens, s'ha defensat ràpidament rentant-se les mans. "Em dol profundament que m'acusis d'amplificar muntatges policials quan he dedicat bona part de la meva vida a combatre'ls. Només conèixer els fets sobre els detinguts del 23-S vaig fer aquest fil denunciant-los", ha escrit adjuntant un fil del mateix 24 de setembre on posava en dubte les acusacions contra els activistes.

A més, el dirigent de la confluència morada ha exhibit tota mena de titulars de mitjans unionistes que l'atacaven per defensar la presumpció d'innocència dels CDR acusats de terrorisme. Per últim, Asens s'ha referit a la petició de compareixença del president Torra per part dels comuns​ justificant que era perquè "calia ser prudent i escoltar-lo abans de fer valoracions sobre el sumari dels CDR".

Dit tot això, Botran ha respost a Asens que els seus "posicionaments l'endemà de les detencions, igual que el vot dels comuns aquell mateix dia al Parlament, són irreprotxables". Tanmateix, el cupaire ha afegit: "Això no treu el que va passar setmanes després: per matisar aquells posicionaments es va demanar compareixença, fent caldo gros al sumari".

Certament, tot i la ràpida reacció d'Asens qüestionant les acusacions contra els independentistes l'endemà de les detencions, la petició de compareixença de Torra es va produir un mes i mig després, el 7 de novembre, en mig del bombardeig de filtracions del sumari per part de la premsa espanyola.