El diputat de la CUP Albert Botran (Molins de Rei, 1984) no amaga les dificultats que la votació dels pressupostos del Govern comporta per al seu grup, tampoc la crisi que la candidatura anticapitalista ha hagut d'afrontar al llarg d'aquest any, arran les ferides obertes pel pols amb JxSí per la investidura que es va tancar amb un pas al costat d'Artur Mas. Amb tot, assegura que la CUP ha après d'aquestes experiències i que està preparada per afrontar aquesta nova decisió sobre els comptes de la Generalitat que s'haurà d'adoptar en el consell polític convocat per al proper 28 de gener.

Aquesta setmana ha estat marcada per la detenció de Joan Coma i l’interrogatori a l’Audiència Nacional. Fins a on arribarà aquest procés de judicialització de la política per part de l’Estat?
És previsible que hi hagi molts més casos com aquest. Entrem en un any on s’acceleraran els moviments per part dels partidaris del referèndum i per part de l’independentisme, i l’Estat ens té acostumats a aquesta reacció judicial. Llavors és bo també que estigui musculada la solidaritat i que hi hagi unitat en la solidaritat, perquè pot ser que durant el 2017 ens trobem en situacions com aquestes cada mes.

Aquesta detenció no ha reproduït les tensions entre la CUP i el Govern i els Mossos, que es van viure amb el cas de la crema de fotos del Rei...
Hi ha dues diferències, principalment. Una, que en el cas de les fotos del Rei era a partir d'una actuació d'ofici dels Mossos, des del nostre punt de vista, amb un excés de zel. En aquest segon cas, estaven actuant com a policia judicial i això obeeix menys a directrius polítiques. L’altra diferència és que en el cas del Joan Coma se sabia que hi hauria aquesta detenció, hi havia un treball previ molt sòlid, en part amb base territorial perquè allà hi ha el Moviment 30/03, a Osona, que ha fet un treball transversal i sòlid.

L’important és que d'aquests casos repressius en sortim enfortits, amb més raons polítiques, no amb pugnes internes

Amb aquelles detencions per les fotos del Rei, van aparèixer pintades a seus del PDeCAT i des del seu compte de Twitter va fer una piulada demanant que la solidaritat entre independentistes fos prioritària. No ho és?
Ho havia estat fins a aquell moment, i ara torna a ser-ho, però és veritat que l’episodi de la crema de fotos del Rei s’escapava d’aquella lògica. Ho vam trobar a faltar per part de JxSí. Allò no era bo per a ningú. L’important és que d'aquests casos repressius en sortim enfortits, amb més raons polítiques. No que en sortim amb pugnes internes.

De fet, l’Estat no amaga que la seva estratègia en bona part passa per intentar trencar la unitat dels independentistes...
Està clar, i nosaltres no podem caure en aquesta trampa. Està clar també que nosaltres tenim el nostre enfocament polític, i no sempre és coincident amb el de JxSí, de com actuar davant d’aquestes acusacions, i després hi ha evidentment el fet que el cos de Mossos d'Esquadra, des del nostre punt de vista a vegades té dinàmiques que també afegeixen tensió. I això ho hem de poder dir. Hem de poder interpel·lar els responsables polítics, que fins a dia d'avui són la Conselleria d'Interior, per les actuacions dels Mossos. Volem saber per què en uns casos s’actua d’una manera i en altres s’actua d’una altra. Hi ha unes dinàmiques pròpies dintre del cos que seria bo abordar-les políticament també.

El nostre dubte és si el conseller pot controlar tot el que passa dintre del cos de Mossos

La dimissió del conseller, com la CUP reclama, hauria d’acabar amb això?
Entenem que el conseller actuava en connivència amb aquest procedir de la policia i després ens va dir que no, que era fals que hi hagués una consigna política. El nostre dubte és si pot controlar tot el que passa dintre del cos de Mossos d'Esquadra, on sabem que hi ha sectors molt contraris al procés independentista, molt propers a forces espanyolistes. És un conseller que pot abordar políticament aquesta problemàtica interna del cos? Això és el que nosaltres volem qüestionar.

Per contra, hi ha hagut altres episodis de tensió en què s’ha assenyalat la CUP com a responsables el darrer any, des del 'no' a investir Mas, fins al 'no' als pressupostos abans de l'estiu...
Suposo que és la tendència d’assenyalar el més petit i el més... excèntric. Nosaltres assumim la responsabilitat d’haver generat aquesta tensió i que hi hagi gent que no ens entengui i que l’haguem cansat. Però la gent ha d'entendre que quan dos no es posen d’acord és per les dues parts. En el tema de Mas, nosaltres havíem dit durant la campanya que no volíem que fos president. En el cas dels pressupostos, també hem dit que no voldríem firmar qualsevol pressupost, que volíem uns mínims. A JxSí també se li ha d’exigir la seva part de responsabilitat quan no hi ha acords.

La CUP va quedar molt tocada del debat d'investidura. El secretariat té el compromís de no portar a nous escenaris d’empat tècnic

Arran del fet de no deixar tramitar els pressupostos abans de l’estiu, la CUP va entrar en una crisi. Va dimitir una part del secretariat, es va canviar la forma d'elecció...
Es podria dir que la dimissió del juny es venia covant des del gener. La CUP va quedar molt tocada del debat d'investidura, va quedar esgotada. La gent que va plegar el juny no ho va fer expressament pels pressupostos, ho va fer perquè ja hi havia una dinàmica de molt desgast. És veritat que aquests debats ens situen en situacions límit, en les quals no és bo que la organització s’hi trobi. La idea del nou secretariat que es va escollir en aquell moment era fer-ho de tal manera que presentant un equip amb un programa i una mica més de cohesió evités aquestes disjuntives en els quals es dóna la paraula a les bases quan les direccions no han pogut resoldre-ho. Si les direccions estan empatades moltes vegades les bases reprodueixen aquest empat. Hi ha el compromís del secretariat de no portar l’organització a nous escenaris d’empat tècnic, en els quals l’organització se’n ressent molt.

Ara tindran una oportunitat per comprovar si funciona amb els pressupostos. S’aprovaran?
Nosaltres treballem perquè hi hagi uns bons pressupostos i amb aquesta idea vam entrar a la negociació, a més sense línies vermelles, però posant sobre la taula una sèrie de coses que, des del nostre punt de vista, no s'han tingut en compte en la seva totalitat, ni amb la importància que mereixerien. Vam permetre l’entrada a tràmit amb la idea que ara s’obre un període de negociació, un procés parlamentari de debat i esmenes, per la qual cosa es podran consolidar algunes qüestions més de les que la CUP ha posat damunt la taula.

Esperem que hi hagi intel·ligència política per les dues bandes [amb els pressupostos]. Sabem la responsabilitat d’aquesta situació

Hi ha marge per a l’acord?
Esperem que hagi intel·ligència política per part de les dues bandes. Nosaltres també sabem la responsabilitat d’aquesta situació, que aquest govern ens demana que li aprovem els pressupostos perquè necessita una legitimitat per continuar, però l’altra part també ha de tenir la intel·ligència política que se li reclama, que les peticions que posa la CUP sobre la taula són molt raonables, que no són caprici sinó al contrari, i que això s’hauria de tenir en compte. Ja no és tan important només que s’aprovin o no sinó la situació en què queda cada part. Que la CUP aprovi uns pressupostos i ho faci a desgana, no és bo per a ningú tampoc, perquè és la gestació d'una crisi més endavant.

Si no hi ha pressupostos anem a eleccions...
Així se’ns ha dit i entenc que es mantindria en aquesta posició el president.

Si hi ha elements clars que el referèndum se celebrarà, també tindrem clar que el que estem votant no és només el pressupost

No temen que això torni a exposar la CUP a noves tensions?
Evidentment, aquesta responsabilitat la tenim. Sabem que dir 'no' als pressupostos és dir 'no' a molt més. En canvi, per l’altra banda, també hi ha un compromís de fer un referèndum el setembre. També en aquesta òptica es valorarà el debat de pressupostos. Si hi ha elements clars que el referèndum se celebrarà i que el compromís és ferm i inamovible, també tindrem clar que el que estem votant en aquell moment no és només el pressupost en si.

Anna Gabriel ha insistit que potser caldria avançar el referèndum...
Es podria avançar no només pels embats judicials sinó també pel fet de no voler crear la falsa il·lusió que ara s’obrirà una etapa que anirem a negociar-lo a Madrid. Tothom sap que això és perdre el temps. Nosaltres sabem que aquest referèndum l’acabarem fent de manera unilateral. Amb totes les garanties, això sí, però organitzat des d’aquí sense una autorització expressa de l’Estat espanyol.

És falsa la il·lusió que ara s’obrirà una etapa per negociar a Madrid. És perdre el temps. El referèndum l'acabarem fent unilateral

Estan convençuts, doncs, que es farà el referèndum?
Nosaltres creiem que es farà i treballem perquè es faci. Com ha dit Joan Tardà, en aquesta ocasió tot depèn només de nosaltres. Tenim la capacitat per fer-lo, amb centres de votació a tot arreu, amb campanyes, tenim capacitat de sobreposar-nos davant les amenaces que vindran de l’Estat,... Tota aquesta força hi és, per tant, només ens cal voluntat política per dur-la a terme. S’ha de treballar en aquesta línia. Com que depèn de nosaltres, hem de dir que el farem i fer-lo.

Amb això, encara sembla més complex el debat que tindran davant la possibilitat que no votar els pressupostos...
S’ha de deslligar. El referèndum no és una concessió de JxSí a la CUP, per la qual ara hem de tornar allò que se’ns va donar en forma de vot als pressupostos. Durant setmanes ho ha estat, ara sembla que això ha deixat de ser així i ho celebrem, se’ns deia que sense pressupostos no hi hauria referèndum. Era un mal lligam polític perquè era molt fàcil que des de fora es digués que el referèndum només tenia sentit per a un govern que vol aprovar els pressupostos. I sabem que no és així i convé eliminar qualsevol rastre de dubte. El referèndum el fan JxSí i la CUP perquè hi creuen. No per les dinàmiques de gestió. Nosaltres ho separem i creiem que fem bé que es mantingui separat.

La discrepància legítima dins l’independentisme també l’hem de fer valdre. Aquests pressupostos no són els que ens agradarien

No serà fàcil d'explicar als votants el no aprovar-ho...
No. Tothom sap en el món en què viu. Aquesta situació i aquests condicionants els sabem, però també és veritat que en moments anteriors s’ha fet un excés de gesticulació per part del govern i de JxSí, pel qual a cada revolt hi havia una crisi oberta i se'ns volia situar entre l’espasa i la paret. I això tampoc ha estat bo. La discrepància legítima entre diferents punts de vista de l’independentisme també l’hem de fer valdre. Aquests pressupostos no són els que ens agradarien a nosaltres. Ho hem de mantenir per coherència amb nosaltres mateixos i les persones que ens van fer confiança també, per un programa econòmic social.

Els 10 diputats de la CUP han fet valdre el seu pes davant els 62 diputats de JxSí...
El que posem sobre la taula no és el nostre programa, sinó una cosa que entenem que JxSí podria acceptar. Per exemple, en matèria fiscal ERC estava en la mateixa línia. També Demòcrates es va obrir a revisar-ho. No és una relació tan d’1 a sis.

S'ha tancat un altre tema clau, la llei de Transitorietat Jurídica. Serà un nou xoc amb l'Estat?
És probable, però se seguiran els tempos per celebrar el referèndum. Tot això ho hem de tenir redactat i preparat perquè ningú pugui dir que la victòria del 'sí' és un salt en el buit. Tenim uns dispositius legals amb els quals sabem com ens regirem l’endemà i en altres temes obrirem els debats més endavant amb el procés constituent. Amb els que estan escrits aquí, sabem com farem funcionar el país l’endemà de la victòria del sí.

Hem après després de passar dos debats molts durs, que han dividit la militància i han deixat un cert esgotament. Estem preparats

Torno als pressupostos, a finals de gener la CUP haurà de decidir el sentit del vot. Està preparada?
De tot se n’aprèn. També d’haver passat dos debats molts durs, que han dividit la militància, malgrat que no han trencat l’organització com es pronosticava des de fora, però sí que han deixat un cert esgotament. N’hem après de tal manera que a l’hora de prendre aquesta decisió significativa en clau de legislatura ens deixi més enfortits i no al contrari. Sí que estem preparats, evidentment.