La cupaire Mireia Boya ha emplaçat els encausat pel procés independentista a coordinar les defenses. "No és justícia, des de Madrid, el jutge Llarena, la fiscalia, estan fent política i nosaltres hem de fer política als tribunals de Madrid", ha assegurat l'exdiputada en tornar a Barcelona després de declarar aquesta matí davant del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre l'1-O i la proclamació de la República.

"Aquesta vegada el comitè estratègic no existia, però potser sí que hauríem de crear algun tipus de comitè per coordinar totes les defenses. Vist que estem tots en la mateixa causa judicial ens hauríem de parlar més i defensar-la en termes polítics", ha advertit. 

Un parell de centenars de persones han acudit a dos quarts de sis de la tarda a l'estació de Sants per rebre Boya a la tornada de Madrid, entre els presents hi havia l'exdiputat de la CUP David Fernández i l'històric militant independentista Pablo Castellanos. L'acompanyaven el diputat Vidal Aragonès i l'exdiputada Gabriela Serra.

En pujar de l'andana l'han rebut amb crits de "no estàs sola" i "Som república" i "Llibertat presos polítics". La cupaire s'ha mostrat emocionada amb la rebuda, però ha lamentat que “hi ha quatre hostatges que encara estan a presons de l’Estat espanyol”. “Aquesta alegria està normalitzant una cosa que no és normal, que és la repressió. Allò que és normal és la llibertat”, ha advertit.

Boya ha agraït el suport que ha rebut les darreres hores que, ha assegurat, l'ha ajudat a fer front a la declaració. “Una vegada vaig prendre la decisió, i sobretot veient la resposta de la gent, jo estava davant del Llarena i era la meva veu però tenia més de dos milions de persones al darrera. I l’he sentit en tot moment.”, ha agraït. 

La cupaire ha explicat davant del jutge que defensa la proclamació de la República perquè figurava al programa electoral de la CUP, que va validar la Junta Electoral, i amb el qual va ser escollida diputada; ha recordat que "més del 80% dels catalans volia resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya amb un referèndum", i que a l'Estat hi havia una absència de diàleg des de fa anys i una "interpretació parcial i sesgada de la Constitución".

"Un cop aprovada la llei de referèndum i la de transitorietat calia fer-ho efectiu, era la voluntat majoritària d’aquella gent que va anar a votar", ha afegit assegurant que en tot moment va estar convençuda que així es faria. "No es va fer efectiva, primer pel cop d'estat del 155, que va enviar cinc persones a exili i altres a la presó, i perquè tot el que estava previst a la llei transitorietat no es va dur a terme per part del Govern", ha retret.

En ser interrogada si considerava simbòlica la declaració ha replicat: "Si pregunta tota aquesta gent que està darrera meu ara, per ells, no va ser simbòlica, s’havia de fer efectiva, i la farem efectiva, República", ha reblat.