L’advocat Gonzalo Boye ha demanat a l’Audiència de Barcelona que decreti l'arxivament de la nova peça sobre una suposada ingerència russa a l’independentisme català, que el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, va dictar el 21 de juny, perquè ha desobeït el mandat de la mateixa secció 21 de l’Audiència que li va ordenar tancar la investigació del cas Volhov. Amb aquesta mesura, el penalista se salta de presentar el recurs de reforma davant el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona i ho fa directament al tribunal superior (recurs d'apel·lació) davant la gravetat dels fets que denuncia, en dos escrits presentats en defensa del director de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, i un segon, en defensa seva, ja que Boye també és investigat en aquesta causa.
A més d’aquesta desobediència, l'advocat sosté que com no es podia accedir al contingut del mòbil d'Alay, detingut el 2020 amb altres persones del cas Volhov, el magistrat l'hauria entregat a “persones alienes a l’Administració de Justícia”, i un expert informàtic hauria obert el seu contingut i retornat al jutjat. Si es confirma aquest extrem, significaria que el contingut del mòbil d'Alay no es podria usar en cap causa penal per la seva manipulació. A més a més, Boye destaca que s’ha vulnerat el dret de confidencialitat entre advocat i client, ja que els informes de la Guàrdia Civil reprodueixen converses de tots dos, i acusa el magistrat de tenir-li "animadversió" perquè defensa independentistes catalans, especialment al president a l'exili, Carles Puigdemont. Precisament, aquest dilluns s'han difós uns àudios, on el magistrat es vanta d'haver aturat la primera aprovació de la llei d'amnistia, el gener passat.
Petició d'amnistia d'Alay i Mas
El magistrat Aguirre va admetre, en la resolució de 56 pàgines, que “es va veure obligat a pensar una solució alternativa a les objeciones técnico-procesales plantejades per l'Audiència de Barcelona", que li van fer tancar el cas Volhov, sobre la suposada trama russa. La resposta ha estat crear una nova peça en el cas originari, el cas Diputació de Barcelona, obert el 2016 sobre suposades subvencions irregulars a entitats properes a Convergència, i en l’única peça que quedava oberta de la fundació Catmon-Igman, per a poder seguir investigant amb els mateixos indicis que el cas Volhov. En la resolució, el jutge Aguirre sosté que hi ha indicis dels delictes de malversació de fons i de traïció de 13 persones, entre les quals el president Artur Mas i Carles Puigdemont. El darrer escrit de Boye al jutge ha estat demanar l’amnistia per a Alay, tal com requeria el jutge en preguntar-ho. L’advocat Jordi Pina també l'ha demanat per a Mas, a qui defensa. Tots dos advocats insisteixen que no existeix cap trama i tampoc s’ha comès cap delicte.
La credibilitat del sistema judicial, en joc
En el seu escrit, Boye alerta l'Audiència de Barcelona que "la resposta que es doni a un cas com el present determinarà la credibilitat del sistema judicial i el seu encaix correcte en el marc d'un estat democràtic i de dret" i hi insisteix: "És crucial entendre que aquesta actuació es pot considerar un atac directe al sistema de separació de poders i al propi sistema judicial, perquè la relació entre els diferents nivells de tribunals i l'obligació d'acatar les resolucions dels òrgans superiors és un pilar fonamental en qualsevol sistema jurídic que aspiri a la justícia i l'equitat."
Col·laboració amb un periodista
En l'escrit, l'advocat afirma que com no es va poder accedir al contingut del telèfon d'Alay, "el terminal hauria estat lliurat a un periodista que, al seu torn, l'hauria lliurat a un supòsit investigador acadèmic, que hauria posat en mans d'un tècnic informàtic molt qualificat aquest terminal, que finalment va aconseguir accedir al contingut del telèfon d' Alay i d'altres investigats". Hi detalla que "aquest contingut, una vegada analitzat per subjectes aliens a l'administració, hauria estat retornat al jutjat i és a partir d'aquí quan el jutge hauria començat a construir la seva delirant versió acusatòria".
El penalista documenta els tres viatges a Rússia, que Alay ha fet entre els anys 2019 i 2020, un com a director de l'oficina del president Puigdemont i altres dos professionals, com a historiador i traductor del llibre de dos antics espies russos. Boye critica la tergiversació dels fets del jutge Aguirre i sosté: "Ni Elena Vavilova ni Andrei Bezrukov pertanyen des de fa més d'una dècada a cap agència d'intel·ligència russa. Vavilova és una coneguda autora de ficció en llengua russa i Bezrukov és un reconegut acadèmic i professor universitari a Moscou." Pel que fa als seus viatges a Rússia, Boye manifesta que és per exercir el seu ofici i defensar persones com és el cas d'Edward Snowden.
Precisament, Gonzalo Boye va indicar a les xarxes socials que la resolució del jutge Aguirre té paràgrafs sencers que es reprodueixen íntegrament en un llibre de David Alandete, presentat justament la setmana passada. Per exemple, identifica que el periodista Carles Porta participava en una conversa amb Víctor Terradellas, i justament el jutge el defineix com a investigat en la nova resolució.