El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha presentat davant del Tribunal Suprem un incident de nul·litat d'actuacions en què reclama que s'anul·li la decisió de no aplicar-li l'amnistia i que el seu cas es derivi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al qual assenyala com a òrgan competent. En l'escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el seu advocat, Gonzalo Boye, denuncia que l'aprovació de la llei d'amnistia, que pretenia una reconstrucció del diàleg institucional després del procés independentista, va provocar una "resistència virulenta de determinats sectors"; i denuncia que l'exclusió de l'aplicació de l'amnistia als líders del procés posa en entredit la divisió de poders. "Si els jutges poden ignorar la finalitat d'una llei i reinterpretar segons criteris aliens a la seva funció jurisdiccional, l'estat de dret deixa de ser tal. En aquest context, el dret penal perd el seu caràcter d'ultima ratio i es converteix en un instrument de disciplinament polític. El sistema judicial deixa de protegir drets i comença a encapsular-se i aïllar-se", adverteix.

L'advocat recorda en l'escrit que ha presentat davant del Suprem que la Llei Orgànica del Poder Judicial l'obliga a tirar endavant aquest tràmit, tot i que considera "evident" que aquest cas està destinat a resoldre's davant del Tribunal Constitucional. Això no obstant, ja avança part de la que serà la seva argumentació davant l'alt tribunal. 

El text subratlla que la llei d'amnistia no és una simple mesura de gràcia, sinó que constitueix un "acte legislatiu d'especial transcendència en el procés de reconstrucció democràtica, institucional i territorial d'Espanya", un instrument "de reconciliació i restitució de legitimitats". "Això no obstant, i dit en estrictes termes de defensa, la seva entrada en vigor ha activat una resistència virulenta des de determinats sectors, que han reaccionat amb una interpretació obertament restrictiva i, aparentment, amb una clara intenció política. La resolució que exclou l'aplicació de l'amnistia al delicte de malversació només pot entendre's en aquest context, que posa en entredit el principi democràtic i la divisió de poders", adverteix.

Esquivar l'amnistia

Boye denuncia que el tribunal pretén esquivar l'amnistia, passant de sostenir que la malversació que s'atribueix a l'1-O pretenia finançar actes polítics a assegurar que hi va haver enriquiment personal, i alerta que amb aquest viratge argumental assumeix un trencament de la coherència institucional i de la racionalitat judicial. Si durant 8 anys es va sostenir que la finalitat era política, rebel o sediciosa, no es pot sostenir ara que va ser econòmica, argumenta, tret que hi hagi nous fets o elements probatoris que ho justifiquin, els quals, assegura, no existeixen.

El lletrat responsabilitza el Tribunal de desactivar el contingut garantista de la llei d'amnistia mitjançant una lectura forçada, aliena a la seva literalitat, finalitat i sistemàtica, amb la qual cosa s'imposa un cànon contrari als principis bàsics del dret penal, a l'anomenat in dubio pro-reo, que impedeix la interpretació extensiva de les excepcions desfavorables. "El resultat és la conversió d'una llei de reconciliació en una norma erma, buidada per via interpretativa. El Parlament legisla; el Tribunal deslegisla -si se'ns permet el terme", rebla. 

Equilibri de poders

Denuncia que aquesta manera de procedir trenca l'equilibri de poders sobre els quals s'asseu l'Estat constitucional. "La gravetat del procedir d'aquesta sala no radica únicament en el seu efecte sobre el cas concret, sinó en el precedent institucional que senta. 

La conclusió, segons l'advocat, és que es tracta d'un cas d'inaplicació legal que posa en risc el principi democràtic. "Si les lleis aprovades conforme a Dret poden ser inaplicades de facto pels qui han d'aplicar-se, l'edifici constitucional comença a esquerdar-se i haurà de ser reconduït bé en aquesta instància, bé en seu del Tribunal Constitucional", conclou.

Pervertir la llei

Boye recorda que la llei d'amnistia té un contingut clar i una finalitat legítima, com és resoldre per vies democràtiques un conflicte polític que ha marcat la història recent d'Espanya i Catalunya; subratlla que no encobreix crims contra la humanitat ni vulnera el dret internacional ni empara la corrupció ni pretén impunitat; "busca tancar ferides des de la política i el diàleg".

Per tant, subratlla que en "mutar" la finalitat dels fets atribuïts als líders independentistes, el tribunal vulnera no només la llei sinó que també perverteix la seva pròpia narrativa prèvia, atès que la finalitat dels condemnats i processats va ser política, com es va dir durant vuit anys, i sostenir ara que va ser patrimonial és una forma de "frau hermenèutic" per deslegitimar tant la llei com la pròpia jurisprudència".

Jutge predeterminat

El recurs reitera l'argument de la vulneració del dret a jutge preestablert per llei, al jutge imparcial i a la tutela judicial efectiva i a la seguretat jurídica. El text recorda que la competència del Tribunal Suprem només es pot justificar per l'aforament estatal de l'acusat, quan en el cas de Puigdemont i Lluís Puig són diputats al Parlament de Catalunya i Toni Comín encara no ha aconseguit assumir la seva acta d'eurodiputat, la qual cosa, segons subratlla, no cal provar atès que "és de coneixement comú".

"El jutge pot i ha de tenir en compte aquests fets notoris sense necessitat que s'aportin documents o testimonis que els acreditin formalment", subratlla Boye, que retreu que el tribunal hagi argumentat que no s'havia acreditat formalment aquesta circumstància, la qual cosa "només es pot entendre des d'una perspectiva de falta d'imparcialitat", atès que no és normal que conceptes tan bàsics calgui desenvolupar-los en un incident de nul·litat davant del Suprem. L'advocat denuncia que ni el Tribunal Suprem ni el magistrat instructor no eren, ni molt menys ho són ara, els predeterminats per llei.

"S'ha realitzat una construcció argumental mancada de qualsevol sustentament fàctic per, sobre aquesta base, atribuir a aquest Tribunal una competència que no té conforme a allò que estableix l'article 11 de la Llei Orgànica d'Amnistia", retreu.

Itinerari mutant del cas

El recurs assenyala igualment el que descriu com a "mutació de la conceptuació del delicte de malversació en aquest cas". "Hem de deixar constància de l'itinerari mutant que ha seguit el present procediment", adverteix Boye. En aquest punt recorda que, segons la sentència el delicte de malversació es va cometre com a mitjà per executar el delicte de sedició -concurs medial-, i per tant les despeses públiques desviades no eren un fi en elles mateixes sinó un instrument per facilitar i executar la sedició, és a dir, la celebració del referèndum, per la qual cosa queda dins de l'àmbit de la llei d'amnistia. No obstant, assenyala que el Suprem ha optat per atribuir una finalitat diferent i d'aquesta manera intentar esquivar l'aplicació obligatòria de la llei orgànica d'amnistia. 

Competència del TSJC

El text subratlla que el mateix Suprem en una interlocutòria del 21 de setembre del 2023 va determinar la competència del TSJC per una demanda interposada contra Puigdemont pels mateixos fets que el present procediment. Igualment, assenyala que també el TSJC en un altre judici verbal en què apareix Puigdemont el febrer del 2023, del qual ha tingut coneixement el polític exiliat aquesta setmana, reconeix aquesta competència. "A Espanya, l'aforament es concedeix per càrrec públic i afecta sobre tots els processos penals: els qui formen part de les Corts Generals són jutjats pel Tribunal Suprem, mentre que els càrrecs de les comunitats autònomes ho són pel Tribunal Superior de Justícia de la seva comunitat, com el de Catalunya", recorda, per advertir tot seguit que "una mateixa persona no pot estar aforada en el civil davant del TSJC i, simultàniament, en el penal davant del Tribunal Suprem, tret d'una concurrència de càrrecs absolutament excepcional (per exemple, ser alhora diputat autonòmic i senador".

A l'escrit Boye, denuncia que aquesta situació suposa un trencament del dret al jutge predeterminat per llei i aquesta fragmentació està sent utilitzada per "obstaculitzar o dilatar indegudament l'aplicació de l'amnistia".