L’advocat Gonzalo Boye no s’ha limitat a negar qualsevol participació en el delicte de blanqueig de capital vinculat al narcotràfic pel qual l’investiga la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón. En un escrit presentat ahir a l'Audiència, el lletrat posa en evidència ombres, inexactituds i forats de les dades incorporades —o obviades— en el sumari que demostrarien la falsedat de les acusacions.

La jutgessa acusa l’advocat, responsable de la defensa de Carles Puigdemont i Quim Torra, de dissenyar i confeccionar documents per a una operació de blanqueig de capitals vinculada amb José Ramon Prado, conegut com Sito Miñanco. L’origen del cas està en les gestions que va posar en marxa el despatx de Boye per recuperar 889.000 euros que la policia va requisar a un dels processats, Manuel González Rubio, a l’aeroport de Barajas el febrer del 2017.

 

El document adverteix que les acusacions contra Boye es basen únicament en les declaracions dels investigats González Rubio i Manuel Puentes Saavedra, i és partir d’aquestes que “s’ha construït un relat atributiu de greus responsabilitats penals” contra ell. De fet, sense la declaració de Puentes Saavedra “no s’hauria autoritzat la diligència d’entrada i registre als domicilis personal i professional” de l'advocat.

Declaració falsa

Un dels primers punts que desmenteix en l'escrit són les declaracions del mateix González Rubio en el sentit que va conèixer Boye el febrer del 2017, després de la intervenció dels diners a l’aeroport de Barajas.

El lletrat aporta documentació sobre encàrrecs professionals fets per González Rubio des del 2010 al seu despatx i adverteix que és “absolutament fals” el que ha declarat. “Ja era client del despatx Boye-Elbal SLP des de l’any 2010”, quan va atorgar-li poder general per judicis davant notari al mateix Boye, entre d’altres. “Menteix absolutament sobre la data i les circumstàncies en què va entrar en contacte amb el lletrat Gonzalo Boye, atès que el coneixia des d’agost de 2010”, assenyala amb la documentació aportada.

Geolocalitzadors

Així mateix, mitjançant la geolocalització dels telèfons mòbils intervinguts als processats José Ramón Prado, Puentes Saavedra i González Rubio, i que està inclosa en el sumari, demostra que són falses les reunions que Puentes assegura que van tenir al despatx de Boye per elaborar documents i contractes de compravenda que permetrien justificar l’origen dels diners intervinguts.

El geolocalitzador demostra que no és veritat que Prado hagués estat al seu despatx el febrer del 2017 i que, en realitat, en aquelles dates “sempre va estar, almenys, a 600 km de distància”. De fet, recorda que en aquells moments estava complint pena de presó en tercer grau i amb permisos de sis dies que aprofitava per viatjar a Galícia, però en cap d’ells va anar al despatx d’aquests advocats.

Fora d'Espanya

Igualment, les metadades del telèfon també demostren que González Rubio era fora d’Espanya, en concret a Llatinoamèrica, els dies de febrer del 2017 en què ha assegurat que va participar en reunions al despatx de l’advocat on va signar documents i els va “sorprendre comptant diners”. I que tampoc són certes les afirmacions de Puentes Saavedra sobre aquestes reunions el 8 de febrer.

“Es pot determinar amb absoluta certesa i caràcter inqüestionable que les reunions descrites pels coprocessats Puentes Saavedra i González Rubio no es van produir. Les declaracions d’aquests dos processats són fruit de la invenció i això es deu, en el primer dels casos, a un ànim espuri motivat per l’existència d’altres responsabilitats penals i, en el segon dels casos, per un evident ànim autoexculpatori”, s'assegura.

Correu humà

Un altre dels punts que refuta és que González Rubio actués com a “correu humà” com es descriu a la interlocutòria. Mitjançant la documentació, demostra que és un empresari de llarga trajectòria, vinculada entre altres al sector de la seguretat; amb un ingent patrimoni, i que és el propietari dels diners intervinguts a Barajas el 6 de febrer del 2017.

Tot plegat es demostra a partir de converses telefòniques que figuren al sumari, però no han estat transcrites ni incorporades a cap dels atestats. “El que sorprèn és que coneixent la força investigadora la seva existència, s’hagi ocultat aquesta dada al jutjat ometent qualsevol transcripció al respecte i que molt menys les hagi inclòs en cap atestat”, retreu.

 

Imatge principal, l'advocat Gonzalo Boye / Europa Press