Els eurodiputats de Junts tornen a la càrrega per reclamar la recusació del jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat va deixar clar el seu posicionament sobre l'aplicació d'una llei d'amnistia als implicats al Procés. El jutge va inadmetre fa deu dies la recusació contra ell per aquest tema argumentant que no li correspondrà a ell plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat en cas que s'aprovi una amnistia, la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí; això no obstant, els eurodiputats han replicat desmentint aquest argument i advertint que en qualsevol cas serà el jutge instructor qui haurà d'aplicar una llei d'amnistia.
La defensa dels polítics exiliats, que dirigeix Gonzalo Boye, va qüestionar de nou la imparcialitat de Llarena i va presentar una nova recusació arran d'una conferència el passat 11 de setembre en què "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la llei d'amnistia". Llarena va inadmetre el recurs argumentant que no es pot considerar “compromesa” la seva neutralitat, atès que la conferència va tenir lloc en un espai “estrictament acadèmic” i va respondre a “l’anàlisi dels criteris tècnics bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica”. El magistrat afegia que si s’arriba a aprovar la llei no li correspondrà a ell resoldre sobre la constitucionalitat de la norma “ni el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat”.
Davant aquesta inadmissió de la recusació, els exiliats han presentat avui un nou recurs de reforma, dirigit a l'"excel·lentíssim magistrat recusat" i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, en què argumenta que, al contrari del que afirma Llarena, el magistrat instructor podria "qüestionar la constitucionalitat d'una futurible llei d'amnistia". "El magistrat-instructor és conscient que, en el suposat cas que es promulgués una amnistia, i que la mateixa afectés els processats en el present procediment, ell seria el primer que hauria d'aplicar dita norma i, si escau i ho considera oportú, plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat", rebla.
Llarena, comentarista polític
El text insisteix que l'instructor, en la seva intervenció, no només mostrava un posicionament polític que deixava clara la pèrdua de la necessària aparença d'imparcialitat, sinó que protagonitzava unes "manifestacions que, superant la mera crítica política, denoten una animadversió personal cap als recusants". L'escrit retreu que no correspon a Llarena "exercir de comentarista polític de l'activitat, també política, dels qui es troben il·legalment processats per ell", com va fer, segons denuncia Boye, a la conferència que va pronunciar el passat 11 de setembre. "I en fer-ho, perd qualsevol mena d'aparença d'imparcialitat, per altra banda, inexistent ja en el moment d'impartir la citada conferència", rebla.
Els eurodiputats han retret, així mateix, que sigui el mateix Llarena qui ha inadmès la recusació contra ell. "Sense necessitat de resoldre ara sobre la manifesta incompetència de la Sala del Penal del Tribunal Suprem per a la instrucció de la present causa penal, és evident que el magistrat recusat és també manifestament incompetent per decidir sobre l'admissió a tràmit de la seva pròpia recusació", assenyala el text.
El recurs recorda que, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, hi ha dos òrgans competents per abordar la recusació d'un magistrat de la Sala del Penal del Suprem: per a la instrucció, el magistrat instructor de la recusació, que no és el mateix magistrat recusat i, per a la decisió, la mateixa sala. "De cap manera el magistrat recusat pot decidir sobre la seva pròpia recusació", rebla. Per aquesta raó, demana la revocació de la interlocutòria impugnada.