L’advocat Gonzalo Boye ha respost al seu processament en un suposat cas de blanqueig de capital no només reiterant, de nou, totes les proves amb què rebutja la veracitat de les acusacions que es plantegen contra ell, sinó també denunciant amb contundència la falta d’imparcialitat de la jutgessa encarregada de la instrucció, María Tardón. La defensa de l'advocat ha presentat un recurs d'apel·lació, reclamant el sobreseïment i arxivament de la causa, en què denuncia "enemistat manifesta" de la jutgessa i assenyala les vinculacions de Tardón amb el PP, a més de recordar que Boye no només lidera la defensa de Carles Puigdemont sinó que també participa com a acusació en peces separades del cas Gürtel.

El cas té l’origen en la intervenció el 2017 a l'aeroport de Barajas d’un milió d’euros a un altre dels processats, Manuel González Rubio. Tardón vincula aquests diners amb el narcotràfic, assegura que eren propietat de José Ramón Prado, conegut com a Sito Miñanco, i acusa Boye d’intervenir en la confecció de contractes falsos per recuperar-los.

Desmentir les acusacions

L’advocat nega les acusacions que l'impliquen en el cas i rebat els testimonis contra ell amb proves documentals de la mateixa investigació, amb converses intervingudes —algunes de les quals no havien estat transcrites en el sumari— o amb els geolocalitzadors dels telèfons intervinguts als acusats, que demostren que les reunions en què se suposa que hauria participat Boye no es van poder produir, entre altres raons, perquè els seus protagonistes eren en aquell moment a països diferents.

La defensa de l'advocat denuncia que no s'hagi atès l'escrit que van presentar desmuntant aquests fets i que es mantingui l'acusació contra ell de confeccionar els contractes quan als escorcolls policials que es van fer a casa seva i al seu despatx no es va trobar cap prova documental que ho recolzi.

De tot plegat en fa responsable la jutgessa Tardón. Denuncia que s’ha vulnerat el dret a un jutge imparcial predeterminat per llei, perquè el seu cas se segueix a l’Audiència Nacional, que no és competent per investigar els fets que se li imputen de blanqueig de capitals, un cop s'ha separat de la peça principal de la causa. “El que aquí està en joc, en el fons, és el dret a un procés amb les degudes garanties”, adverteix.

 

La pena del banc dels acusats

L’escrit denuncia repetidament la falta d’imparcialitat de la jutgessa Tardón, que en un termini de dos anys ha mantingut dos procediments diferents contra Boye, “ambdós per suposades i inexistents falsedats, i en ambdós es reflecteix un clar interès per portar-lo al banc dels acusats”. Això després que durant 19 anys d’exercici de la professió no havia tingut ni una sola acusació d’actuació ni tan sols irregular i ara “de cop” es troba en dues de diferents per suposades falsedats i en ambdós casos la mateixa magistrada instructora.

A l’hora d’argumentar aquest interès, recorda l’activitat política en el passat de la jutgessa Tardón al PP i el seu nomenament com a candidata a formar part del Consell General del Poder Judicial a instàncies dels populars, a més de destacar que Boye exerceix d’acusació contra diferents peces separades de la trama Gürtel.

“Aquesta més que propera relació entre la instructora i aquest partit polític és clar que afecta, com a mínim, la seva aparença d’imparcialitat”, adverteix el text, fins al punt d’assenyalar que només aquesta falta d'imparcialitat podria explicar les decisions i imputacions que es fan a Boye en aquest procediment. “Imputacions insostenibles davant la falta de qualsevol indici racional de criminalitat i que, a més, atempten contra la més mínima i elemental lògica així com les evidències objectives que apareixen en les actuacions que desacrediten tot el relat incriminatori”, adverteix.

Enemistat manifesta

El text, que adverteix que qüestions de vincles personals haurien d'haver portat Tardón a abstenir-se en el primer cas que va presentar contra Boye, denuncia que “la falta d’imparcialitat travessa el conjunt del procediment" en contra de l'advocat fins al punt d’evidenciar una mena “d'enemistat manifesta” de la instructora.

Entre les raons que haurien portat a aquesta hostilitat assenyala també el fet de liderar la defensa de Carles Puigdemont i polítics independentistes. “Res més interessant, des d’una determinada postura política, que deixar indefens qui, des d’aquesta mateixa postura política, s’ha definit com a enemic públic i que no és altre que el Sr. Puigdemont i els membres del seu govern, als quals defensa el lletrat Sr. Boye i, al mateix temps, que acusa el PP, al qual la instructora es troba estretament unida”, retreu.

Vulneració de drets

El recurs denuncia vulneració del dret a la presumpció d’innocència; del dret al jutge imparcial; del dret de defensa per omissió dels indicis racionals de criminalitat en què se sustenta la interlocutòria de processament; o inexistència dels fets objecte del processament, com demostren les proves pericials a partir dels mòbils intervinguts.

“Absolutament tot l’afirmat pels processats Manuel Andrés Puentes Saavedra i Manuel González Rubio va quedar desmentit objectivament per la documentació que es va aportar en l’escrit presentat el 21 de gener del 2021”, recorda el text, a més de subratllar que gran part del material que ho demostra prové del mateix sumari.

Proves no transcrites

El recurs subratlla que el tribunal va poder contrastar les transcripcions de les converses que va aportar Boye que figuren en el sumari però que havien quedat excloses del text. “El més sorprenent és que aquestes converses es trobessin al procediment, no transcrites per la força actuant i es tracta de converses en les quals no només importa el que es diu sinó el que no es diu”, afirma en referència al fet que en cap moment González Rubio digui que els diners intervinguts no fossin seus sinó d’un tercer, i menys que fossin de Prado. “Això és realment rellevant i s’ha obviat al llarg del procediment. És inaudit”, lamenta.

Per tot plegat conclou que no existeix cap fet punible, que l’activitat de Boye se circumscriu a la pròpia del seu despatx. “Pretendre criminalitzar el treball d’un advocat, bé en funció de qui defensa o quins casos porta és un atac directe al dret a la defensa tan preciat per qualsevol societat democràtica i estat de dret”, alerta.

Les acusacions contra l’advocat es basen en declaracions de dos dels processats en la causa, el mateix González Rubio, que va derivar tota la responsabilitat del cas en l'advocat, i de Manuel Puentes Saavedra, que després de passar un any i set mesos a la presó, va aconseguir la llibertat provisional després d’incriminar Boye.

 

A la imatge principal, Gonzálo Boye en una imatge d'arxiu / Sergi Alcàzar