L'advocat Gonzalo Boye, responsable de la defensa de Josep Lluís Alay al cas Volhov, responsabilitza el jutjat número 1 de Barcelona, del qual és titular el jutge Joaquín Aguirre, de la filtració d'informació confidencial amb la qual s'ha alimentat la informació periodística sobre una suposada "trama russa" del procés. Boye reclama en un escrit que ha presentat aquest dijous al jutjat d'instrucció que, davant la gravetat d'aquests fets, s'enviï a repartiment el cas perquè ho investigui un altre jutjat.
A finals de gener, Aguirre va prorrogar una de les peces del cas Volhov que vincula el president Carles Puigdemont amb la suposada trama russa del procés. El jutge va argumentar que el 28 de desembre del 2023 havia rebut una carta anònima amb retalls de premsa elaborats per un equip internacional de periodistes en què s'explicava que Puigdemont havia rebut un emissari del president de Rússia, Vladímir Putin, unes hores abans que es votés el 27 d'octubre del 2017 al Parlament la declaració d'independència de Catalunya.
Filtració d'informació
A l'escrit presentat avui la defensa d'Alay denuncia que l'origen d'aquesta informació periodística és el contingut del telèfon d'un altre investigat al cas, Víctor Tarradellas, el mòbil del qual va ser requisat el 24 de maig del 2018, en el moment de la seva detenció, arran d'una investigació sobre subvencions de la Diputació de Barcelona. Detalla que després que la Guàrdia Civil va extreure el contingut del telèfon i el va lliurar al jutjat, "una còpia exacta de les dades" va ser proporcionada pel jutjat a tercers no relacionats amb la causa", que van examinar-ne el contingut. Tot seguit, un consorci internacional de periodistes va publicar informació confidencial extreta del mòbil, "oferint la seva pròpia interpretació de les dades", que es va acabar remetent al jutjat amb cartes anònimes.
La conclusió de l'escrit és que "utilitzant fons públics, el jutjat va desenvolupar la teoria de la suposada trama russa basada en aquestes cartes anònimes", alhora que les decisions judicials han anat alimentant la cobertura mediàtica d'aquesta suposada intervenció de l'entorn de Putin. La defensa d'Alay considera que, davant la gravetat dels fets, "constitutius presumptament de diferents delictes", caldrà enviar el cas al jutjat degà de Barcelona perquè un altre jutjat ho investigui, n'identifiqui els autors i estableixi les corresponents responsabilitats. "No podrà ser aquest jutjat el que investigui els fets", subratlla.
Més cartes anònimes
Al llarg de l'escrit, l'advocat retreu que la carta anònima en què es basa el jutjat "segurament, no és tan anònima com se'ns fa creure", però a més tampoc no és el primer cop que s'opera d'aquesta manera, atès que el 23 de gener del 2020, aquest mateix jutjat va rebre una carta/denúncia anònima —que en realitat, segons puntualitza, és fàcilment localitzable, atès que duia remitent—, sobre activitats de persones d'origen rus a Barcelona. Recorda que, a partir d'aquesta primera carta anònima, que inclou documentació dels anomenats Panama Papers, "es comença a construir el deliri" sobre possibles vinculacions de l'independentisme amb el govern rus, tot i que no aporta "cap connexió tangible, mínimament racional".
La denúncia detalla que el telèfon de Tarradellas va ser requisat el 24 de maig del 2018, quan va ser detingut en el marc de la investigació pel desviament de subvencions de la Diputació de Barcelona; que un any després, el maig del 2019, es va comissionar la Guàrdia Civil per a l'anàlisi del seu contingut; i que el mes d'agost d'aquell any es va emetre l'informe en què s'assenyalen dues converses, que no tenen res a veure amb el cas, però que podrien ser constitutives de delicte. Tot i no ser fets connexes amb la investigació, el jutjat va continuar la investigació en el mateix procediment —"com si això fos legal i possible", retreu l'escrit—. Amb aquestes converses, es va obrir la peça separada dos.
Apareix Putin
"Misteriosament, i seguint el que semblaria un pla d'incriminació prèviament traçat, és a partir de l'anàlisi d'aquestes converses, on apareix, per primer cop, referència a una sèrie de suposats contactes amb potencials enviats del president rus Vladímir Putin", afegeix el text, on s'inclou l'escrit de la Guàrdia Civil en què es parlava de la suposada oferta de suport rus als independentistes, amb finançament amb criptomonedes i l'enviament de soldats, tot i no poder identificar qui hi havia darrere d'aquests suposats contactes.
És a partir d'aquí que, segons afegeix, comença a nodrir-se el procediment de "suposats anònims basats en articles de premsa", els quals han estat elaborats a partir de dades reservades del procediment provinents del telèfon de Tarradellas i que, per tant, han sorgit del mateix jutjat; i a partir dels quals "aquest jutjat construeix una sorprenent persecució relativa a una suposada trama russa".
Filtració de dades confidencials
L'escrit denuncia -i n'aporta les proves- que el 21 de març del 2021, es va filtrar el contingut dels arxius i fa una anàlisi detallada de les dades, incloent-hi el fitxer HASH del disc —amb què queda registrada la intervenció policial, i que serveix per certificar que els arxius no han estat manipulats—. Tot plegat, segons l'escrit, "autentifica, inequívocament, que es tracta d'una còpia exacta de la còpia realitzada per la UDEF l'agost del 2018, que inclou el contingut íntegre del telèfon, amb calendari, contactes de l'agenda, trucades, missatges i ubicacions, entre d'altres.
Afegeix que, "per sorprenent que sembli", tot aquest contingut va quedar en mans d'un consorci internacional de periodistes, que va publicar els resultats de les seves investigacions el maig del 2022, la qual cosa forma part del material que es va rebre amb les cartes anònimes, a partir de les quals el jutjat ha estructurat "aquesta sorprenent investigació".
"La informació periodística, de la qual es nodreixen diverses publicacions i aquest procediment, conté un seguit d'informacions, xats i fotografies que han estat extretes inequívocament del referit disc que emmagatzemava el contingut íntegre del telèfon requisat al senyor Tarradellas", conclou el text, que es remet a les afirmacions fetes per la mateixa informació, on se citen prop de 200 pàgines de missatges d'aquest mòbil que formen part de la investigació i s'hi publiquen fotografies contingudes en aquest dispositiu.