El pols entre l'advocat Gonzalo Boye i la jutgessa María Tardón ha aterrat al Tribunal Constitucional. L'advocat, responsable de la defensa de Carles Puigdemont i dels polítics exiliats, ha presentat un recurs d'empara al TC i reclama mesures cautelars urgents davant l'accés massiu i indiscriminat a les seves comunicacions arran del cas per blanqueig de capitals pel qual l'investiga Tardón. Boye denuncia que l'entrada en el seus correus electrònics i a la informació del seu mòbil ha violat tant la reserva en la comunicacions amb els seus clients, com amb periodistes espanyols i estrangers i activistes de drets humans, implicats en casos oberts davant de diferents tribunals internacionals.

L’advocat argumenta que s’ha infringit el dret a la tutela judicial efectiva i el dret a un procés amb les degudes garanties en relació amb el dret de defensa i, finalment, el dret a la llibertat personal.

Mails i mòbil

La denúncia parteix de l'escorcoll al despatx de Boye, el 21 d'octubre del 2019, quan es va copiar la integritat del seu correu electrònic professional i es va bolcar tota la informació del seu mòbil. Tot plegat contenia dades de multitud de clients “les converses, missatges i documentació dels quals estan emparades pel secret professional”.

Amb això la jutgessa va obrir peça reservada el 30 d’octubre del 2019, però el passat mes de desembre es va aixecar aquest caràcter reservat. Boye va recórrer en contra d'aquest aixecament, però es va desestimar el recurs amb l’argument que s’havia identificat les comunicacions rellevants per al cas i s’havien exclòs la resta.

La defensa de l'advocat denuncia que la jutgessa per treure aquesta informació que considera rellevant “va accedir, llegir, estudiar i analitzar les comunicacions entre advocat/client i advocat/advocat de multitud de causes penals, moltes d’elles sub iudice, amb les vulneracions que això comporta, tot plegat sense perjudici que altres persones, funcionaris policials i dels jutjat que han tingut accés a tot el contingut dels correus i del mòbil".

Drets humans

L'escrit retreu que entrant de manera indiscriminada a aquesta informació, s’ha accedit a comunicacions molt anteriors als fets investigats i que afecten la feina de Boye amb ONGs, defensors de drets humans, periodistes i persones a les quals defensa a Espanya i a l’estranger. En aquest punt cita casos del Tribunal Europeu de Drets Humans, al Tribunal General de la UE i el Tribunal de Justícia de la UE, així com davant la Comissió Africana i la Cort Interamericana de Drets Humans. També es refereix de manera específica a les dades que afecten Puigdemont, i els consellers Toni Comín Clara Ponsatí, a les quals la jutgessa va accedir de manera "massiva i indiscriminada".

A més, “en accedir il·limitadament al seu telèfon mòbil i al correu electrònic s’ha afectat el secret professional de desenes de periodistes tant a Espanya com en altres molts països”, denuncia el text. De fet, considera que és tan greu aquesta entrada massiva a les comunicacions de Boye com si s’hagués fet a la inversa entrant en la de desenes de periodistes amb els quals mantenir comunicacions constants a Espanya i l’estranger.

 

Informació sensible 

El text adverteix que Boye treballa de fomar assídua amb casos “extremadament complexos a jurisdiccions tan delicades, en matèria de drets humans i llibertats públiques, com Argèlia, Guinea Conakry, Marroc, Egipte, Palestina, Síria, Irak, Djibouti, Etiòpia, Turquia, Gàmbia, Tanzània, Colòmbia, Perú, Mèxic, Panamà, Chile, etc, però totes aquestes comunicacions han quedat exposades “per una actuació vulneradora de drets fonamentals”.

Es pregunta si la jutgessa és conscient de què podria passar a qualsevol d’aquestes persones si les seves comunicacions són desvelades, si tant sols se sap que han estat en contacte amb Boye. “La gravetat de la intromissió és elevada i les conseqüències estan encara per veure”, adverteix, a més de referir-se a casos concrets, d’activistes i defensors de drets humans.

Acusació falsa

El text recorda que l’entrada i registre del despatx de Boye es basava únicament en la declaració d’un coprocessant, Manuel Puentes, la qual asseguren que és "absolutament falsa", com demostren les dades de què disposa la magistrada. L’escrit reitera les dades, que figuren en el sumari, que demostren la falsedat de les declaracions que l’incriminen i retreu que “saber que Puentes Saavedra mentia era senzill i era d’obligada comprovació”.

Amb aquests indicis es va incautar els correus electrònics de l’advocat entre el 2010 i 2019, sense cap limitació, en comptes d’acotar-ho al període investigats, de fets ocorreguts el 2017, i la integritat de les dades del telèfon mòbil, sense limitació de clients, casos, dates, persones... 

Per tot plegat reclama que s’anul·li l’aixecament de la peça reservada sobre els correus i el mòbil de l’advocat i la declaració que s’ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva i el dret a un procés amb les degudes garanties, reclama el retorn de les còpies que s’ha fet del correu i el mòbil, la identificació de les persones que han tingut accés als dispositius i continguts, la destrucció de qualsevol còpia i l’exclusió d’aquestes dades del procediment. Així mateix reclama mesures cautelars urgents, entre les quals el tancament de la peça separada que conté les dades i la prohibició d’accés a la informació que conté.

Així mateix, l’escrit reclama al TC que es pronunciï per “delimitar l’abast que el secret professional d’advocats, defensors i activistes de drets humans i periodistes ha de tenir en relació amb la investigació d’un presumptes il·lícit penal”. "Com es garanteix el secret de les comunicacions i el secret professional si no hi ha una norma clara?", es pregunta.

 

A la imatge principal, l'advocat Gonzalo Boye en una imatge d'arxiu / Sergi Alcàzar