Nova carregada de la defensa de Josep Lluís Alay -i de Carles Puigdemont- contra la decisió del jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, d’investigar el cas Tsunami com un delicte de terrorisme. L’advocat Gonzálo Boye ha presentat un nou escrit a l'Audiència contra la resolució del passat 27 de novembre del jutge García-Castellón en què ordenava noves diligències davant d'organismes espanyols i internacionals, entre els quals l’OTAN. La defensa d’Alay adverteix que la investigació es troba en una "situació estrafolària" i reclama al jutge que recondeixi el cas a una via de legalitat, la qual cosa obligaria, segons l'advocat, al sobreseïment de les actuacions o a la seva inhibició a favor dels tribunals territorialment competents per abordar uns fets que s'estan investigant "de forma prospectiva".

“Qualsevol altre alternativa ens portarà a un escenari més pervers que l’actual i a un dispendi indegut de diners i recursos públics, quantificables, que res de bo parlen de com s’administra la justícia quan es tracta de persones que formen part d’un Grup Objectivament Identificable de Persones”, adverteix l’escrit en referència a la descripció que encunyar el TJUE en una sentència sobre els líders del procés.

L’escrit presentat avui a l’Audiència denuncia que la investigació del jutge està incomplint de manera sistemàtica les directrius europees, tant pel que fa les noves diligències que ara reclama, com en el tractament de les víctimes de terrorisme; destaca, a més, que s’està posant ciutadans d’un altre estat membres de la UE davant d’una situació no desitjada ni prevista, que està comportant “assetjament” als familiars del ciutadà francés mort durant les protestes a l'aeroport de El Prat. La defensa, a banda d’insistir en responsabilitzar el jutge d’un ús indegut de recursos públics per finalitats "alienes a qualsevol procés penal", denuncia també “desviació de poder incompatible amb el previst a l'article 9.3 de la Constitució" i “ús poc ètic d’uns fets lamentables que disten molt de ser un assassinat terrorista”.

Assetjament a la família de la víctima

L’escrit recull unes declaracions a la premsa de la filla del ciutadà francès que va morir durant les protestes de Tsunami a l’aeroport de El Prat, on adverteix que el seu pare va morir per un problema al cor i expressa el convenciment que se’ls està utilitzant per interessos polítics. Igualment es fa ressò de les paraules de l’advocat de la família que amenaça amb una denúncia per assetjament, després que el cas ja va quedar tancat fa quatre anys.

Boye retreu que, després que en aquests quatre anys “s’ha fet de tot menys investigar els fets” pels quals ara es pretén una investigació per terrorisme, s’ha entrat en “una dinàmica generadora d’indeguda despesa pública", acordant sense cap fonament i vulnerant drets fonamentals l’emissió d’ordres europees d’investigació “sense que cap sigui pertinent, ni útil, ni necessària sinó, més aviat, del tot estrafolàries".

El text denuncia que aquesta petició no és ni necessària ni proporcionada, tal i com marca la directiva europea, i que es fa sabent les raons per les quals va morir el ciutadà francès, per la qual cosa denuncia que “s’estaria abusant d’un mecanisme de cooperació jurídic-penal.

Parer de França

Igualment denuncia que durant aquests quatre anys no s’ha aplicat a la família del ciutadà mort les disposicions sobre protecció, suport i drets de les víctimes del terrorisme, i que no s’ha fet perquè “la família del Sr Scherzinger mai va ser considerada víctima del terrorisme perquè sempre s’ha sabut que no estem davant d’actes terroristes”.

El text mostra interès per conèixer el parer de les autoritats franceses, tant pel que fa la conceptualització que el jutjat fa d’una manifestació ciutadana persistint en "aquest intent de criminalitzar l’exercici de drets fonamentals", com pel fet "se'ls hagi mantingut en la ignorància sobre el fet que, ara, es pretén transformar una mort fortuïta en un assassinat terrorista i que d’això en sigui víctima un ciutadà francès, la família del qual, per espai de més de quatre anys se l’ha privat de qualsevol dels drets reconeguts”.