La defensa de l’advocat Gonzalo Boye ha presentat a l’Audiència Nacional un escrit de més de 500 pàgines en què demostra amb diferents informes pericials la impossibilitat que existissin les reunions que se li atribueixen amb José Ramon Prado, narcotraficant conegut com a Sito Miñanco, i Manuel González Rubio, i en les quals es basen les acusacions contra ell per un delicte de blanqueig de capitals. En l'escrit de conclusions provisionals, Boye, conegut per ser el responsable de la defensa del president a l'exili, Carles Puigdemont, reitera la vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties després que es van registrar el seu despatx i el seu domicili i es van requisar els seus dispositius electrònics i mòbils per descarregar informació que anava més enllà d'aquest cas. L'advocat denuncia que s'ha fet una investigació prospectiva i general contra ell.
La causa contra Boye es remunta al febrer del 2017, quan Manuel González Rubio li va encarregar recuperar 889.620 euros de la seva propietat que li havien estat requisats a l’aeroport de Barajas. Això va provocar un procediment per blanqueig contra González Rubio, que assegurava que els diners els portava a Colòmbia per posar en marxa una empresa de seguretat. No obstant, l’acusació sosté que els diners eren de José Ramón Prado Bugallo. Per contra la defensa de Boye aporta totes les converses intervingudes en què González reconeix que els diners són seus.
Alliberat l'encausat que l'incrimina
La incriminació contra Boye per un delicte de blanqueig va ser resultat de les declaracions de dos dels investigats en aquest cas. De fet, un dels qui va declarar en contra seva, Manuel Andrés Puentes, estava empresonat i va quedar en llibertat pocs dies després de la seva declaració, tot i que existeixen evidències que apunten que podria haver participat en un assassinat a Colòmbia. En aquest sentit, l’escrit de la defensa subratlla que quan se li va demanar si membres de la Policia havien comunicat amb ell a la presó i li havien proposat modificar la seva declaració a canvi d’obtenir la llibertat, Puentes es va limitar a exercir el dret a no contestar. Després va ser González Rubio qui també va canviar la seva versió per incriminar Boye.
Això no obstant, en l'escrit de conclusions provisionals la defensa de Boye nega les acusacions demostrant a través dels geolocalitzadors dels telèfons que no van existir les reunions que Saavedra i González asseguren que van mantenir, junt amb Prado, amb Boye al seu despatx professional a Madrid. Els geolocalitzadors demostren que Prado estava a Algecires, González a Colombia, mentre que Puentes era a Madrid però en cap moment va coincidir al mateix lloc amb Boye.
Procés sense garanties
L'advocat recorda la seva petició de nul·litat per vulneració de drets fonamentals. En concret, denuncia vulneració al dret a un procés amb les degudes garanties, com a conseqüència d'una investigació prospectiva i la vulneració del dret a la intimitat i a l’entorn virtual, atès que es van registrar la seva vivenda i despatx professional, els seus dispositius electrònics i el seu telèfon mòbil per saber en quins altres procediments o expedients havia intervingut davant de la Secretaria General del Tresor, encara que no tinguessin res a veure amb el procediment que s’investigava.
“Es va inspeccionar absolutament tot, sense discriminar aquelles dades que poguessin tenir relació amb la present causa”, especifica el text, alhora que denuncia que les interlocutòries amb què es va accedir als seus dispositius no concretaven l’abast del registre. El fet que el bolcat de dades superés l’àmbit de la causa que s’investigava fa concloure la defensa de Boye que l’objectiu era una investigació prospectiva contra ell, en tots els àmbits, íntim i personal i professional.
Causa general
L'escrit detalla que, sense cap justificació es van requisar els seu correus electrònics entre el 2010 i el 2019 i totes les dades del seu mòbil professional, que es remunten a abans del 2010, i ho atribueix a “una causa general” contra ell. Això va portar a la vulneració del seu dret a un procés amb les degudes garanties, però també a la vulneració del secret professional, que va afectar tercers que són, la major part, els seus clients.
Denuncia també la vulneració del dret a un procés just i equitatiu, atès que es van utilitzar documents de la seva estratègia de defensa per actuar contra ell. Segons denuncia l’escrit, “l’informe realitzat per la UDEF és, en realitat, un contra informe dirigit a combatre la línia de defensa del lletrat Gonzalo Boye”. A més, demostra que la seva estratègia de defensa va estar també a l’accés de la magistrada instructora, el fiscal i les defenses dels altres dos acusats, que l’han incriminat.
Imparcialitat de la jutja compromesa
A partir d’aquí l’investigat González Rubio va poder construir el relat incriminatori contra Boye, afegeix, utilitzant la informació que aquest havia elaborat per a la seva defensa per desarticular els seus arguments, amb la qual cosa un document elaborat per la defensa acaba transformat en una evidència incriminatòria.
Pel que fa el jutge, denuncia que el seu accés als documents de la defensa de manera indeguda constitueix una violació del dret de defensa i compromet la imparcialitat judicial. La defensa denuncia igualment la vulneració del dret a no ser jutjat dos cops pels mateixos fets, atès que ja existeix una sentència del TSJM sobre els fets que investiga aquesta causa.