Gonzálo Boye explica en el seu darrer llibre, Así están las cosas, que va ser jugador de rugby. I aquest fet no és tan anecdòtic com pot semblar a primer cop d'ull perquè, segons confessa, aquest esport el va entrenar en la feina en equip. "No es pot jugar a rugby individualment", argumenta. I com en el rugby, en la feina de Boye el seu equip és clau, començant per la seva companya Isabel Elbal, que aquest dimecres assistia a les cotxeres de Sants a l'acte de presentació del llibre.
Aquest advocat, nascut fa 55 anys a Xile, s'ha dedicat des del 2018 a placar les ofensives més contundents que l'Estat ha plantejat contra noms claus del procés independentista i aquest pols l'ha convertit en un nom essencial sense el qual no s'entendria els darrers anys de la història del devenir polític de Catalunya.
Al capdavant de la defensa de Carles Puigdemont i del president de la Generalitat, Quim Torra, ha demostrat una sorprenent capacitat per tensar l'enfrontament amb la justícia espanyola i per passejar la denúncia sobre la situació a Catalunya per tota Europa.
Gonzalo Boye en un moment de l'acte a les cotxeres de Sants / Maria Contreras
Aquest vespre les Cotxeres de Sant s'han omplert tant com es podien omplir enmig d'una pandèmia. Amb les cadires curosament alineades amb distàncies de seguretat i tots els rostres coberts amb mascareta. A les primeres files, el conseller Jordi Puigneró, i el vicepresident del Parlament, Josep Costa, junt amb la diputada al Congrés Laura Borràs i el diputat al Parlament Francesc Dalmases i el cap de l'Oficina del President Puigdemont, Josep Alay.
En conversa amb el director de ElNacional.cat, José Antich, Boye ha abordat alguns dels episodis que es narren en el seu llibre. Els moments més satisfactoris, que li han permès veure Puigdemont intervenint al Parlament Europeu davant de la cancellera alemanya, Angela Merkel, però també situacions complicades, com la imatge dels policies espanyols que esperaven a territori francés el 2 de juliol que Puigdemont i Toni Comín creuessin la frontera amb Alemanya per detenir-los abans de prendre possessió de l'escó d'eurodiputats. Finalment, no van travessar la ratlla, amb tot el cost que això, confessa, va comportar.
L'arma secreta
El llibre mostra el vessant més personal de l'advocat, l'afició per la cuina, per organitzar barbacoes, i també alguns dels seus secrets professionals com Cekpet, un "jurista de raça", el nom del qual no desvela i al qual es refereix amb aquesta paraula russa que significa espia. Cekpet l'ajuda a trobar el desllorigador dels problemes jurídics més complexes, és la seva "arma més secreta i valuosa".
L'acte ha permès escoltar algunes valoracions sobre la situació que es viu a Catalunya, com el convenciment que "el problema català no es resoldrà sense diàleg però probablement tampoc no es resoldrà en aquella mesa de diàleg [entre l'Estat i Catalunya]".
Per l'advocat, la situació que es viu a Catalunya demostra que "la transició no és només un procés incomplert sinó fallit" i posa com a exemple el funcionament de la Junta Electoral Central, "on hi ha gent que al matí signa recursos d'un partit polític i a la tarda cobra d'aquell partit polític".
Pagar un preu
Boye conclou el llibre exposant el convenciment que finalment haurà de pagar per "haver defensat el dret del poble català a decidir el seu futur". Així ho demostren els atacs que ha rebut mediàtics, judicials però també accions vandàliques contra el seu despatx.
Aquesta també ha estat la seva darrera reflexió a l'acte. "Un a la vida ha de ser capaç de veure l'autobús que l'atropellarà abans que surti de la cotxera", ha ironitzat des de la certesa que l'autobús arribarà en un moment o altre: "He exercit el meu treball amb honestedat i he exercit el dret de defensa com crec que s'ha d'exercir. Això té un preu? L'hauré de pagar. Jo seguiré exercint amb el cap alt, sens dubte". Tota una declaració d'intencions que el públic ha acollit amb un llarg aplaudiment.