El president a l’exili Carles Puigdemont podrà tornar a Catalunya “molt abans del que la gent es pensa”. Així ho ha assegurat el seu advocat Gonzalo Boye quan només falta un dia per la vista a Luxemburg sobre els prejudicials del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El lletrat creu, de fet, que la causa judicial per extradir el líder de Junts per Catalunya “quedarà resolta en els pròxims mesos”. Ara bé, ha evitat pronosticar si això vol dir que Puigdemont podrà tornar a trepitjar l’Estat espanyol a finals d’aquest any. De totes maneres, Boye ha assegurat que ell i el president a l’exili afronten amb “tranquil·litat” l’audiència judicial que comença aquest dimarts davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que tindrà l’objectiu d’examinar les preguntes prejudicials fetes pel Tribunal Suprem.
En una entrevista a l’ACN, l’advocat de Carles Puigdemont ha carregat durament contra el jutge Pablo Llarena, ja que el magistrat “no vol assumir que la causa contra els exiliats està plena d’errors”. És per tot això que Boye alerta que la justícia espanyola es posarà a prova a Luxemburg, i que allà es demostrarà “si les euroordres es regeixen pels drets fonamentals” o si es tracta merament d’una persecució política als líders de l’independentisme. S'espera que la Comissió Europea aporti la seva opinió sobre com s'ha d'interpretar la decisió que regula el sistema europeu d'extradició pel que fa a l'anàlisi dels drets fonamentals, una de les preguntes principals del jutge Llarena. "La CE no està gaire còmoda perquè està navegant entre dues aigües, entre el dret de la Unió i satisfer els interessos de l'estat espanyol", opina Boye, que anticipa una posició poc favorable i "incoherent" de l'executiu comunitari.
La intenció d’Espanya en aquest procediment és aconseguir que Carles Puigdemont pugui tornar a l’Estat espanyol per ser-hi jutjat. Volen que se l’extradeixi pels fets del referèndum de l’1-O, fins a finals del 2017, quan va exiliar-se a Bèlgica. Després d'un parell d'intents fallits, el Tribunal Suprem va reactivar les euroordres contra ell i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig a la tardor del 2019, un cop ja hi havia sentència contra els seus companys de govern. També contra la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
Dimarts a les nou del matí, la sala gran del TJUE, formada per quinze jutges i un advocat general, escoltarà les posicions de les parts i les interrogarà. A part de la defensa dels exiliats, de l'Estat espanyol, del belga i Vox com a acusació particular, Polònia i Romania també s'han personat al cas i defensaran la posició espanyola. El magistrat del Suprem va enviar al TJUE fins a set preguntes prejudicials on qüestiona que Bèlgica rebutgés l'extradició de Puig perquè veia un risc de vulneració dels drets fonamentals. En concret, del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència.