Sense descans. Gonzalo Boye, advocat de Josep Lluís Alay, ha presentat un nou escrit, aquest cop a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, per tal que revoqui la resolució del jutge Manuel García-Castellón d’elevar la causa de Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem a fi que investigui el president Carles Puigdemont perquè té un aforament especial, ja que és diputat al Parlament Europeu, tal com va acordar el 21 de novembre passat, on també citava l’aforament del diputat d’ERC al Parlament català, Rubén Wagensberg, inclòs amb els altres deu investigats per terrorisme, com la secretària d’organització d’ERC, Marta Rovira.
Al recurs d'apel·lació, presentat aquest dimarts i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, Boye afirma que “els fets no són constitutius de delicte” i que ordeni l’arxivament de la causa. I, si no ho considera, que descarti el delicte de terrorisme i derivi el cas a un jutjat d’instrucció de Barcelona, on van passar els fets, tal com ja va exigir la Fiscalia. El penalista sol·licita a l’Audiència que faci una vista per debatre tots aquests extrems. Precisament, aquest dimarts Boye ha presentat tota una bateria de preguntes al titular del Jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional perquè aclareixi tota la investigació feta a Tsunami Democràtic i les persones investigades en secret.
Despesa pública indeguda
Al recurs, l’advocat d’Alay denuncia obertament que el jutge García-Castellón, amb la investigació de Tsunami, està duent a terme “una despesa pública indeguda” i està emprant “instruments juridicopenals de manera indeguda, que l’Estat ha posat a disposició de jutges i tribunals”. Boye es refereix que el jutge de Tsunami està investigant fets ja investigats i jutjats, la qual cosa no és legal.
En concret, es refereix que ha reactivat la investigació de la mort d’un ciutadà francès, quan un jutjat de l’Hospitalet ja va dir que “no era delicte” i que la seva mort quan es trobava a l'aeroport del Prat va ser per causes naturals, i les autoritats competents ja van afirmar el 2019 que no tenien cap relació amb la manifestació massiva contra la sentència del procés. "L'arxivament és causa jutjada, segons el Tribunal Constitucional”, alerta Boye. També posa l’exemple de fins a vuit casos de manifestants jutjats, la majoria a l’Audiència de Barcelona, per haver participat en manifestacions de Tsunami, com la del camp del Barça, el 18 d’octubre del 2019.
La prejudicial al TJUE
Les defenses, i més obertament Junts i ERC, han denunciat que el jutge García-Castellón ha intentat torpedinar els acords amb el PSOE per aprovar una llei d’amnistia a polítics i ciutadans pel procés. Conegut l’esborrany de la proposta de llei de l’oblit, es detalla que es poden incloure els delictes de terrorisme si no hi ha morts ni lesions de gravetat, i per això s'afirma que el jutge ha forçat la inclusió del ciutadà francès, malgrat que aquest cap de setmana la seva filla ha demanat no fer partidisme amb la seva mort. “És una investigació artificiosa”, sosté Boye sobre la causa de Tsunami. I hi afegeix que si el jutge de l’Audiència Nacional vol consultar amb una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si els delictes de terrorisme poden ser amnistiables —mesura que s’interpreta que s'adoptaria per endarrerir l'entrada en vigor de la llei—, això “portaria a una situació vergonyosa i exposaria les vergonyes d’aquest procediment davant la justícia europea”.
A les 79 planes del recurs, l'advocat d'Alay i Puigdemont també denuncia que s'ha vulnerat la tutela judicial efectiva dels encausats, que el Suprem no és el tribunal per investigar Puigdemont ni Wagensberg "perquè cap llei no ho diu", que les imputacions són genèriques, fet il·legal, i recorda resolucions del Suprem, però també del TJUE i del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein, quan el 12 de juliol del 2018 va descartar l'acusació de rebel·lió vers Puigdemont davant els fets que li imputava l'estat espanyol. El tribunal alemany declarava que els fets eren duts a terme en un context polític, no penal, i només acceptava lliurar el president a l'exili pel delicte de malversació de fons, i el jutge Pablo Llarena ho va rebutjar.