La Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem (TS) ja analitza i delibera els recursos presentats per l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, contra la revisió efectuada pel jutge Pablo Llarena sobre el seu processament després de l’entrada en vigor de la reforma penal. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha reclamat aquest dijous al tribunal que es revoqui el processament del jutge Pablo Llarena contra els seus clients, que se n’anul·li l’ordre detenció i captura nacional, en virtut de la condició d’immunitat, ha pregat “reconduir el procediment” atesa “la nova realitat jurídica” que ha provocat la reforma del Codi Penal i, en aquest nou context, ha demanat que es torni a demanar un suplicatori al Parlament Europeu.

“Un embolic processal”. Així és com ha definit Gonzalo Boye l’escenari en què es troba el cas. La tesi que ha defensat el lletrat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, és que s’ha de tornar a la casella de sortida tenint en compte que, amb la nova normativa penal en vigor, els delictes han canviat. “Ningú ha generat l’actual marc jurídic i, arribats a aquest punt, s’ha de posar sentit comú i intentar que el procediment judicial torni a un canal que sigui sostenible”, ha argumentat Boye buscant la sintonia amb el tribunal, a qui ha definit la reforma penal “de tècnica penosa”.

 

En aquest context, doncs, ha deixat clar que la interlocutòria de processament de març de 2018 ha quedat "obsoleta i inoperativa”, “desfasada i no és vàlida”, sabent que la sentència del procés del 2019 va condemnar els líders independentistes per sedició i no rebel·lió i, d’altra banda, per la reforma legislativa que va derogar la sedició. En aquest cas i d'acord amb aquesta aparent contradicció, ha urgit als tres magistrats que tornin a demanar un altre suplicatori al Parlament Europeu per determinar si se’ls pot aixecar la immunitat i jutjar-los segons els nous delictes. “L’anterior suplicatori estava vinculat als delictes de malversació i també al de sedició avui derogat pel govern”, ha resseguit per continuar defensant que s’han de revocar les dues interlocutòries —la de gener i la de març de 2023— en què el jutge instructor Pablo Llarena reinterpretava els delictes pels quals es processava els independentistes.

Davant de la sala, l’advocat ha demanat fer aquest moviment, “adaptar el processament”, sigui quin sigui el resultat de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la validesa de la immunitat dels eurodiputats de Junts, Puigdemont, Comín i Ponsatí. “Podem avançar-nos i resoldre aquest embolic legal creat pels polítics, podem fer-ho aquí i ara, simplement és qüestió d’aplicar el dret vigent”, ha adduït. Sobre l’exconsellera d’Ensenyament, a qui han processat només per desobediència, la defensa ha insistit que els fets que se li imputen han prescrit 5 anys després del 2017. ´És una situació clara”, ha sentenciat.

Puig reclama que desaparegui la malversació

Al seu torn, l’advocat de Puig, Miquel Sàmper, ha reclamat a la sala d’apel·lacions que “decaigui el processament de malversació” contra el seu client amb la vista posada "al retorn del exiliats". En aquest punt s’ha basat en dos fets. Per un costat, s’ha defensat a partir de la sentència del procés, en què s’hi indicava que Unipost —l’empresa que va repartir notificacions als integrants de les meses electorals del referèndum de l’1 d’octubre— va encarregar al Departament de Cultura la distribució, però que mai es va efectuar cap pagament. Si Llarena el processa igualment, la defensa de l'exeurodiputat creu que se li hauria d'aplicar el tipus més lleu i "en cap cas hauria d'excedir dels 4 anys de presó".

Al marge d’això, Sàmper ha recordat que la citada companyia "no ha generat ni podrà generar” cap despesa en relació amb el Departament de Cultura que dirigia Puig perquè, ha subratllat, l’empresa està en concurs de creditors. Sàmper també ha recordat que, arran del decret de convocatòria del referèndum, “no existia cap obligació contreta” amb la Conselleria de Cultura. Per acabar, també ha insistit que el Suprem no és el competent per dirimir el cas, sinó que s’hauria de portar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat critiquen l’actitud dels independentistes

Al seu torn, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han atribuït als independentistes els canvis que hi ha hagut en el processament i els han retret que, en els últims 5 anys, “hagin eludit sotmetre’s a la justícia”. “Per les defenses se’ns diu que no som culpables, els togats, d’estar aquí amb totes les circumstàncies sobrevingudes. Discrepo perquè, si som aquí, cinc anys després, és perquè els recurrents no s’han sotmès a la justícia”, ha assegurat la representant jurídica de l’Estat, Rosa María Seoane, que ha recordat que si “processalment estem congelats”, recordant que ni tan sols han prestat declaració indagatòria, és perquè els encausats “han eludit sotmetre’s a la justícia”. En contraposició, l’advocada de l’Estat ha recordat que, en el marc del procés judicial en curs, ja s’han dictat sentències a la justícia espanyola i europea.

En aquesta línia, el fiscal Javier Zaragoza s’ha negat a demanar un altre suplicatori perquè, ha afirmat, van aconseguir la condició d’eurodiputat més tard del processament. A més, ha dit que l’”empantanegament processal” no ha estat culpa “ni de l’instructor ni de la Fiscalia ni de l’Advocacia", sinó que “ha sigut obra dels recurrents”. Segons la seva versió, els processats han recorregut fins a l’última coma, però a la vegada no s’han presentat davant dels tribunals espanyols. Per la seva banda, l’acusació popular exercida per Vox també ha reclamat al Suprem que acusi pel nou delicte de desordres públics agreujats que l’instructor va descartar inicialment.

A l’espera de la decisió ferma i possibles euroordres

Feta aquesta vista, la sala d’apel·lacions deliberarà i emetrà una decisió ja ferma sobre els delictes pels quals es processa els líders independentistes. Se sabrà, per tant, per quins delictes reclama la justícia espanyola Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Rovira. Amb base a les conclusions d’apel·lació, Llarena podria emetre una altra euroordre contra ells, encara que abans de fer-ho haurà d’esperar la determinació que prengui el TGUE el 5 de juliol.

La revisió arran de la reforma del Codi Penal

El jutge Llarena, el 12 de gener, va revisar els casos de Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, arran de la reforma del Codi Penal, pactada pel govern central i ERC, que va derogar el delicte de sedició i va modificar el de malversació. En el cas de l’expresident, l’instructor va substituir la sedició per desobediència i va mantenir el processament per malversació agreujada, mantenint la mateixa petició d’anys de presó. Sobre això, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van mantenir a l’uníson que, al marge de malversació i desobediència, també se l’hauria de perseguir per desordres públics agreujats.

En aquest sentit, Llarena es va ratificar en el processament en descartar un primer recurs de Puigdemont i va desestimar les al·legacions de les acusacions —Fiscalia i Advocacia de l’Estat—. Una segona impugnació de la defensa de l’expresident català ha propiciat la vista d’aquest dijous en fase d’apel·lació, en la qual els tres magistrats decidiran en els pròxims dies si esmena o ratifica la proposta penal de Llarena.

Els tres magistrats d’apel·lació: Magro, de Porres i Polo

La Sala d’Apel·lacions de la Sala Segona del Tribunal Suprem que està revisant els recursos està formada pels magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo. Amb tot, aquest tribunal no pot estar conformat pels jutges que van condemnar els líders del procés independentista. Arran de la reforma del Codi Penal, el mateix tribunal també va revisar les penes i va acordar condemnar per desobediència i malversació agreujada els polítics independentistes que en un primer moment havien estat sentenciats per sedició i malversació. D’aquesta manera, Manuel Marchena i els seus companys van descartar també els desordres públics agreujats.

La resolució del TGUE, a la vista

La vista d’aquest dijous ha tingut una data futura en el calendari: el 5 de juliol. És el dia en què el Tribunal General de la Unió Europea dictaminarà sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats de Junts. S’analitzarà l’actuació de la comissió parlamentària d'Afers Jurídics que va accedir al suplicatori demanat pel jutge Llarena per aixecar-los la immunitat. La defensa de l’exili sosté que el president de la comissió, Adrián Vázquez, eurodiputat de Cs, va actuar amb manca d’imparcialitat. L’exili demana l’anul·lació d’aquest suplicatori.