L’advocat Gonzalo Boye ha demanat al Tribunal Suprem que revoqui la resolució del jutge Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia al president a l’exili, Carles Puigdemont, i que deixi sense efecte l’ordre de la seva detenció a l’Estat espanyol, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest dijous. L’instructor de l’1-O va argumentar, en la resolució del 10 de setembre passat, que mantenia el seu raonament, de l’1 de juliol, que Puigdemont es va enriquir amb l’organització de l’1-O i, per tant, no li pot aplicar la norma de l’oblit penal, com tampoc als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, perquè la llei exclou la seva aplicació en els delictes de malversació quan hi ha un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Boye qualifica la interpretació del jutge Llarena “d’excèntrica”, així com “extensiva, arbitrària i contra reo” i que ha prioritzat “la voluntat del magistrat a la del legislador”.
“Sembla obvi que el propòsit d'enriquiment al qual es refereix el legislador ha de ser entès en el seu sentit literal i restringit: un increment tangible, directe i material del patrimoni personal, derivat del desviament de cabals públics al patrimoni personal”, manifesta el penalista en el recurs d’apel·lació. L'advocat demana al Suprem celebrar una vista oral per exposar els seus arguments i saber quins magistrats formaran el tribunal que resoldrà el seu recurs d'apel·lació. Si la sala penal del Suprem denega aplicar l'amnistia a Puigdemont, llavors ja podrà presentar recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
"Anhel notori de supervisar la captura de Puigdemont"
En l’escrit, Gonzalo Boye acusa el jutge Llarena de retardar la seva resposta als recursos dels polítics de Junts fins al setembre, però que va suspendre les seves vacances el 8 d'agost, "amb l'anhel notori de supervisar la captura de Puigdemont" a Barcelona i que, al final i en paraules del magistrat, "va ser un fracàs policial". Precisament, d'aquesta operació policial, el jutge Llarena ha demanat, aquest dijous, que s'investigui per part de jutjats de Barcelona si hi ha responsabilitats dels mossos i autoritats que el van acompanyar, mentre la Fiscalia Superior de Catalunya ha descartat que cometessin cap delicte.
Un acte polític no patrimonial
En el recurs, Boye assegura que el jutge Llarena intenta confondre conceptes penals i equiparar enriquiment a ànim de lucre. Recorda que la mateixa sala penal del Suprem, a la qual pertany Llarena, va descartar l’enriquiment als investigats de l’1-O, i situava la seva infracció en l’ànim de lucre no en la modalitat d'enriquiment sinó contra l'administració per haver usat fons públics per a un destí no aprovat.
"La resolució tracta d'igualar actes privats d'enriquiment personal amb una activitat política col·lectiva. Els fons, d'haver estat de titularitat pública, no es van utilitzar per a fins personals o privats, sinó per a una causa política que, encara que declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional, no buscava l'enriquiment personal dels afectats. Insistim: l'organització del referèndum va ser un acte polític, no patrimonial", manifesta Boye, alhora que insisteix que en l'actuació de Puigdemont i la resta de membres del seu Govern el 2017 "no va haver-hi delicte". D'aquesta forma, el penalista desmunta la comparació feta pel jutge Llarena, que equiparava les suposades despeses personals d'una associació judicial en un viatge amb l'organització de l'1-O.
L'advocat de Puigdemont reitera que "l'excèntrica interpretació" del jutge Llarena "es basa en un arbitrari enteniment del concepte de propòsit d'enriquiment que es refereix la Llei orgànica 1/2024, el qual s'estén fins a l'absurd amb l'indissimulat propòsit de torçar la voluntat del legislador i, així, excloure Puigdemont de l'àmbit d'aplicació de l'amnistia". Hi raona que la resolució feta pel jutge del Suprem "amplia el concepte d'enriquiment, afirmant que no sols inclouria l'increment directe del patrimoni personal, sinó que també abastaria qualsevol altre benefici o avantatge personal de caràcter patrimonial, pretenent atribuir al legislador l'equiparació del propòsit d'enriquiment a la definició jurisprudencial de l'ànim de lucre, la qual cosa no hi ha dubte que no és sinó la voluntat del magistrat instructor, enfront de la del legislador".
"Preocupant desconeixement del Dret de la Unió"
El penalista també retreu al jutge Llarena que ara argumenti que l'1-O podria afectar els fons de la Unió Europea. "El magistrat, com ha estat habitual al llarg dels anys d'instrucció de la causa, no ha deixat passar l'ocasió, una vegada més, per a demostrar un preocupant desconeixement del Dret de la Unió, que evidencia novament en la resolució impugnada", afirma Boye, que sosté que si realment l'organització del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya hagués afectat fons de la Unió, la competent per investigar-ho seria la Fiscalia Europea, que mai ha demanat res, en lloc del jutge Llarena.
Per tot això, Gonzalo Boye demana al Suprem que comparteixi el criteri de la seva companya Ana Ferrer, que va fer un vot particular en el qual assegurava que es deixava sense efecte la llei d'amnistia i la voluntat del legislador amb el retorçat argument que va usar la sala, presidia pel jutge Manuel Marchena, per descartar aplicar l'amnistia als líders condemnats per malversació l'1-O Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.