Nova carregada de Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, contra el jutge instructor Pablo Llarena. Boye retreu que Llarena persegueix Puigdemont només amb el suport de l'acusació de Vox, atès que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, davant de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, han demanat el sobreseïment lliure del cas contra el polític exiliat. L'advocat, que reitera els arguments sobre el que descriu com la "grotesca arbitrarietat" de la decisió de jutge de no aplicar l'amnistia, retreu que Llarena ha declarat Puigdemont en rebel·lia i ha dictat ordre de detenció contra ell sense donar-li oportunitat de comparèixer com si va fer la també instructora del Suprem Susana Polo al cas Tsunami.

D'aquesta manera, Boye construeix el recurs de reforma contra la decisió de l'1 de juliol de Llarena de no aplicar l'amnistia i mantenir l'ordre de detenció contra Puigdemont, així com contra els consellers Toni Comín i Lluís Puig. "Aquest procediment se sosté, únicament i exclusivament, en virtut de les pretensions d'un partit polític [Vox] que acusa un rival polític d'uns fets que no només han mancat sempre de qualsevol rellevància penal, sinó que, a més, són actes compresos dins de l'àmbit objectiu de la citada llei orgànica", assegura la defensa de Puigdemont. Aquest fet és, segons assegura, el que explica la decisió del jutge de limitar l'ordre de detenció a l'àmbit estatal perquè "amb aquest suport exclusiu, sap que resulta inviable l'emissió d'una ordre europea de detenció i entrega que resultaria, des de tota perspectiva, inviable".

Objectiu: "Tancar Puigdemont"

Després de fer repàs de les diverses mesures adoptades pel jutge amb les quals s'ha anat modificant tant els fets com el dret aplicable a cada cas, Boye sentencia que resulta "clar i manifest" que l'objectiu de Llarena és "tancar a la presó" Puigdemont "sense importar les circumstàncies del cas ni de l'afectat" ni intentant altres mesures menys contundents, amb la qual cosa vulnera, segons assegura, el principi de proporcionalitat que ha de regir aquesta mena de mesures privatives de drets fonamentals.

Boye sosté que l'evolució que ha experimentat el cas hauria d'haver obligat el jutge a dictar una nova resolució de processament que establís de manera concreta i precisa els fets que s'investiguen i les normes aplicables. "No és assumible que ningú hagi de seguir una sort de camí de molles, a l'estil de Hänsel i Gretel, per poder conèixer els fets concrets pels quals se'l declara processat", retreu, a més d'advertir que aquesta manera de procedir atempta contra el dret de defensa i el dret a un procés amb garanties i a la tutela judicial efectiva. 

Contrast amb Polo

Assegura que el jutge no ha complert les normes relatives a una resolució de rebel·lia i retreu a Llarena que utilitza la llei processal com una "referència difusa", com si existís un cos normatiu general i un altre d'específic per a Puigdemont. Assegura que cada cop que es modifica la interlocutòria de processament fins arribar a la situació actual, molt diferent de la interlocutòria del març del 2018, cal reiniciar el procés mitjançant el qual s'intenta la notificació de l'afectat.

És tot seguit quan, en cas de fracassar en l'intent, s'activa el procés de declaració en rebel·lia, establert a la llei d'enjudiciament criminal. És a dir, que el procediment de declaració de rebel·lia implica la citació del processat, l'emissió d'una ordre de cerca i captura en cas de no compareixença, la declaració formal de rebel·lia mitjançant interlocutòria i l'adopció de mesures per assegurar la compareixença futura del processat i la protecció dels interessos del procés penal. 

Per il·lustrar el procediment, Boye posa com a exemple l'altre cas del Suprem en què estava sent investigat Puigdemont, arran de la investigació per terrorisme a Tsunami Democràtic, que ha estat arxivat aquest dimarts. En aquest procediment la instructora Susana Polo va fixar entre els dies 17 i 21 de juny per declarar voluntàriament i Puigdemont —"que sempre ha estat a disposició de la justícia", afirma— va comparèixer el primer dia assenyalat davant de les autoritats franceses a París.

Falta d'imparcialitat

El text considera injustificable i incomprensible que existint dos procediments al mateix Tribunal i en contra de la mateixa persona, s'actuï de manera "diametralment oposades". Conclou que l'explicació a aquesta diferència "només pot venir des de la perspectiva de la falta absoluta d'imparcialitat" de Llarena i que la seva actuació no només no és conforme a dret, sinó que tampoc és conforme al que es resol "a la porta del costat". "No hem hagut d'anar molt lluny per demostrar com en un i altre cas —contra la mateixa persona— s'ha actuat de forma diferent i s'han aconseguit resultats diferents", rebla.