La premsa alemanya s'està fent moltes preguntes, així ho ha assegurat Gonzalo Boye, l'advocat del president a l'exili i també eurodiputat Carles Puigdemont. A través del seu compte de Twitter, Boye ha fet un recull de premsa alemanya on es qüestionen moltes coses sobre el cas d'espionatge sorgit aquesta setmana, anomenat CatalanGate. Diaris com alemanys com el Die Tageszeitung, Nd Journalismus Von Links i el Süddeutsche Zeitung, s'han fet ressò d'aquest cas. Boye ha assegurat que "sembla que serà impossible silenciar a la premsa europea", a més ha lloat aquest paper de la premsa internacional indicant que: "la premsa alemanya insisteix, per tots costats... i fan bé". La premsa alemanya s'ha mostrat sorpresa davant d'aquest cas d'espionatge, on l'organització encarregada de la investigació Citizen Lab assegura que “les proves circumstancials suggereixen un fort nexe amb el govern d’Espanya”.

Captura tuit Boye prensa alemana 

Boye és un dels 65 espiats amb el programa israelià d'espionatge Pegasus. Indignat davant d'aquest cas, Boye va ser dels primers implicats que es va manifestar a través de Twitter reclamant que: "Polítics, periodistes i advocats som els espiats... Ara no val a posar-se de perfil". Boye va rebre fins a divuit atacs entre març i octubre de 2020 a través de missatges de text "disfressats" d'actualitzacions de Twitter. L'advocat de Puigdemont ha estat un dels investigats amb l'objectiu d'arribar al president Carles Puigdemont. Fins a 11 persones de l'entorn de l'eurodiputat han estat investigades per arribar tractar d'arribar a espiar el seu dispositiu. El cas CatalanGate està ocupant les portades de diversos diaris internacionals, ja que com ha assegurat Puigdemont, "el govern espanyol no pot fer veure que no ha passat res, que tot ha de continuar com fins ara". 

Reaccions

Un altre dels espiats amb el programa israelià Pegasus ha estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En una intervenció aquest dimarts després d'una reunió acompanyat de tots els membres del Govern des del Palau de la Generalitat, ha afirmat que "la confiança amb el govern de l'estat és mínima, es fa realment difícil confiar en qui tot apunta que t'ha estat espiant". Així doncs, el Govern considera que fins que no s'aclareixi i se sàpiga la veritat sobre el CatalanGate, les relacions no es normalitzaran: "La pilota està a la teulada de l'estat", ha insistit Aragonès, que ha reclamat a l'estat reparar la relació amb transparència i assumpció de responsabilitats, i ha anunciat que també ha demanat una reunió amb Pedro Sánchez per aclarir "cara a cara" el succeït i per saber fins a quin punt en tenia coneixement. 

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, un altre de les afectades pel CatalanGate, ha anat un pas més enllà que Aragonès, i ha exigit les dimissions del president espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres de l'Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles pel CatalanGate assegurant que ja ha passat el moment de només demanar explicacions. Borràs ha insistit en el fet que aquestes escoltes s'han fet de manera il·legal i que es faran servir en contra seu. Borràs ha volgut transmetre la fragilitat que se sent quan saps que durant molt temps t'han estat espiant i ho ha comparat amb la sensació "d'estar despullat". De la mateixa manera, ha explicat que s'ha vist obligada a canviar de telèfon mòbil i a complir una altra sèrie de recomanacions que li han indicat els experts. 

El govern espanyol s'ha desvinculat de l'autoria de l'espionatge, tot i que, segons fonts properes al servei secret espanyol citades per El País, el programari Pegasus es va adquirir durant la primera meitat de la dècada passada per un valor inicial de sis milions d'euros, tot i que el cost total seria molt major, ja que aquest depèn del seu ús. Les mateixes fonts afirmen que el CNI va justificar la compra d'aquest software per espiar a l'estranger, on els espies han d'operar al marge de la llei, no pas a Espanya.